Alicia Sánchez-Camacho Pérez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alícia Sánchez-Camacho Pérez
Alicia Sánchez-Camacho Pérez
Alícia Sánchez-Camacho Pérez

En el càrrec
Assumpció del càrrec
6 de juliol de 2008
Precedida per Daniel Sirera

En el càrrec
Assumpció del càrrec
6 de juliol de 2008

Senat espanyol
Senadora a Corts Generals Espanyoles
per Catalunya
En el càrrec
Assumpció del càrrec
22 d'abril de 2008

Espanya
Diputada a Corts Generals Espanyoles
per Barcelona
Mandat
14 de març de 2004 – 9 de març de 2008

Naixement 22 d'abril de 1967 (1967-04-22) (47 anys)
Barcelona,[1] Barcelonès
Partit polític PP
Professió Política

Alícia Sánchez-Camacho Pérez[2] (Barcelona,[1] 22 d'abril de 1967) és una advocada i política catalana, presidenta del Partit Popular Català des de 2008.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda a Barcelona, és filla de Francisco Sánchez-Camacho, nascut a Daimiel (Ciudad Real), treballador de camp fins als 21 anys, que posteriorment va marxar a Madrid per fer-se guàrdia civil. Va ser destinat al Protectorat Espanyol al Marroc, on va conèixer Manuela Pérez Zamora, d'Almendralejo (Badajoz).[2] Alícia Sánchez-Camacho va viure a Blanes fins als 18 anys.[1]

Es va llicenciar en dret i estudià un màster en Administració Pública. Ha estat jutgessa substituta, Directora Provincial de Treball a Girona,[3] sotsdirectora General de Formació Professional, directora de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball[3] i Consellera Laboral de l'Ambaixada Espanyola a Washington DC.[3] Presidenta del Partit Popular a Girona i portaveu del PP a Catalunya. Des del 5 de juliol del 2008 és presidenta del Partit Popular de Catalunya.

Fou escollida diputada per la província de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, i també per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004. El 21 d'abril de 2008 fou designada senadora per designació de la Comunitat Autònoma en substitució de Daniel Sirera i Bellés.[4] Feia de portaveu de Treball i Immigració del Grup Popular, i de vocal a les comissions d'Interior i Comunitats Autònomes.[5]

L'1 de juliol de 2008 es va anunciar la seva candidatura a la presidència del Partit Popular de Catalunya,[6] amb el suport de Mariano Rajoy com a candidatura de consens davant les altres candidatures presentades inicialment per a presidir el partit,[7] i en va ser la guanyadora a les eleccions del dia 5 de juliol, derrotant l'altra candidata, Montserrat Nebrera, amb més d'un 56% dels vots, de manera que es va proclamar presidenta del PP català.[8][9]

Al maig de 2008 fou designada conjuntament amb María San Gil i José Manuel Soria, membre de la comissió redactora de la ponència política del XVI Congrés estatal del PP, celebrat al juny d'aquell mateix any, ponència que precipitaria la sortida unilateral de San Gil del PP basc.

El 19 de setembre de 2009 Camacho va ser proclamada candidata del Partit Popular a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.[10] També va concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 com a cap de llista del Partit Popular Català per a la circumscripció de Barcelona.

Enmig de l'escàndol de presumpte espionatge vinculat a l'agència de detectius Método 3, el juny de 2013 es va fer pública una part de la conversa mantinguda amb Victória Álvarez (ex-companya sentimental de Jordi Pujol Ferrusola) al restaurant La Camarga, realitzada suposadament per aquesta agència de detectius.[11] El Partit Popular Català (PPC) negà que Sánchez-Camacho estigués al corrent de la gravació i mesos després la presidenta del PPC arribà a un acord amb Método 3 per no portar el cas a la justícia, que l'arxivà.[12][13] El 4 de juny de 2014 el Parlament de Catalunya va reprovar Sánchez-Camacho i li demanà la dimissió com a senadora per haver-se negat a comparèixer pel cas Método 3; es tracta de la primera vegada que la cambra catalana reclama la dimissió d'un senador per designació autonòmica i tot just la segona que es reprova un membre de l'oposició.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Encuentros digitales: Alicia Sánchez-Camacho» (en castellà). RTVE.es.
  2. 2,0 2,1 Cañozares, María Jesús. «La hija del comandante» (en castellà). ABC [Barcelona], 13 de desembre de 2010.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Alícia Sánchez-Camacho». Eleccions al Parlament 2012. Regió7, 2012.
  4. «El Parlamento catalán nombra a Sánchez Camacho (PP) nueva senadora en representación de la Generalitat» (en castellà). EcoDiario, 16/04/2008. [Consulta: 14 de novembre de 2012].
  5. «Alicia Sánchez-Camacho Pérez» (en castellà). Web del Senat espanyol.
  6. vilaweb.cat. 01/07/2008. "Rajoy imposa Alícia Sánchez Camacho com a candidata a presidir el PP de Catalunya"
  7. «La dirección nacional del PP apuesta por Sánchez-Camacho como presidenta del partido en Cataluña» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 1/7/2008.
  8. «Camacho és elegida presidenta del PPC amb només el 56% dels vots». El Periódico de Catalunya, 5 de juliol de 2008. [Consulta: 25 de maig de 2010].
  9. «El nuevo PP no es el de Rajoy» (en castellà). LibertadDigital.com, 06/07/2008.
  10. «La cúpula del PP es bolca en la proclamació de Camacho». El Periódico de Catalunya, 19 de setembre de 2009. [Consulta: 25 de maig de 2010].
  11. «Sánchez Camacho: "Tengo un fiscal de confianza en lo del Palau. A la Policía no podemos ir"» (en castellà). Público.es, 27 juny 2013.
  12. «El PPC nega que Camacho estigués al corrent de la gravació de la conversa amb Álvarez». 324.cat, 19 febrer 2013.
  13. «Sánchez-Camacho retira la demanda contra Método 3 a canvi de 80.000 euros». 324.cat, 19 juny 2013.
  14. «El Parlament reprova Camacho i li demana que dimiteixi com a senadora per haver-se negat a comparèixer pel "cas Método 3"». 324.cat, 4 de juny de 2014. [Consulta: 5 juny 2014].


Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Daniel Sirera Bellés
Presidenta del Partit Popular Català
2008 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alicia Sánchez-Camacho Pérez