Alimentació a l'Antic Egipte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ofrenes.

Es coneix l'alimentació dels egipcis de l'Antiguitat pels textos gravats a les parets dels temples i tombes i per les restes d'ofrenes als morts, on ens han deixat molts testimoniatges de la seva manera d'alimentar-se.

L'art funerari, que retrata la vida quotidiana ens ho mostra: no es troben allí receptes culinàries, com si de medicaments, però hi ha molta informació sobre els costums alimentaris. Veiem als ushebtis (estàtues de calcària o fusta) que representen als servents del mort realitzant els seus treballs, preparant pa, molent gra, servint cervesa i rostint aus i altres carns.

Aliments[modifica | modifica el codi]

L'alimentació va ser conservadora, condicionada pel mitjà geogràfic i amb una lenta evolució marcada pel descobriment de tecnologies i la importació de nous aliments.

El clima va tenir una important influència: en el període predinàstic les actuals zones desèrtiques tenien encara vegetació, i permetien el pasturatge. La paulatina desertificació va donar major importància a la vall del Nil i a l'agricultura, el que es reflectia en el menú quotidià.

Ofrenes a la tomba de Menna.

Els aliments bàsics van ser el pa (vegeu: Història del pa) i la cervesa ( heneket) fabricada amb ordi. S'ha descobert una vintena de tipus de pa, de diferents formes i composicions.

El règim alimentari egipci es completava amb peix i carn (comunament ovella, porc, aus casolanes i carn de vaca per a les grans ocasions). La carn i el peix eren generalment rostits, o assecats i conservats en sal. El peix més benvolgut va ser el mulet, peix de mar que remunta el Nil i amb els ous feien poutargue, recepta que s'usa per tot el Mediterrani avui dia.

L'all i la ceba juntament amb les llegums, com les faves, els pèsols i les llenties, sense oblidar les verdures (col, cogombre, enciam, porro, o raves), i les plantes d'aigua (loto i papirs) eren els plats més consumits. Molts d'aquests aliments només podien ser conreats gràcies al llot fèrtil dipositat durant les inundacions del Nil.

Les fruites, bastant escasses, estaven reservades a l'elit, igual que algunes altres viandes. En l'antic Egipte no van conèixer els cítrics fins a l'època romana; els fruits més consumits eren els dàtils (utilitzats també per a produir una cervesa de luxe, el seremet), el raïm, la magrana, la síndria i el meló, però també la garrofa i el sicòmor (una espècie de figa).

Finalment, la mel, produïda en ruscs de terra, obstaculitza en la composició de les postres i de molts remeis. Els pastissos s'usaven sovint per a cures terapèutiques, i eren endolcits amb dàtils, mel o passes. En la tomba del visir Rekhmire, sota el regnat d'Amenhotep II, es veu una escena que mostra els passos per a fabricar un bescuit cònic, fet amb els rizomes d'una canya amb sabor a avellana, el suchet.

Begudes[modifica | modifica el codi]

El vi, estava reservat als rics, era una beguda de luxe a Egipte, i, igual que avui dia, es marcava en els recipients les dades: procedència, any de collita i nom del viticultor. Era molt apreciada una beguda denominada shedeh elaborada de Punica granatum.

La cervesa va ser durant molt de temps la beguda nacional. Barata i abundant, es bevia en tot el país, ja que agradava tant al Faraó com al camperol o a l'artesà ciutadà. La seva fabricació està representada ja en les "mastabas" de l'Imperi Antic; es bevia cervesa en qualsevol circumstància: en els camps, a bord dels vaixells, en les recepcions i, per descomptat, a les cases de beguda de les ciutats: les cases de la cervesa. Estava elaborada amb blat o ordi i s'usaven "dátiles", el sucre del qual assegurava la fermentació de la beguda:

En un forn igual al del forner, el *cervecero i els seus ajudants col·locaven el gra recentment mòlt. Aquesta operació necessitava moltes cures, la massa no havia de romandre més que el temps de daurar l'escorça i l'interior havia de quedar-se cru. El pa així preparat era introduït en una gran cuba i cobert amb un líquid preparat amb aigua i datiles. Un "cervecero" entrava en la cuba i trepitjava la preparació fins que la barreja anés homogènia.

Al cap d'alguns dies, quan la fermentació s'havia produït, el contingut de la cuba era decantat a grans gerres. Un tamís retenia els trossos més grans de pa de cervesa, que s'estrenyien com una esponja per escórrer les restes del líquid.

La cervesa es conserva bastant bé, i era venuda en àmfores tancades amb un tap de palla i d'argila humida, o amb un plat petit i una mica de guix. Només li faltava ja al *cervecero posar el seu signe distintiu que indicava el lloc i la data de fabricació.

Encara que la majoria de poblats egipcis produïen la seva pròpia cervesa, el comerç de vaixells carregats amb àmfores era intens en el Nil: així subministraven a les ciutats, a les cases de cervesa i a les cases de camp dels egipcis rics, que volien la seva beguda favorita d'una casa *renombrada, ja que, igual que per al vi, existia diferents classes depenent del contingut de sucre i l'habilitat del "cervecero".

Per al seu consum, la cervesa es guardava en càntirs d'un o dos litres, i els afeccionats la bevien en gots de pedra, metall o *fayenza (pisa). La cervesa torrada era la més corrent, la rossa es reservava per a les festes.

Aquesta cervesa feta amb ordi o blat, es fabrica en la ribera del Nil en els nostres dies amb aquest mateix procediment, i la hi coneix amb el nom de bouza, però pot arribar a ser tòxica.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Salas-Salvadó, Jordi; García-Lorda, Pilar; Sánchez Ripollés, José Mª; Alonso, Margarita. La alimentación y la nutrición a través de la historia. Glosa, S.L, 2005. ISBN 8474292573. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alimentació a l'Antic Egipte Modifica l'enllaç a Wikidata