Alguerès
| Lingüística catalana | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Portal del Català | ||||||
L'alguerès o alguerés és la variant del català que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya. Ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.
Els invasors catalans, procedents de Barcelona, van repoblar l'Alguer després d'expulsar-ne la població sarda el 1372. El català va ésser reemplaçat pel castellà com a llengua oficial després de la Guerra de Successió a la primeria del segle XVIII, i després per l'italià. A la dècada del 1990 vora del 65% de la població de l'Alguer entenia el català alguerès, i el 30% el parlava. Vora el 50% dels habitants de l'Alguer també entenen el dialecte sard logudorès i el dialecte sassarès (de transició entre el sard i el cors).
L'alguerès pertany al grup de dialectes catalans orientals i té força influències de l'italià, el sard i el castellà. També és freqüent trobar arcaismes, conseqüència del seu aïllament en el contínuum lingüístic català.
Taula de continguts |
[modifica] Fonètica i fonologia
- Com la major part del català oriental, neutralitza les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"duró";
- Com tot el català oriental, neutralitza les "e" i "a" àtones, però ho fa en [a] en comptes de [ə]: "persona">"palzona", "estar">"astà", "alguerès">"algarés";
- Preserva /v/ com a fonema diferenciat de /b/, com a les Illes Balears i part del País Valencià.
- La r final emmudeix com en la major part de català oriental: "anar">"anà", "saber">"sabé", "fugir">"fugí", "L'Alguer">"L'Alghé", "volar">"vurà";
- Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques a [r]: "escola">"ascòra", 'Barceloneta' (petita Barcelona): estàndard [bərsəluˈnɛtə], alguerès [balsaruˈnɛta], 'vila' i 'vida' són homòfons en alguerès ['vira], "cada">"cara", "bleda">"brera", "roda">"rora", "codony">"corom". També de /l/ a [r] en grups oclusiva+liquida: "blanc">"branc", "plana">"prana", "clau">"crau", "volar">"vurà", "plaça">"praça", "ungla">"ungra", "plena">"prena",
- Mutació de /r/ final de síl·laba a lateral [l] (influència sarda): "port">"polt", "sard">"saldu", "persona">"palsona", "corda">"colda", "portal">"pultal", "Sardenya">"Saldenya", "parlar">"pal·là" (aquest darrer com en balear). El possible grup consonàntic resultant [l]+consonant encara se simplifica més fins a [l]; e.g. 'forn' : estàndard [ˈforn], alguerès [ˈfol].
- Despalatalització de consonants laterals i nasals a final de síl·laba (influència sarda): lateral /ɬ/ a [l], nasal /ɲ/ a [n]; e.g 'any': estàndard [ˈaɲ], alguerès [ˈan], "any">"an", "fill">"fil", "vell">"vel", "cavall">"caval" (per algunes paraules és arcaisme, per la majoria és un fenomen encara en evolució augmentat per la influència de l'italià. Els vells encara conserv(av)en palatals dient paraules com 'cavall').
- El·lisió de e i a àtones inicials després de la preposició de: "d'anar">"de ná"; "d'escola">"de scòra";
- Mutació a [i] d'algunes e àtones en contacte amb palatals o seguides de /i/ tònica, com en altres dialectes: "estiu">"istiu", "vestir">"vistì", "llegir">"lligì" (cosa que passa almenys en tot el català oriental) ;
[modifica] Morfologia i sintaxi
- Formes medievals de l'article determinat: lo/los (pron. lu/lus) i la/les (pron. la/las) en comptes de el/els, la/les.
- El passat perfet simple ha estat substituït pel perfet indefinit (el present perfet format amb 'haver' + participi), per influència del sard.
- El passat imperfet conserva la -V- etimològica en totes les conjugacions: 1a -ava, 2a -iva, 3a -iva (em comptes de les formes modernes que només conserven la -V- a la 1a conjugació: 1a -ava, 2a -ia, 3a -ia ) (aquesta característica arcaica la comparteix el Ribagorçà).
