Alice Faye

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Alice Faye
Alice Faye al film The Gang's All Here (1950)
Alice Faye al film The Gang's All Here (1950)
Nom real: Alice Jeanne Leppert
Naixença: 5 de maig de 1915
Nova York, Nova York (EUA)
Defunció: 9 de maig de 1998 (als 83 anys)
Rancho Mirage, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Tony Martin (1937–1940)
Phil Harris (1941–1995)

Pàgina sobre Alice Faye a IMDb

Alice Faye (Nova York, 5 de maig de 1915 - Rancho Mirage, Califòrnia, 9 de maig de 1998) va ser una actriu estatunidenca de cinema i musicals de teatre.

Estrella musical dels trenta i dels quaranta[modifica | modifica el codi]

Els cinèfils més veterans recordaran sens dubte aquest rosa que exercí com estrella en el cinema musical americà dels anys trenta i quaranta, i de pasada fou una font d'inspiració per a altres mullers de similar calat en el paisatge d'estrellat, com és el cas de la posterior Betty Grable, a la que la pròpia Alice Faye contemplà com a la seva successora, i amb la que va estar unida per una gran amistat fins a la mort d'aquella el 1973.

Filla d'immigrants alemanys i irlandesos, Alice va créixer en el pintoresc a la vegada que perillós barri novaiorquès de la Cuina de l'Infern, i als tretze anys no dubtà en mentir vers la seva edat i tirar-se a sobre més anys dels que tenia realment per aconseguir treball com a noia de cor en el grup de ballarines conegut com a Earl Carroll's Vanities. Malgrat tot no va passar massa temps abans que la mentida fos descoberta i l'acomiadessin. Noia tossuda, capficada en fer carrera en el món de l'espectacle, tornà a provar sort amb el mateix parany dos anys més tard, en aquesta ocasió en la Chester Hale Vaudeville Unit, i en aquesta ocasió va tenir més sort, principalment perquè el seu aspecte amb quinze anys feia més creible la seva pretensió de ser major d'edat per poder treballar. D'aquesta forma, Alice va donar el primer pas pper obrir-se camí en el mercat de l'entreteniment musical, i no tardà a aconseguir una nova empenta per la seva carrera quan el popular cantant Rudy Valle la va treure del cor per què cantés al seu costat en la seva banda.

Valle es convertí en el seu mentor, ja que quan fou requerit per Hollywood per a participar en el rodatge del llarg metratge George White's Scandals, la portà amb ell a la meca del cinema, que aconseguí d'aquesta manera un paper com a secundària en el film. La sort recolzà el talent de la novella quan l'actriu protagonista, Lilian Harvey, abandonà el projecte sorprenentment, deixant una vacant com capçalera de cartell que li fou ofert a Faye com substituta. El segon pas vers l'estrellat havia estat donat, i amb molt bon èxit, ja que el film fou un èxit de taquilla i els productors decidiren oferir a la nou vinguda un contracte per a seguir fent cinema.

Inicialment l'estudi, seguint les pautes tradicionals de l'època, en la que els actors quedaven moltes vegades encasellat pel seu aspecte físic en determinats tipus de papers o gèneres, intentà ubicar a Alice Faye en la línia de la rosa de moda que en aquell moment, Jean Harlow, espectacular precedent de Marilyn Monroe en el que a estrelles amb el cabell color platí es referix. Encara que, Alice va saber torejar amb aquest etiquetatge millor que moltes d'altres actrius sotmeses al mateix tractament, principalment recolzada per la seva capacitat per a cantar, de la que mancaven algunes d'elles, aviat es féu evident que l'estil Harlow no encaixava amb la verdadera personalitat d'aquesta actriu, inevitablement més propera al públic i menys presa de la mitificació com a icona eròtic festiu que aquell model una mica llunyà per a ella.

