Alicia Alonso

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alicia Alonso

Alicia Alonso caracteritzada com al cigne negre a El llac dels cignes
Nom de naixement Alicia Ernestina de la Caridad del Cobre Martinez del Hoyo[1]
Naixement 21 de desembre de 1920 (1920-12-21) (93 anys)
L'Havana
Cuba Cuba
Nacionalitat Cubana
Art ballarina i coreògrafa de dansa clàssica
Lloc web Alicia Alonso a Internet Movie Database (anglès)

Alicia Martínez del Hoyo (L'Havana, 1920),[2] coneguda internacionalment com a Alicia Alonso, és una reputada[3][4][5] ballarina i coreògrafa cubana de dansa clàssica. Ha estat durant molts anys Prima Ballerina Absoluta del Ballet Nacional de Cuba, que encara dirigeix en l'actualitat. Encara en actiu, és considerada mítica i llegendària, a més d'una de les primeres figures del ballet americà de tots els temps.

Formació[modifica | modifica el codi]

Es va formar a la Sociedad Pro-Arte Musical de La Habana.

Carrera professional[modifica | modifica el codi]

A la seva joventut, als anys trenta, va ballar a musicals de Nova York i va ser solista a l'American Ballet d'aquesta ciutat. En 1940 va ser cofundadora de l'American Ballet Theater, a la qual va evolucionant fins a esdevenir-hi la primera ballarina i on va treballar directament amb coreògrafs com Michel Fokine, George Balanchine, Léonide Massine, Bronislava Nijinska, Anthony Tudor, Jerome Robbins, Agnes de Mille, etc.

El 28 D'Octubre de1948 es va fer al Teatro Auditorium de la Habana (actualment Teatro Amadeo Roldán) la funció inaugural del Ballet Alicia Alonso,[3]actual Ballet Nacional de Cuba,[6] fundat per la ballarina juntament amb el seu marit Fernando Alonso i el seu cunyat Alberto Alonso.[7] Va ser la primera companyia de dansa nacional de Cuba i actualment és una de les companyies de dansa clàssica més reputades del món. En 1950 va crear l'Academia Nacional de Ballet Alicia Alonso,[3] que des d'aleshores va dirigir, amb l'objectiu de formar nous ballarins per a la companyia. Aquell mateix any va estrenar la seva primera coreografia pròpia, Ensayo sinfónico.

En 1955 el seu ballet va passar a ser el ballet nacional del seu país, i canvia el seu nom pel de Ballet de Cuba. També en 1955 va ser per primera vegada l'estrella convidada dels Ballets Russos, fent parella amb Igor Youskevitch. Posteriorment va ser estrella convidada no només dels Ballets Russos, regularment, sinó d'altres prestigiosos ballets com el Teatre Bolxoi, el Ballet de la Ópera de París, el Royal Danish Ballet, etc. A partir de 1959 el seu ballet va anomenar-se Ballet Nacional de Cuba.

Als quaranta-cinc anys eleva a dues de les seves ballarinas la categoria de primera ballarina, tot i que ella seguiria ballant com a estrella al seu ballet. Aquell mateix any, en 1965, va influir perquè es creés una segona companyia de dansa nacional a Cuba, el Ballet de Camagüey. A partir d'aquest moment, Alícia Alonso seguiria ballant com a estrella i muntant coreografies, però també va començar a preocupar-se de que, en paral·lel, altres nous professionals també fessin coreografies i ballessin els primers papers. En 1969 va actuar amb el Ballet Nacional de Cuba al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. I en 1990 va ballar amb Rudolf Nuréiev a Palma de Mallorca el Poema del amor y de mar, cantat per Victòria dels Àngels. En 1995, als 75 anys, va ballar pel 50è aniversari de la UNESCO i en 2006 va estrenar la seva coreografia Cuadros en una exposición i Desnuda luz del amor.

Sobre l'artista[modifica | modifica el codi]

Alicia Alonso no és un nom artístic sinó el seu nom real. Alicia va començar a ballar com a Alicia Martínez però molt jove es va casar als Estats Units i, seguint la llei vigent d'aquell país, el seu cognom va ser substituït pel del seu marit, Fernando Alonso.

