Alguerès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dialectes del català

L'alguerès (o alguerés) és la variant del català que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya. Ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.

Els invasors catalans, procedents del camp de Tarragona, van repoblar l'Alguer després d'expulsar-ne la població sarda el 1354. El català va ésser reemplaçat pel castellà com a llengua oficial després de la Guerra de Successió a la primeria del segle XVIII, i després per l'italià. A la dècada del 1990 vora del 65% de la població de l'Alguer entenia el català alguerès, i el 30% el parlava. Vora el 50% dels habitants de l'Alguer també entenen el dialecte sard logudorès i el dialecte sassarès (de transició entre el sard i el cors).

L'alguerès pertany al grup de dialectes catalans orientals i té força influències de l'italià, el sard i el castellà. També té bona cosa d'arcaismes, conseqüència del seu aïllament en el contínuum lingüístic català.

Fonètica i fonologia[modifica | modifica el codi]

  • Com la major part del català oriental, neutralitza les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"duró";
  • Com tot el català oriental, neutralitza les "e" i "a" àtones, però ho fa en [a] en comptes de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerès">"algarés";
  • Preserva /v/ com a fonema diferenciat de /b/, com a les Illes Balears i part del País Valencià.
  • La r final emmudeix com en la major part de català oriental: "anar">"anà", "saber">"sabé", "fugir">"fugí", "L'Alguer">"L'Algué", "volar">"vurà";
  • Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques a [r]: "escola">"ascòra", 'Barceloneta' (petita Barcelona): estàndard [bərsəluˈnɛtə], alguerès [baltsaruˈnɛta], 'vila' i 'vida' són homòfons en alguerès ['vira] (? no existeix un mot 'vila' /vira/ en alguerès, ma l'italianisme "vil·la"), "cada">"cara" ("cada" i "cara" són homòfons), "bleda">"brera", "roda">"rora", "codony">"corom". També de /l/ a [r] en grups oclusiva+liquida: "blanc">"branc", "plana">"prana", "clau">"crau", "flor">"fròr", "plaça">"praça", "ungla">"ungra", "plena">"prena"
  • Conservació de la r final del verbs en infinitiu
  • Mutació de /r/ final de síl·laba a lateral [l] (influència sarda): "port">"polt", "sard">"saldu", "persona">"paltsona", "corda">"colda", "portal">"pultal", "Sardenya">"Saldenya", "parlar">"pal·là" (aquest darrer com en balear). El possible grup consonàntic resultant [l]+consonant encara se simplifica més fins a [l]; e.g. 'forn' : estàndard [ˈforn], alguerès [ˈfol].
  • Despalatalització moderna i no total de consonants laterals i nasals a final de síl·laba (influència sarda)(!?): lateral /ɬ/ (?!) a [l], nasal /ɲ/ a [n]; e.g 'any': estàndard [ˈaɲ], alguerès [ˈan], "any">"an", "fill">"fil", "vell">"vel", "cavall">"caval" (per algunes paraules és arcaisme, per la major part és un fenomen encara en evolució augmentat per la influència de l'italià. Els vells encara conserv(av)en palatals dient paraules com 'cavall', 'any').
  • Elisió de e i a àtones inicials després de la preposició de: "d'anar">"de nà"; "d'escola">"de scòra";
  • Mutació a [i] d'algunes e àtones en contacte amb palatals o seguides de /i/ tònica, com en altres dialectes: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí" (cosa que passa almenys en tot el català oriental).
  • grup consonàntic "tl" com en balear i valencià: "ametla", "motlo"
  • Conjugació pura (no incoativa) dels verbs com LLEGIR, FREGIR, VESTIR, TEIXIR, ENGOLIR, (R)ESTRENYIR... : llegir : (jo) 'llig, (tu) lligis, (ell) lligi, (ells) lligin com en valencià (llig, lliges, llig, lligen) i balear: (llig (o llegesc), lliges (llegeixes), llig, lligen.

Morfologia i sintaxi[modifica | modifica el codi]

  • Forma antiga de l'article determinat masculí: lo/los (pron. lu/lus) i femení la/les (pron. la/las), ara bé enmig d'una frase i en contacte amb vocal passa a el (passa a / -l-/, /-us/, /ls/ /s/, veieu http://it.wikipedia.org/wiki/Dialetto_algherese) .
  • Ús de hi per li (cf. occità). (són usats li i hi)
  • El passat perfet simple ha estat substituït pel perfet indefinit (el present perfet format amb 'haver' + participi), per influència del sard.
  • El passat imperfet conserva la -V- etimològica en totes les conjugacions: 1a -ava, 2a -iva, 3a -iva (en comptes de les formes modernes que només conserven la -V- a la 1a conjugació: 1a -ava, 2a -ia, 3a -ia ) (aquesta característica arcaica la comparteix el Ribagorçà).