Fou en aquest moment quan la carrera d'Alice Faye rebé la influència dels esdeveniments que s'estaven produint al seu voltant en la indústria de Hollywood, i més concretament de les fusions, una de les característiques més destacades del nomenat Studio System hollywoodenc. La productora FOX s'uní a la 20™ Century en l'any 1935, i el nou cap de l'estudi Darryl Zanuck, es fixà el Alice per llençar-la com la primera estrella del nou estudi. Mercès a això, es deixà de banda l'intent de fer d'Alice una variant de Jean Harlow i es plantejà la possibilitat de respectar la seva pròpia personalitat, atorgant-li la possibilitat de desenvolupar el seu propi caràcter com estrella. En aquesta línia se l'emparellà amb el galan més taquiller de l'estudi, Tyrone Power, que era l'alternativa de la 20™ Century Fox al Errol Flynn de la Warner Bros., de manera què es podria dir que Alice Faye es convertí en la versió FOX de la companya habitual del cinema de pirates, aventures i western que exhibia la Warner, Olivia de Havilland.

Alice va aparèixer al costat de Power a Alexander's Ragtime Band, dirigida per Hanry King, i es Rose of Washington Square, d'Irving Ratoff, on a més els acompanyava una icona del cinema musical, Al Jolson. I quan passà a la següent dècada i s'incorporà al cinema el technicolor es convertí en una de les estrelles més taquilleres de la productora.

Mare, abans que estrella[modifica | modifica el codi]

Un dels temes més destacats en la biografia d'Alice Faye és la relació més enllà de la professió que la uní al productor que havia de convertir-se en un motor especial per la seva carrera, Darryl F. Zanuck. Els rumors afirmen que Zanuck deixà abandonada la carrera de la que en un moment pretèrit de la seva vida fos no sols la seva estrella principal, sinó també interès sentimental de la seva vida privada, per potenciar la trajectòria professional de la més jove Betty Grable. Encara que, la majoria dels biògrafs d'Alice Faye coincideixen en que la interrupció de la seva carrera en el cinema fou decisió de la pròpia actriu, relacionada amb el seu paper com a mare i les noves responsabilitats familiars que decidí posar al davant de la seva carrera en un moment en què es trobava en la cimera dels seu estrellat i popularitat.

Sentimentalment, la vida privada d'Alice Faye s'adorna amb rumors sobre les seves trobades sentimentals amb destacades figures del cinema de l'època, començant per Rudy Valle, el seu introductor a Hollywood, i continuant amb l'actor Lyle Talbot, que posteriorment aparegué en un dels desvaris d'Ed Wood, Glen or Glenda (1953), al que seguiren altres actors com MIchael Whelan, que també va estar lligat sentimentalment amb la patinadora Sonja Henie, l'astre de les operetes Nelson Eddy, Wayne Morris, al varem veure a Paths of glory interpretant el tinent Roget, i inclús Victor Mature, amb el que va viure un encontre esporàdic. A tots ells s'hauria d'afegir dos matrimonis. El primer la uní amb l'actor i cantant Tony Martin (Alvin Moris era el seu verdader nom), que fou el seu marit entre 1937 i 1940. El segon matrimoni d'Alice la portà a compartir la seva vida amb un altre músic, en aquesta ocasió director d'orquestra, Phil Harris, que fou el seu marit des de 12 de maig de 1941 fins al moment en què la deixà vídua el 1995.

Fita en la seva carrera[modifica | modifica el codi]

Alice Faye (centre) amb Jack Haley (esquerra), Don Ameche, i Tyrone Power (dreta), en el trailer per Alexander's Ragtime Band

