Aligot comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Aligot comú
Buteo buteo 5 (Marek Szczepanek).jpg
Al vol, Devon, Anglaterra
Al vol, Devon, Anglaterra
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Accipitriformes
Família: Accipitridae
Gènere: Buteo
Espècie: B. buteo
Nom binomial
Buteo buteo
(Linnaeus, 1758)
Verd fosc: Present tot l'any Verd clar/blau: Present a l'estiu/a l'hivern (de l'hemisferi nord)
Verd fosc: Present tot l'any
Verd clar/blau: Present a l'estiu/a l'hivern (de l'hemisferi nord)
Subespècies

Entre 7 a 10

L'aligot comú (Buteo buteo) mesura de 51 a 56 cm de llargària. Els adults generalment són de color marró fosc i tacats de blanc per sota. De vegades es veuen en petits grups. En ple vol, les ales són amples, i quan s'han desplegat, fan més d'un metre d'envergadura. Tal com fan els seus parents el falcó, el xoriguer, el milà negre, el milà reial i l'esparver vulgar, també aprofita els corrents d'aire per volar sense perdre altura.

És present a gairebé tot Europa,[1] si bé al nord i nord-est només hi és present a l'estiu. Els joves de les poblacions centre-europees hivernen al sud d'Europa, mentre que els adults passen tot l'any als territoris de cria; les poblacions d'Escandinàvia i Rússia, per contra, emigren senceres.[2] A Catalunya el trobem en gran part del territori,[3] on és relativament comú en hàbitats força variats (des de zones alpines a les planes de Lleida), sempre que tingui bosc per fer el niu i zones obertes per caçar.[4]

Pel que fa a la dieta és molt adaptable, però les seves potes dèbils i urpes curtes el capaciten sobretot per caçar animals petits, com esquirols i, sobretot, rates i ratolins, que solen ser la seva principal presa, fins al punt que en castellà es coneix l'aligot com a ratonero. Quan convé, però, també captures llangardaixos, serps, ocells joves i insectes, i no dubta a menjar despulles si troba algun animal mort.[4][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. RODRÍGUEZ, F. Cuadernos de campo: rapaces del bosque. Barcelona, 1978. Ed. Marín
  2. 2,0 2,1 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Munich, 1982)
  3. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Aligot comú SCOC, - Mapes de distribució a Catalunya (català)
  4. 4,0 4,1 Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)