Lèxic[modifica | modifica el codi]

L'alguerès té un bon nombre de mots que, absents del català central, apareixen tant en dialectes occidentals, valencians com balears o septentrionals:

"aguardar" (esperar), "amprar" (emprar), "arena" (sorra), "calça" (mitja), "dar" (donar), "saorra" (llast), "banyar" (mullar), "bogamarí" (eriçó de mar, garota), "davallar" (baixar), "fadrí" (solter), "forment" (blat), "gonella" (faldilla), "cinta" (cintura, corretja), "colgar-se" (anar-se'n a jeure), "eixir", "ensalada" (amanida), "forqueta" (forquilla), "ver" (veritat; veritable, cert), "morro" (llavi), mújol (llissa, llíssera), "nàixer" (néixer), "poal" (galleda), "calça" (mitja), "flastomar" (renegar), "galfó" (golfo, cf. Balears, Ribagorça, Andorra, Alt Pallars), "gallet" (úvula), "cuita" (mató, brossat), "polp" (pop), "restoll" (rostoll), "retxa" (reixa, reixat), "ronya" (sarna), síndia (síndria), "torcaboca" (tovalló), "unflar" (inflar), "volta" (vegada), "esta nit" (anit), "fenoll" (fonoll), "espàrec" (espàrrec), "llampar" (llampegar), "apotecaria" [buticaria] (farmàcia), "amuntonar" (amuntegar), "urçol" (mussol, de l'ull), etc.

També un bon nombre d'arcaismes:

"ajunyir" o "adjunir" per "ajuntar", "adjunyir" per "afegir", "almanco" per "almenys", "atristar" per "entristir", bastiment" per "vaixell", "bòria" per "boira", "camba" per "cama", "caparra" per "caparro, paga i senyal", "companyó" (company), "costera" per "costa" (riba de mar), desset i denou" per "disset i dinou" (però "divuit"), "custoir" (custodiar), "demana" (pregunta; demanda), "dividir" (compartir), "donques" (doncs, que també s'hi empra), "eïna" per "eina", "enlluminar" (enllumenar, il·luminar), "entendre" per "sentir", "escur" per "obscur", "espada" per "espasa", "espiconar" (desarrelar), "forqueta" per "forquilla", "forment" per "blat", "gonella" per "faldilla", "llarg" per "ampli", lletra" per "carta", "llong" per "llarg", "llor" (la) per "llorer", "llumera" per "llum", "maití" per "matí", "matalaf" per "matalàs", "menuts" per "xavalla, monedes menudes", "mont" per "muntanya", "marturiar" per "martiritzar", "mastullar" (mastegar, ruminar), "mos" (mossegada), "naril" per "nariu", "ningun adv." (cap), "nu" per "nus", "onda" per "ona", "orde m." (ordre, orde), "orfen, òrfena" per 'orfe òrfena", "orri" per "graner", "papagall" per "papagai", "parestatge" per "prestatge", "Pasqua de flors" per "Pasqua florida o de Resurrecció", "perhom" per "per persona, per cada un", "prest" per "aviat, prompte, enjorn", "primer (de/que) adv." per "abans (que/de)", "prompt -a [pl. prompts -es]" per "prompte -a, preparat -ada", "salvo -a" per "salvat -ada; salvo de: llevat/tret de", "servici" per "servei", "sol" per "sols, solament", "sovent" per "sovint", "tendre" per "tenir/tindre" (però "tenir cap" 'recordar', i "tenir a ment" 'vigilar que quelcom es faci bé'), etc.