[modifica] Lèxic
- Arcaismes: "servici" per "servei", "almanco" per "almenys", "espada" per "espasa", "lletra" per "carta"
- Paraules manllevades o amb calcs del sard ("eba" per "egua", "cavidani" per "setembre" (sard 'cabidànne'); del castellà (potser : "iglésia" per "església"); i sobretot de l'italià ("llumera" per "llum", "fortuna" per "sort", "fatxa" per "cara", "campsant" per "cementiri").
[modifica] Ús de l'alguerès
Segons una enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer, realitzada per la Generalitat de Catalunya el 2004, el coneixement de l'alguerès és el següent:[1]
- L'entén: 90,1%
- El llegeix: 46,5%
- El parla: 61,3%
- L'escriu: 13,6%
El 22,4% dels algueresos té l'alguerès com a primera llengua, però en l'ús social i sobretot en el camp escolar predomina l'italià. La percepció que té la població és que l'alguerès es parla més que fa cinc anys, ara bé també es creu que es parlarà menys d'aquí a cinc anys. Respecte al sentiment de pertinença a la comunitat lingüística catalana, un 77,7% es manifesta entre molt i bastant identificat.
[modifica] Escriptors algueresos
[modifica] Músics algueresos
[modifica] Bibliografia
- Josep Sanna: Diccionari català de l'Alguer. 1988; ISBN 84-7129-391-9 [2]
- Scala Luca Català de l'Alguer. Criteris de llengua escrita. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2003 ISBN 978-84-8415-463-1
[modifica] Referències
- Traditions et Coutumes d'Alguer (Sardaigne), Joan Palomba -
Devinettes (endevinalles/endevinetes)
Jo tenc una cosa que va d'aquí en Bosa, (3) de Bosa en Barberia retorna en casa mia : el gat
Lingui, lingui, i mai s'atata : l'escombra
Prat a damunt de prat, cavaller armat, dona mostatxuda, tot lo món saluda : el moliner i el burric.
(1) L'Alguer, Barcelone (1888). (1) Arch. gloi. vol. IX. (3) Ville de Sardaigne, au sud d'Alguer.
És verd i no és herba, és vermell i no és foc : la síndria.
És rodó i no és mon Davalla rient, i munta plorant : lo poal.
Jurements
Le jurement est pour les Alguerais la meilleure garantie qui puisse confirmer ou appuyer ce qu'on dit. De plus, ils prennent à témoin Dieu, les saints, les choses sacrées ou les parents. Voici quelques exemples des jurements les plus communs :
Que me tronqui una anca si no és ver lo que dic. Que no arribi en casa... Que no me faci dia... Que Déu me castigui... En consciència de l'ànima... Que no arribi a dar a la llumera aqueixa ànima que port al ventre. Que me debaixi un ràiu... Que me vegin cego de la vista...
Quand on veut ensuite donner plus de force au serment, on jure sur la tête de ses propres enfants, on fait le signe de la croix avec les doigts ou les bras, on jure sur le crucifix, sur le pain, sur le feu, ou il suffit encore de se serrer la main en disant : « Per la fe que tenim en Déu ».
Comparaisons populaires
Pour exprimer une grande beauté, on dit :
És bella com lo sol, com la lluna, com una estrella, com una rosa, com un jasmí, com un crevell, etc.
Es una pintura, una santa, la carn délia es blanca y vermella com la Uet i sanch.
És bella d'encantar.
Pour dire qu'elle est très laide :
És fea, és orrosa, és fea com lo dimoni, com la tentació, bruta com mai Déu n'ha fet.
Quand on a de l'appétit :
Tenc una fam que no hi veig. Me veig fins a les orelles. Pareix que me'n vagi el cor.
Quand on veut dire que l'on n'a pas réussi dans un projet :
L'os hi és restat a la gola.
Pour dire que quelqu'un est très vieux :
És vell com Sant José. És vell més del cucu.
Pour dire qu'il est petit :
És endenyat.
És un pam i un pet.
És una afolladura.
Pour dire qu'une chose est fraîche :
És fresc com la rosa.
Pour indiquer une chose très noire :
Negre com lo dimoni, com la pega, com la tentació, com lo trument, com un moro, etc.