A causa d'un defecte en un ull, Alicia Alonso és parcialment cega des dels dinou anys.

El 2003 es publicà una biografia sobre Alicia Alonso i la seva relació i suport al règim Cubà.[8][9][10]

Alguns premis i honors[modifica | modifica el codi]

Alicia Alonso ha rebut més de 127 reconeixements internacionals, alguns a la seva persona i d'altres a ella i el seu ballet. Alguns dels premis i reconeixements que ha rebut són:

  • 2005: Premi Irene Lidova a tota una carrera, a Cannes
  • 2005: Proclamada "Mare de la Dansa Latinoamericana", a Quito
  • 2003: Premi Isabel Ferrer, de la Generalitat del País Valencià
  • 2003: Proclamada Oficial de l'Ordre de la Legió d'Honor de la República Francesa
  • 2003: Rep de la UNESCO un "Homenatge Mundial" pel Dia Internacional de la Dansa
  • 2002: Ambaixadora de bona voluntat de la UNESCO per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, per la seva contribució al desenvolupament i difusió de la dansa clàssica.
  • 2002: Doctora Honoris Causa a les Arts, Universitat de Guadalajara (Mèxic)
  • 2002: Medalla Vaslav Nijinski
  • 2000: Premi Benois de la Dansa, de l'Associació Internacional de la Dansa
  • 2000: Ordre José Martí del Consell d'Estat de la República de Cuba
  • 1999: Medalla Picasso de la UNESCO
  • 1998: Doctora Honoris Causa, Universitat Politècnica de València
  • 1998: Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes, a Espanya
  • 1998: Proclamada Comandant de l'Ordre de les Arts i les Lletres, a França
  • 1993: Creació de la Càtedra de Dansa Alicia Alonso a la Universidad Complutense de Madrid
  • 1993: Ordre d'Isabel la Catòlica d'Espanya
  • 1974: Ordre del Treball de la República Democràtica de Vietnam
  • 1973: Doctora Honoris Causa, Universitat de l'Havana
  • 1966: Premi Anna Pavlova Award de la Universitat de la Dansa
  • 1958: Premi Dance Magazine Annual Award
  • 1934: Premi Dance Magazine Annual Award

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alicia Alonso» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  2. «Alicia Alonso». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 des 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Guerrero Martín, José. «Alicia Alonso màgia i encarnació del ballet» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 7 Octubre 1979 [Consulta: 6 des 2013].
  4. «Crític cubà: "Alicia Alonso és un monument viu del ballet"» (en castellà). CubaEncuentro.com, 13 Setembre 2012 [Consulta: 7 des 2013].
  5. Gueler, Maritza. «La història que tots callen» (en castellà). Danza Hoy [Virginia (EUA)], 1 Abril 2013 [Consulta: 7 des 2013].
  6. Chavarria, Maricel. «Alicia Alonso torna al Tívoli i critica la seva absència al Liceu i al Real» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 25 Juliol 2000, pàg. 40 [Consulta: 6 des 2013].
  7. «Mor Fernando Alonso, fundador del Ballet Nacional de Cuba» (en castellà). La Voz de Galicia [A Coruña], 28 Juliol 2013 [Consulta: 7 des 2013].
  8. Villalón, Célida P.. «LLibre: “La ballerine & El Comandante" Part 1a: Una mica més d'una història silenciada» (en castellà). Danza Hoy [EUA], 13Maig 2013 [Consulta: 7 des 2013].
  9. Villalón, Célida P.. «LLibre: “La ballerine & El Comandante" Part 2a: L'era revolucionària» (en castellà). Danza Hoy [EUA], 13 Maig 2013 [Consulta: 7 des 2013].
  10. Villalón, Célida P.; Buan, Ko. «LLibre: “La ballerine & El Comandante" Part 3a: El poder i l'ambició» (en castellà). Danza Hoy [EUA], 13 Maig 2013 [Consulta: 7 des 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alicia Alonso