  • Creacions o usos "propis":

"A cent anys (en vida tua)!" o "lo dia de avui lo pugueu conèixer per molts anys!" (auguri: que visquis cent anys. Per molts (d') anys!), "afinestrar-se" (abocar-se a la finestra, mirar per la finestra), "afores" o "a fores" (fora; al camp), aganxar (agafar, enxampar), "aiguasantera" (pica d’aigua beneïda a l'església), "Aió!" (anem!), "allascar" (allunyar), "allongar" (estirar, allargar), "allotjo" (allotjament), "àmpriu" (ampriu/empriu), "arraonada" (enraonada), "arremonir" (endreçar, mudar), arreu (molt. DCVB), "atuar" (atendre, cuidar), "avant-d’ahir" (abans-d'ahir), "avisar-se" (dir-se que també s'hi diu), "barrino" (rosec, idea insistent), "bas" (bes), "basar" (besar), "berenada" (dita també "berena"), besaio -a (besavi -àvia), "biada" (civada), "bísol" (pèsol), "bota" (sabata), ''botar (vomitar), "brinyol" (bunyol), bròcul ("bròquil), "calceta" (mitjó), "calçó" (pantaló), "carinyar" (estimar), "carrar" (transportar), "cascavell o cascavel·la" (preocupació, idea fixa), "comanar" (comandar, tenir autoritat; guiar), "debaix" (celler, planta baixa), "desplaer" (tristesa), desplagut (ésser ') (descontent), empromesa" (prometença, exvot), "esbocat" (bocamoll, xerraire), "escorja i (d)escorjar" (escorça o clovella i escorxar), "escurigar" (vesprejar, enfosquir-se'), "esmorzada" (esmorzar), esquerr (esquerre), "estroniar" (esternudar), "fedal" (de la mateixa edat), "figa d'Índia" (figa de moro), "fores de" (llevat de), "forment d'Índia" per "blat de moro", "forrellat" (forat del pany), "fredolenc -a" (bal. fredolec, fredolic -a), "i ello" (i doncs), "llestr" (llest, ràpid), "llumí" (misto) (sardisme, de 'luminu'), "ma!" (vocatiu de 'mare'), "maití adv." per "d'hora, prest", "malandra" per "taca d'oli, de greix, en un teixit o full de paper", "marina" per "mar (encalmada)" ('mar' es manté en locucions i quan és tempestuosa), "mare de la mongeta" (llimac, mare de caragol), "massa" per "molt", "ment (posar ") (fer confiança), "mestre de paleta" per "paleta, mestre de cases", "mi" (mira! per a amenaçar, atreure l'atenció o emfasitzar), "minyonet" (nen, nin), "mongeta" (caragol), "papallola" (papallona), "papariu" (rosella), "pardalar" (no parar quieta una persona, anar d'un lloc a l'altre), "pebre" (pebrot), "pebre morisc(o)" (pebre coent/picant, pebrina, vitxo), "per plaier" per "per favor, si us plau (cf. fer plaer a algú: fer un favor)", "pessic d'estendre" per "agulla d’estendre", "peüta" (petjada), "poal de la ronya" per "paperera", "polpot" per "tou/panxell/palpís de la cama", "rempel·lar" per "rebel·lar-se","porreta" per "propina", "pregadoria" (pregària), "regitar" per "gitar", "saludaré' per "puput", "sendedemà/endedemà" (endemà, sendemà), "simó rimbau" per "gamarús", "sor" per "suor", "suerar" per "suar", vomitar", "tardada" per "durada d'una tarda, tarda", "tel" per "drap" ("tel de bany/marina" : tovallola), "ten-te a compte! / teniu-vos a compte! (ross. porteu-vos-hi bé, passin/passen-ho bé!), "tàcola" per "gralla", "tovallol" per "tovalló", "truncar" per "trencar", "tretxe" per "tallerol capnegre", "vas" per "gerro de flors; gerro d’aigua", "vespre m." (vespra, vigília), "viüd -a" (viudo), "xarlot" per "becut", "xicolate m." per "xocolate o xocolata", "xamberga" (cosa insignificant, de cap valor, de poca importància), "xonca" per "mussol banyut"...

Noms de la terra: bardissa ‘part extrema d’una vinya sembrada de llegum i cereals o plantada d’arbres fruiters’, llaurera ‘camp de blat i altres cereals; sembrat’, tanca (o tanqueta) ‘terreny clos, de conreu o de pastura, de propietat privada’, taular ‘bancal, taulat’, vinya (o vinyeta) ‘terreny plantat d’arbres fruiters’ i ‘camp de blat i cereals’;

Noms del cep, les plantes d’horta i altres: cara de faves ‘favera’, mare de card ‘base o tija principal de la planta del card’;

Noms de la indústria i l’aprofitament agrícoles: bigaró ‘biga llarga i estreta per apuntalar parres’, braç ‘branca d’arbre o de cep’, forcàs ‘estaló, esp. per sostenir o apuntalar branques d’arbres fruiters’, plantó ‘plançó’, paleta ‘rastell, extrem de l’agullada’.

