Aliança de les Vuit Nacions

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Militars de les potencies durant l’aixecament dels Bóxers

L’Aliança de les Vuit Nacions va ser el nom donat a la unió de tropes de la Gran Bretanya, Japó, Rússia, França, Alemanya, els Estats Units, l’Imperi Austro-hongarès e Itàlia, destinades a ser enviades a la Xina per a derrotar als Bóxers l’any 1900. Després de l’esclat de la revolta sanguinolenta a les regions de la Xina, varen ser assassinats nombrosos religiosos d’origen europeu, així com comerciants i diplomàtics estrangers, junt amb xinesos convertits al cristianisme.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Des de finals del segle XIX, l’economia xinesa havia rebut un gran nombre d’inversions estrangeres, però la debilitat del govern imperial xinès així com el seu endarreriment tecnològic i administratiu en comparació amb les potències d’Europa havien generat que diversos països com la Gran Bretanya, Rússia, França, Alemany i Japó, imposessin mitjançant tractats desiguals les seves zones d’influència en territori xinès, guanyant drets d’extraterritorialitat, i elevadíssims privilegis comercials que restaven l’autoritat de la cort imperial a més de ser considerats excessius i humiliants per la Xina.

Amb aquesta situació, la penetració cultural estrangera en perjudici de l’herència cultural xinesa, va provocar una nova indignació entre diversos líders religiosos e intel·lectuals anomenats Yihetuan o Punys rectes i harmoniosos (dits Bóxers pels anglesos), que promovia l’eliminació de tota influència estrangera a la Xina, tant a nivell cultural com a nivell polític i econòmic, i van impulsar una rebel·lió popular. L’emperadriu Cixi, governanta absoluta de Xina en aquella època sota la Dinastia Qing, rebutjava la idea d’expulsar totalment als estrangers donat que d’ells en depenia gran part de l'economia xinesa, així com el pagament de tributs a la cort imperial, però a la vegada permetia obertament les activitats proselitistes dels bóxers degut a la debilitat del poder central i a l'evident malestar (inclòs visible dins la cort) contra la desmesurada influència dels estrangers en assumptes interns de la Xina.

Formació de la Aliança[modifica | modifica el codi]

Després de l’inici de la Rebel·lió Boxer el novembre de 1899 va començar l’atac als comerços i les indústries dels residents estrangers al nord de la Xina, així com les matances d’estrangers i de xinesos convertits al cristianisme. En augmentar les dimensions de la rebel·lió i apropar-se a Beijing, les legacions diplomàtiques estrangeres també van ser amenaçades pels boxers, recolzats per alguns soldats de l’exèrcit imperial xinès.

Per aquesta raó, el 31 de maig los comandants militars estrangers situats a la zona van enviar una força multinacional de 475 homes de les tropes navals estrangeres més properes a Beijing, per a col·laborar en la defensa de les legacions assetjades. Aviat es van adonar que les forces enviades serien insuficients i va anar guanyant terreny la idea d’una intervenció militar més extensa. Davant d’això els països que tenien interessos a territori xinès van decidir combatre la revolta por sí mateixos, davant la ineficàcia del govern xinès i la simpatia que despertaven els boxers entre diversos alts funcionaris de l0administració i l’exèrcit de la Dinastia Qing.

Els governs estrangers van enviar el juny una segona força de 2000 soldats, majoritàriament britànics, russos i japonesos, des del porto de Takou en el Mar Groc cap a Tianjin, amb la finalitat de rebutjar als rebels i obrir-se pas cap a Beijing.

Amb la finalitat d’esclafat definitivament la revolta (i ja no només rescatar les legacions de Beijing) es va decidir formar una gran força multinacional, donant lloc a l’aliança pròpiament dita. Les tropes de l'Aliança estaven formades por contingents de tropes de infanteria, cavalleria i artilleria, amb el suport d’infants de marina, així com de bucs de guerra, pertanyents a vuit nacions diferents i sumant un total aproximat de 55000 homes entre soldats de terra i tropes navals.

El comandament unificat va ser confiat al general britànic Alfred Gaselee i posteriorment al general alemany Alfred von Waldersee al arriba a Beijing. Les tropes de l'aliança van atacar Tianjin i la van prendre el juliol de 1900 derrotant als boxers i capturant els seus arsenals, i posteriorment van arribar a Beijing el 14 d’agost del mateix any, esclafant amb ferocitat les tropes rebels dotades d’escàs armament modern.

Composició de les tropes[modifica | modifica el codi]

Les tropes enviades inicialment estaven formades per destacaments de potències que tenien guarnicions dins de territori xinès, com la Gran Bretanya amb la seva concessió del port de Weihai, França a la regió sud de Hunan (limítrof amb la Indoxina Francesa) i Alemanya al port de Qingdao, o països que posseïen territori limítrof con Xina (com Rússia i el Japó), tot i que varen ser reforçats amb continents provinents dels seus països d’origen. Els contingents d’Itàlia i l’Austro-hongarès (pertanyents a estats sense colònia a l’Àsia) van sortir de les petites concessions que ambdós països tenien a la Xina i estaven formades exclusivament per tropes navals, mentre que les tropes nord-americanes va ser enviades des de Filipines.

Degut als motius ja citats, el contingent estranger va estar format majoritàriament per soldats japonesos (20840 homes), junt amb 13150 russos, 12020 britànics, 3520 francesos, 3420 nord-americans, 900 alemanys, 80 italians, y 75 austrohongaresos. Aquestes xifres inclouen les tropes navals de cadascun dels països que va intervenir.

La presència de bucs de guerra també va ser significativa per part de l'Aliança, i al llarg de les operacions varen participar 18 bucs japonesos, 10 russos, 8 britànics, 5 francesos, 5 alemanys, 2 nord-americans, 2 italians i un de l’imperi Austro-hongarès.


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aliança de les Vuit Nacions