Fou aquest matrimoni el que marcà definitivament la carrera d'Alice Faye en el cinema, retirant-la de la pantalla per una llarga temporada i tallant en sec la seva carrera com estrella. L'actriu va tenir la seva primera filla amb Harris, també de nom Alice, el 1942, i la maternitat canvià de manera dràstica la seva forma d'entendre la vida i d'establir prioritats en la mateixa. La família i les seves obligacions com a mare començaren a cobrar major protagonisme a mesura que la seva carrera anava passant a un segon pla, malgrat d'estar desenvolupant-se de manera molt positiva per a ella. Després de completar la seva participació en el llarg metratge The Gang's All Here, Alice quedà embarassada novament. La seva segona filla Phyllis Wanda nasqué després de practicar-li una cesària el 26 d'abril de 1944. A partir d'aquest moment, Alice va tenir clar que les seves filles estaven abans que la seva carrera, de forma que prengué la decisió de retirar-se del cinema per dedicar-se per complet a la seva família.

Degué d'ésser una decisió molt difícil de prendre per algú que havia volgut ser una estrella des dels tretze anys. Abans de dir adéu al cinema, i com a mostra palpable de què en cap moment l'estudi decidí deixar-la de banda per potenciar la carrera de Betty Grable, Alice va tenir de sotmetre's a les pressions de l'estudi i rodar un últim llarg metratge, molt interessant, fincat als voltants del cinema negra. Fallen angel?, en la qual realitzà la millor interpretació de la seva carrera. Malgrat tot, restà desagradablement sorpresa quan en un passi de la copia finalment muntada per ordres de Zanuck, descobrí que aquest havia suprimit del metratge les seqüències de les quals l'actriu estava més orgullosa i amb les que estava convençuda de què havia assolit el millor treball de la seva trajectòria professional davant les càmeres. Fou aquesta desavinença final amb el productor el que la portà a abandonar l'estudi per espai de 16 anys, renunciant a la carrera que havia construït per ocupar-se de les seves obligacions familiars.

Posteriorment seguí en actiu participant en el programa de ràdio del seu marit i apareguen en distintes sèries de televisió. Quan retornà a la FOX a principis dels seixanta per participar en el musical State Fair, no li agradà l'experiència allargà el seu retir del cinema, passant als escenaris de Broadway, on participà a principis dels anys setanta en el muntatge de l'obra Good News.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • George White's Scandals (1934)
  • Now I'll Tell
  • She Learned About Sailors
  • 365 Nights in Hollywood
  • George White's 1935 Scandals (1935)
  • Every Night at Eight (1935)
  • Music Is Magic (1935)
  • King of Burlesque (1936)
  • Poor Little Rich Girl (1936)
  • Sing, Baby, Sing (1936)
  • Stowaway (1936)
  • In Old Chicago (1937)
  • On the Avenue (1937)
  • You Can't Have Everything (1937)
  • Wake Up and Live (1937)
  • You're a Sweetheart (1937)
  • Sally, Irene and Mary (1938)
  • Alexander's Ragtime Band (1938)
  • Tail Spin (1939)
  • Rose of Washington Square (1939)
  • Hollywood Cavalcade (1939)
  • Barricade (1939)
  • Little Old New York (1940)
  • Lillian Russell (1940)
  • Tin Pan Alley (1940)
  • That Night in Rio (1941)
  • The Great American Broadcast (1941)
  • Week-End in Havana (1941)
  • Hello, Frisco, Hello (1943)
  • The Gang's All Here (1943)
  • Four Jills in a Jeep (1944)
  • Fallen Angel (1945)
  • State Fair (1962)
  • Won Ton Ton, the Dog Who Saved Hollywood (1976)
  • Every Girl Should Have One (1978)
  • The Magic of Lassie (1978)
  • A Century of Cinema (1994) (documental)
  • Carmen Miranda: Bananas Is My Business (1995) (documental)

Curts:

  • The Hollywood Gad-About (1934)
  • Cinema Circus (1937)
  • Screen Snapshots: Seeing Hollywood (1940)
  • Screen Snapshots: Hawaii in Hollywood (1948)
  • We Still Are (1985)

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Nº. 902 de la revista de cinema ACCIÖN

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alice Faye Modifica l'enllaç a Wikidata