Aligot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Aligot (desambiguació)».
Infotaula menjarAligot
Cuinant un aligòt
Característiques
Altres nomsAligòt
País d'origenMassis d'Aubrac
On es menjaOccitània, sobretot a la meitat nord
Gastronomiacuina occitana
Detalls
Tipuspuré de patates Modifica el valor a Wikidata
Mètode de preparacióCocció de les patates en cassola, reducció a puré i remenat en calent amb la resta d'ingredients
Ingredients principalspatata, formatge, nata i all

L'aligot (en occità, «aligòt») és una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d'Aubrac[1] i estesa per les regions d'Alvèrnia i Llemosí. El nom prové d'«aliqu'ot», del llatí «ali quod» amb el significat d'«alguna cosa».

És un puré de patates mesclat amb un formatge fresc (tipus mató) del formatge del Cantal o de la Guiòla que es barreja i es pasta durant força temps amb un bastó de fusta per aconseguir una textura espessa. Pot estar una mica condimentat amb all i amb algun trosset de formatge adobat.

És tradició fer i tastar l'aligot als hostals de ramaders, anomenats «burons». Es pot trobar servit junt amb botifarra o d'altres carns de companatge.

Origen[modifica]

L'aligot, com la trufada i plats similars, començà com a plat de pobres, amb molles de pa en comptes de patata, que es van incorporar més tard. Es va estendre a altres llocs, o almenys la coneixença d'ells, perquè ja al segle xii (la versió amb pa, doncs) era servit pels monjos d'Aubrac als pelegrins que travessaven la Via Podiensis cap a Compostel·la. Aquest fet és origen de la llegenda que explica l'origen del nom d'aquest plat: Es diu que els pelegrins creuaven la regió demanant ali quod per menjar i els monjos, al començament, els donaven pa amb formatge. A poc a poc el mot va anar evolucionant en aliquot i després en aligot.

Al mateix temps, d'altra banda, el plat se sofisticava, primer amb la inclusió de patates, que més tard es presentarien en forma de puré, al final fins i tot amb nata i altres ingredients, fins a arribar a la recepta actual. Avui en dia el plat s'ha popularitzat i és freqüent menjar-ne a dinars festius, en restaurants o a mercadets de Nadal (car se'n pren ben calent i porta moltes calories).

Referències[modifica]

  1. Anglade, Jean. Mémoires paysannes (en francès). Editions de Borée, 2003, p. 9. ISBN 978-2-84494-153-4. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aligot
Llibre de cuina
Llibre de cuina
de Viquillibres
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Aligot .