Aljama

En català aljama (de l'àrab al-jamà'a, "conjunt de persones") era el nom que durant l'Edat mitjana, s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i que tenien una personalitat jurídica pròpia (fins i tot des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves). Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.

Origen

Segons el pacte establert entre Ramon Berenguer IV i la comunitat musulmana de Tortosa, aquesta mantenia les pròpies magistratures i les mesquites. Restaven, però, sotmesos a l'autoritat del rei a través del seu batlle, el qual a més els cobrava importants impostos comunitaris.

L'espai urbà on vivien els sarraïns, com per exemple en el cas de Lleida, rebien el nom de moreries, i en el cas dels jueus jueries o calls.

Aljames a la Corona d'Aragó

Des del 1282 i fins el 1366 es registraren al Cens Reial el recompte de pagaments de les aljames sarraïnes i jueves en sous jaquesos (s.b.) i sous de barcelona (s.b.):

Territori	Comunitat	Aljama	Impost
Aljames (1282-1366)
Regne d'Aragó
	Sarraïns
		Saragossa	190 s.j.
		Albarrassí	120 s.j.
		Calatayud	170 s.j.
		Tarassona	100 s.j.
		Villel	150 s.j.
		Sant Esteve de Llitera	300 s.j.
	Jueus
		Tarassona	145 s.j.
	Total		1.175 s.j.
Regne de València
	Sarraïns
		València	100 s.b.
	Jueus
		València	100 s.b.
	Total		200 s.b.
Principat de Catalunya
	Sarraïns
		Barcelona	700 s.b.
		Lleida	100 s.b.
		Tortosa	200 s.b.
	Jueus
		Barcelona	500 s.b.
		Vilafranca del Penedés	200 s.b.
		Girona	500 s.b.
		Tortosa	4.000 s.b.
		Besalú	250 s.b.
	Total		6.450 s.b.
Assalt i pogrom als Calls de Catalunya (1391)
Aljames (1438)
Regne d'Aragó
	Sarraïns
		Saragossa	300 s.j.
		Tarassona	70 s.j.
		Calatayud	50 s.j.
		Daroca	50 s.j.
		Teruel	200 s.j.
		Albarrassí	150 s.j.
		Calanda	260 s.j.
		Montsóa	250 s.j.
		Osca	200 s.j.
		Concastillo	100 s.j.
		Suessa	100 s.j.
		Tormés	200 s.j.
		Lanuza	50 s.j.
		Brea	100 s.j.
		Arizar	500 s.j.
	Jueus
		Saragossa	300 s.j.
		Alagón	130 s.j.
		Tarassona	200 s.j.
		Almúnia	140 s.j.
		Calatayud	350 s.j.
		Daroca	50 s.j.
		Teruel	160 s.j.
		Albarrassí	150 s.j.
		Sarinyena	50 s.j.
		Montsó	350 s.j.
		Osca	300 s.j.
		Serós	100 s.j.
		Exéa de los Caballeros	250 s.j.
		Tauste	250 s.j.
		Jaca	200 s.j.
		Barbastre	400 s.j.
		Fraga	200 s.j.
		Ruesca	160 s.j.
		Montclús	33 s.j.
	Total		6.353 s.j.
Regne de València
	Sarraïns
		València	250 s.b.
		Xàtiva	300 s.b.
		Gallinera	136 s.b.
		Beniopa	100 s.b.
		Alara	120 s.b.
		Vall d'Uxó	640 s.b.
		Sogorb	250 s.b.
	Jueus
		Castelló	100 s.b.
		Burriana	30 s.b.
		Mordevre	100 s.b.
	Total		2.026 s.b.
Principat de Catalunya
	Sarraïns
		Tortosa	500 s.b.
		Cervera	80 s.b.
		Lleida	500 s.b.
	Jueus
		Girona	550 s.b.
	Total		1.630 s.b.

Significat original

La paraula aljama prové de l'àrab i en aquesta llengua es refereix a la mesquita principal d'una població (el que pels cristians seria un catedral) on els homes feien la pregària del divendres al migdia, la més important.

Bibliografia

• Capmany Montpalau, Antoni. «Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona». Imprenta de Sancha, 1792.