Blasphèmes et imprécations
Los morts de ta mare i de ton pare anegats a un dit de algua.
Lo diable que t'ha faxat.
Diable lo sant de qui t'ha fet.
Que te devalli un raio.
Que siguis abardat, cego i sord.
Que siguis espardassiat, tu i tota la generació tua i que no se'n trobi raguina (=rel).
Maleït qui fa del bé.
Lo Credo (1) te cantin a l'arella quant més presto.
Justícia (2) te brusi, justícia t'encanti ; la justícia te trapassi ànima i cor, bèstia mala.
Vés en hora mala.
Vés en galera.
Me pagui Déu.
Lo diable que t'enprengui.
L'anada del fum.
Vés al corro de la força.
Que no te puguis més veure.
Que te portin en quatre.
Cop de bala a l'orella, — a l'esquena, — te tronqui la vena del cor.
Vés, i que te siguin comptats los passos.
L'ull punxat i la ma acancranada.
Que te pagui la mort escaranada.
Que te facin a bocins.
Los corbos que te mengin.
Que vagis de porta en porta ; a ningun lloc trobis gràcia.
Té, (3) cego siguis!
Té, (4) a u un tro, i a l'altro un llamp!
(1) Le credo des funérailles (2) La justice humaine. (3) et (4) Ces deux blasphèmes sont suivis d'un geste qui exprime le mépris, et qui se fait en plaçant le pouce entre l'index et le majeur et en allongeant violemment les bras chaque fois vers l'un ou l'autre oeil.
Estocada !
Justícia de Déu !
Que siguis fusilat !
Que te consumis com lo sèu !... etc.
Proverbes
Gallina negra fa bon brou.
Escura l'argiola (2) que té por de la fromigura.
La muneda del capellà, cantant ve i cantant va.
A qui treballa une sardina i a qui no treballa una gallina.
Qui és gelós, mori cornut.
L'amor no es sucu (3).
Lo matxoni perd la cua, ma la malícia mai.
Lo bou diu cornut al mulendo (=ase).
Qui té pa no té dents, qui té dents no té pa.
Si ses arrabiada, tira-te la cua a mos.
Pardal a mà d'un minyó, patita (=??) a mà d'un vell cavall, a mà de un frare, roba maltractada.
Lo menester fa corrir la vella.
Dones i jocs, coses que desfan lo lloc.
Millor un ou avui, que una gallina demà.
No tengueràs mai bé, si de altri no te'n ve.
Monja de S. Agustí, dos caps a un coixí.
Monta de S. Francesc, se n'hi colguen dos i se n'aixequen tres.
A rinte (=a dintre) de la castanya hi és la maganya.
Les negras gracioses, dinyes de les parlar ; les blanques pivirinoses, lo foc las pugui brusà.
Algua i sol, forment a buiol (=galleda de fusta dels mariners); algua i neu, forment arreu.
Qui té vinya, té la tinya; qui te palau, és a un lau (= costat).
Lo probe (=pobre) que no és atato, no pot posar mai a fato.
Sac buit no està dret.
Qui va ambora, ambora (=en vora??), va a caure a una cora.
La primera algua te banya.
Cavall domat no se mira en fatxa.
Si no hi és foc, no ixi fum.
Qui te cor piedós, se troba després afanós.
(1) Quelques-uns de ces proverbes ont été publiés par Guarnerio (vol. ix, Archivio glottologico) . (2) Sardisme. (3) Pâte spéciale sarde.
Lo cutxo (=ca, gos) escaldat de l'algua calenta, fugi la freda.
Dona besada, mitja casada.
A l'home sabut no hi manca os de rosegar.
Ni per nas, ni per boca, la dona se desprècia.
Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona, i l'espanyola.
Llengua mala, vol afitara (=afitada??).
Vici de natura, se deixa en sepultura.
Pe nàixer pobre, millor mort.
Jeux et divertissements enfantins
Les jeux auxquels les enfants alguerais ont coutume de se livrer sont innombrables; mais je me limite aux plus beaux et aux plus communs.