Canvis (o conservació) de significació:

allargar (eixamplar), amarar (regar), assajar (tastar), avançar (sobrar), banya (salsa generalment de tomates, per a condimentar la pasta), barallar (renyar), barra (galta), bassa (comuna, claveguera), bordell (soroll), eixancar/eixancat (tort, ranc, coix), enfadar (preocupar), escopina (saliva), escopinada (escopida, escopina), espantar (meravellar), forrellat (forat del pany), franc (lira. moneda), gotera (gota), llantió (fanal del carrer), llenya (fusta), nadal (desembre), massa (molt), minyona (noia, xica), muntar (pujar), neu (granís; piga), pallós (vanitós), pardal (ocell de tota mena), passió (pena, llàstima), ronya (sarna i escombraria), sombra (fantasma), sumar (alçar, sollevar, pujar), tassa (got), vermell (pèlroig), xapar (cavar), xisto (sobrenom, malnom. sardisme?)

  • Paraules manllevades o calcs del sard:

"abijar-se" per "adonar-se", "anca" per "cama" (les anques s'hi diuen les "narigues"), "àndel" (aglà), "anjoni" per "anyell/xai", "arbre/planta de" (com en "arbre de pera" per "perera" o "planta de pomata" per "tomatera"), atunju (tardor), "avís" per "parer" (en l'expressió 'a avís meu' [abísu meu] "a parer meu"), "babai i mamai" fam. per "oncle i tia", "babo" per "papa", berracoc' (albercoc. Alguerès antic: bercoc), "bodina" (plugim), "boinarjo" (bover), "brujar" per "cremar, abrusar", "campsant" per "cementiri", "cariasa" per "cirera" (que s'hi usa(va), "cascar" per "badallar", "cavidanni" per "setembre (que també s'hi diu)" (sard 'cabidanni'), "corru" per "banya, corn", "cutxu (ca, gos, cotxo en ribagorçà) (? en sard és "su cane"), "eba" per "egua", "escurigar" per "enfosquir", "esquirriar" per "relliscar", "fioto" per "ramat", "frailarjo" (ferrer), "fufuruges" per "engrunes", "garbonaiu" (carboner), "lepa" per "ganivet", "linguir" per "llepar", "macu" per "boig, de poc seny", "matxoni" per "guineu", "mesa" per "taula" (que també s'hi empra), "mestre de" (com en "mestre de llenya per "fuster"), "molendo/murendu" (segons la transcripció. També "burricu") per "ase", "nadal" per "desembre", "nuedo" per "brau, bou jove", "poma de terra" (? en sardu és 'patata') per "patata", "pumata" per "tomata", "pipiolo" per "flabiol", "masoni" per "ramat", raguina" per "rel", "rasor" per "ganivet"( ? és la forma cat. antiga 'rasor'), "santandria" per "novembre", "santuaini" per "octubre", "sidaro" per "tresor"( tresor és també amprat), "sua" per "truja", "tiligugu" per "Bívia (Chalcides ocellatus)", "tiquirriar" per "cridar" (també s'hi diu "aquidrar"), "trilibiqui" [triri'bik] per "llagost", "tritxi-tritxi" per "mullat", "txiu, txia" (oncle, tia. Introduint un nom com a tractament, es pronuncia txu, txa), xapa (xàpol, aixada)....

  • mots manllevats del castellà, sovint mitjançant el sard:

"assustar", "averiguar", potser "iglésia" per "església", "calentura" per "febre", "ditxo" per "dita, refrany", "duenyo" per "mestre, amo, propietari", "estropiar" per "malmetre", "feo" per "lleig", "gosos" per "goigs", "judia" per "fesol o mongeta", "lego" per "després, de seguida", "mariposa" per "papallona" (al costat de "papallola"), "olvidar" per "oblidar", "posento" f. per "cambra", "raio" per "llampec" etc.;

Termes manllevats o calcats de l'italià:

"alhora" per "aleshores", "assai" per "bastant/gaire", "auguris" per "felicitacions", "car cara" per "estimat estimada"(que també s'hi diu), "cartolina" per "(carta) postal", "endiriç" per "adreça", "estrega" per "bruixa" (que també s'hi empra), "esvilupo" per "desenvolupament", "fermar" per "aturar", "fiera" per "fira", "fatxa" per "cara" (que també s'hi empra), "floca, flocar" (neu, nevar), "forsis" (potser) (sardisme), "fortuna" per "sort"(sort també es diu), "grafí" (dofí, galfí. de l'italià merid. "graffinu"), "ma" per "però, mes", "magari" per "potser", "pioppo" per "polp" (que s'hi diu), "pranzo" per "dinar" (dit també "menjar"), "campanyol(o)" per "pagès" (o "xapador"), "diventar" per "esdevenir", estrac" per "cansat","xutxar" (xuclar)

Cal notar que el sardisme alguerès "llumí" ("misto") s'ha difós a tot Catalunya.

