Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Aliança Patriòtica Democràtica Kurda.
Infotaula d'organitzacióAliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanacionalisme kurd primerenc Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2005
Data de dissolució o abolició2009 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

L'Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan (DPAK) o abreujadament Aliança del Kurdistan (KA) fou el nom escollit per la coalició del Partit Democràtic del Kurdistan de Masud Barzani i la Unió Patriòtica del Kurdistan de Jalal Talabani formada el desembre de 2004[1] per anar a les eleccions regionals del Kurdistan i legislatives de l'Iraq el gener del 2005. En formaren part a més a més alguns partits menors, entre d'altres la Unió Islàmica del Kurdistan, el Partit Comunista del Kurdistan, el Partit dels Obrers del Kurdistan, el Partit Socialista Democràtic del Kurdistan, i el Partit Nacional Democràtic del Kurdistan

Va obtenir el 90% del vot a les eleccions regionals i el 26% a les parlamentàries a l'Iraq (75 escons de 275), cosa que li va permetre elegir el seu cap Jalal Talabani com a president de l'Iraq mentre Masud Barzani, l'altra líder, obtenia la presidència regional única del Kurdistan. A les segones eleccions mesos després (desembre) sota la nova constitució, va baixar a 53 escons, quan va pujar la participació i algun grup kurd va sortir de la coalició.

La coalició es va reorganitzar per les eleccions del 2009 i 2010, doncs el Partit Democràtic del Kurdistan i la Unió Patriòtica del Kurdistan van formar l'Aliança del Kurdistan a les regionals i Llista del Kurdistan en les parlamentàries de l'Iraq,[2] mentre el Partit dels Obrers del Kurdistan, el Partit Comunista del Kurdistan, el Partit del Treball del Kurdistan Independent, el Partit Pro-democràtic del Kurdistan i el Moviment Democràtic del Poble del Kurdistan van formar la Llista de la Justícia Social i la Llibertat.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Lansford, Tom. Political Handbook of the World 2020-2021 (en anglès). CQ Press, 2021, p. 1984. ISBN 9781544384733. 
  2. Danilovich, Alex. Iraqi Federalism and the Kurds: Learning to Live Together (en anglès). Routledge, 2016, p. 62. ISBN 9781317112938. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]