Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí (en àrab أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم), més conegut simplement com Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, ~965 - el Caire, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom islàmic xiïta qui va realitzar importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció dels experiments científics. Es considera el pare de l'òptica pels seus treballs i experiments amb lents, miralls, reflexió i refracció.
Va escriure el primer tractat ampli sobre lents, on descriu la imatge formada a la retina humana a causa del cristal·lí.
Ibn al-Hàytham està considerat com un dels físics més importants de l'edat mitjana. Els seus treballs fonamentals es van referir a l'òptica geomètrica, camp en què al contrari que Ptolemeu, defensava la hipòtesi que la llum procedia del sol i que els objectes que no posseeixen llum pròpia l'únic que feien és reflectir-la gràcies a la qual cosa és possible veure'ls.
Va portar a terme també diversos estudis referits a la reflexió i la refracció de la llum, a l'origen de l'arc de Sant Martí i a l'ús de les lents (construint l'anomenada cambra fosca). Així mateix, va defensar la idea de la finitud del gruix de l'atmosfera terrestre.
[modifica] Vegeu també