Noms dels mesos de l'any[modifica | modifica el codi]

Els noms secundaris són d'origen sard i usats per la gent vinguda de fora i del camp i no per la gent intra muros i de mar.

Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre/Cavirani, Octubre/Santuaini, Novembre/Santandria/Tots los sants, (lo mes de) Nadal.

Ús de l'alguerès[modifica | modifica el codi]

Segons una enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer, realitzada per la Generalitat de Catalunya el 2004, el coneixement de l'alguerès és el següent:[1]

  • L'entén: 90,1%
  • El llegeix: 46,5%
  • El parla: 61,3%
  • L'escriu: 13,6%

El 22,4% dels algueresos té l'alguerès com a primera llengua, però en l'ús social i sobretot en el camp escolar predomina l'italià. La percepció que té la població és que l'alguerès es parla més que fa cinc anys, ara bé també es creu que es parlarà menys d'aquí a cinc anys. Respecte al sentiment de pertinença a la comunitat lingüística catalana, un 77,7% es manifesta entre molt i bastant identificat.

L'Alguer té una població de 43.831 habitants (2009). La població de la ciutat va ser substituïda per colons catalans de les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona després d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoniós. A finals de 1354, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.

És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat era el català, en la seua varietat algueresa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, la immigració de gent de parla sarda, l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hagin transmès als fills. El 2004 els usos lingüístics de la població de l'Alguer eren els següents:[2]

  Primera llengua Llengua habitual
Italià 59,2% 83,0%
Català 22,4% 13,9%
Sard 12,3% 2,8%
Monument a la unitat de la llengua a l'Alguer.
Muralla de l'Alguer

Fins fa relativament poc, la majoria dels habitants de la zona parlaven alguerès, una varietat dialectal del català-amb influències del sard i l'italià. El català va ser reemplaçat pel castellà com a llengua oficial durant el segle XVII, i, al segle XVIII, per l'italià.

El 1990 un 60% de la població local encara entenia l'alguerès parlat encara, des de fa un temps, poques famílies l'han transmès als fills. Tanmateix, la majoria dels algueresos de més de 30 anys el saben parlar i diferents entitats promouen la llengua i la cultura, com ara Òmnium Cultural, el Centre Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer.

Les últimes dades sociolingüístiques de la Generalitat de Catalunya (2004)[3] reflecteixen que pel 80,7% de la població de l'Alguer la llengua vernacla és l'italià, sent la primera llengua del 59,8% de la població i l'habitual del 83,1%. El català és la primera llengua per al 22,4% de la població però és menys d'un 15% que la té com a llengua habitual o la considera pròpia. La tercera llengua, el sard, mostra un ús més baix.

Des de 1997 la llengua catalana compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. A més, diferents entitats, com ara Òmnium Cultural, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura pròpies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals d'altres zones dels Països Catalans. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la ciutat.

Els algueresos diuen a la seva ciutat «la Barceloneta» (pronunciat /baɫsaɾuˈneta/), a causa de la seva ascendència barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i l'Alguer.

Entre les seves tradicions vives destaca el Cant de la Sibil·la, que segons la tradició es canta la nit de Nadal a l'Alguer, de la mateixa manera que a altres regions de cultura catalana com Mallorca o la ciutat valenciana de Xeraco.[4] En els últims anys hi ha hagut un ressorgiment de la música cantada en la llengua local. Entre els més famosos protagonistes d'aquesta nova onada destaquen artistes com la cantant Franca Masu.

Escriptors algueresos[modifica | modifica el codi]

Músics algueresos[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer 2004». [Consulta: 22 de juliol de 2012].
  2. «Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer: Dades sintètiques» (PDF). Llengua catalana: Dades estadístiques. Generalitat de Catalunya, 2004. [Consulta: 8 gener 2009].
  3. Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer 2004 (en català)
  4. Informació sobre el Cant de la Sibil·la a l'Alguer i a Mallorca

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]