Papallola, papallola ! Pren lo llibre i vés a escola, Pren lo llibre i vés en casa Papallola monincassa.
Ces paroles se prononcent en frottant entre les paumes des deux mains “una canoixa de canya tota esperrada”.
Llampa, llampa Qui mori, qui campa Qui campa, qui mori Sant Salvatori.
Ces paroles sont prononcées sur un ton de commandement par l'enfant le plus âgé, qui allonge la main en tournant la paume vers le sol ; les autres enfants mettent la pointe du doigt sous cette main, en prenant bien garde de l'enlever aussitôt que le dernier mot est prononcé. Si quelqu'un se laisse prendre, on se moque de lui.
Aronela, aronela (=oreneta??) A la pobra baranxela, A qui vo, a qui vo La camisa blanca Tir un re, tir un re Fora tum-bu-ri-ci-né.
Dans ce jeu connu sous le nom de fetis, on forme un cercle, et l'un des enfants, prononçant ces paroles, désigne avec le doigt, en allant de droite à gauche, les personnes du jeu; le dernier désigné par la dernière syllabe suit les autres qui fuient. Quand il réussit à en prendre un, celui-ci est obligé d'aller à l'endroit où le jeu a commencé (en césara), et à un si prononcé par ceux qui fuient il se lance à leur poursuite. Les paroles servent seulement pour commencer le jeu. De nombreuses poésies du même genre s'emploient encore dans ce jeu.
Al ball rodó Cagarinari Ha fet un rató.
Ce chant s'exécute en un cœur d'enfants formant la ronde, et, quand ils prononcent la dernière parole, ils plient le genou.A ce moment on rit toujours, parce que quelques-uns tombent à terre par manque d'équilibre.
— Voici maintenant des jeux de demandes et de réponses enfantines:
Diu u? u — escabellat i nu nu. Diu dos? dos — topo i rombos. Diu tres? tres — la pell al revés. Diu quatre? quatre — lo mal de la gata. Diu cinc? cinc — jo fent i tu linguint, etc. — Quelques jeux de mots populaires:
Demà és dilluns, La gata se'n treu los ulls. Demà es dumenge La gata se penja.
— Avant de faire un saut, les gamins prononcent les paroles suivantes:
Salta mir alta Penja la gata Coca frigida (=fregida) Salta paljarira. (=??)
(On fait le saut en prononçant la dernière parole).
— Quand il pleut, ils ont coutume de répéter en chantant les vers que voici :
Plou, plou La gallina ha fet un ou, De la punta de la para (=pala??) La gallina escagarallara. (escagalladada??)
— Au contraire, quand il neige, ils disent :
Neu, neu, A mi no me'n deu, A mi no me'n toca, Floca, floca.
Les jeux (i) des enfants changent avec les saisons. En hiver, ils jouent à la bardofula (=baldufa??), aux botons, aux bales, au paradís, etc. En été, sur les plages, ils s'amusent avec leur petite barque, ou à lancer des pierres plates à la surface de l'eau en disant: « Quant de pans se menja el rei? » Un autre répond: «Tres, quatre, etc »; et cela, pour voir s'il devine les sauts que fait la pierre. Le bambin alguerais aime à construire sa petite barque avec du liège, la petite charrette en férule, et le fusil à l'aide d'un roseau, montrant ainsi son instinct pour la pêche, l'agriculture, la vie pastorale ou la chasse. Les petites filles, elles, aiment leur poupée.
[modifica] Enllaços externs
- Diccionari de Alguerés
- L'alguerès - Corpus Oral de l'Alguerès
- El lèxic dels maniners algueresos, entre catalanitat i mediterraneïtat (Rafael Caria)
- Diccionari de català alguerès, amb equivalents en estàndard i en italià
- Mètode d'aprenentatge del català, variant algueresa
- Lo Cant de la Sibil·la
- El català de l'Alguer: Un model d'àmbit restringit (pdf)
- Emissió de televisió en català alguerès
- Vilaweb l'Alguer
- Vídeo de la situació del català a l'Alguer
