Aliyyà
Aliyyà (en hebreu: עליה, "ascens") és la paraula utilitzada per anomenar la immigració jueva cap a la terra d'Israel, un dels preceptes d'aquesta religió.
Etimològicament, aliyyà està emparentada amb la paraula aliyyà la-réguel (עליה לרגל), que significa "peregrinatge", per l'efecte d'ascensió cap a Jerusalem durant els peregrinatges regulats per a les festivitats de Pésah, Xavuot i Sukkot.
L'acció inversa, és a dir, l'emigració des de Israel cap a un altre territori (l'anomenada diàspora), es coneix com yeridà o "descens".
El concepte d'aliyyà cap a la Terra d'Israel és central a la cultura i religió jueva, i constitueix la base del sionisme. La Llei del Retorn de 1950, que garanteix a qualsevol jueu del món el seu dret a tornar cap a Israel, establir-s'hi, i obtenir la ciutadania israeliana, es basa en aquesta idea. Qui realitza alliyà és anomenat olé (masculí) o olà (femení); els plurals son olim i olot, respectivament.
Durant la història recent del poble jueu —època del sionisme— hi van haver cinc onades principals d'immigracio o aliyyot cap a Palestina, abans de la creació del modern Estat d'Israel:
- Primera Aliyyà (1881 - 1903)
- Segona Aliyyà (1904 - 1914)
- Tercera Aliyyà (1919 - 1923)
- Quarta Aliyyà (1924 - 1929)
- Cinquena Aliyyà (1929 - 1939)
Després de la creació del Estat d'Israel, la població jueva es va multiplicar més de vuit vegades, gràcies fonamentalment a les successives aliyyot, passant de 650.000 persones al 1948 a uns 5.415.000 al 2007.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aliyyà |
