Aljama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En català aljama (de l'àrab al-jamà'a, "conjunt de persones") era el nom que durant l'Edat mitjana, s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i que tenien una personalitat jurídica pròpia (fins i tot des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).[1][2] Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.[1]

Origen[modifica | modifica el codi]

Segons el pacte establert entre Ramon Berenguer IV i la comunitat musulmana de Tortosa, aquesta mantenia les pròpies magistratures i les mesquites. Restaven, però, sotmesos a l'autoritat del rei a través del seu batlle, el qual a més els cobrava importants impostos comunitaris.[1]

L'espai urbà on vivien els sarraïns, com per exemple en el cas de Lleida, rebien el nom de moreries,[3] i en el cas dels jueus jueries o calls.[1]

Aljames a la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

Des del 1282 i fins al 1366 es registraren al Cens Reial el recompte de pagaments de les aljames sarraïnes i jueves en sous jaquesos (s.b.) i sous de barcelona (s.b.):[4]

Territori Comunitat Aljama Impost
Aljames (1282-1366)
Regne d'Aragó
Sarraïns
Saragossa 190 s.j.
Albarrasí 120 s.j.
Calatayud 170 s.j.
Tarassona 100 s.j.
Villel 150 s.j.
Sant Esteve de Llitera 300 s.j.
Jueus
Tarassona 145 s.j.
Total 1.175 s.j.
Regne de València
Sarraïns
València 100 s.b.
Jueus
València 100 s.b.
Total 200 s.b.
Principat de Catalunya
Sarraïns
Barcelona 700 s.b.
Lleida 100 s.b.
Tortosa 200 s.b.
Jueus
Barcelona 500 s.b.
Vilafranca del Penedés 200 s.b.
Girona 500 s.b.
Tortosa 4.000 s.b.
Besalú 250 s.b.
Total 6.450 s.b.
Assalt i pogrom als Calls de Catalunya (1391)
Aljames (1438)
Regne d'Aragó
Sarraïns
Saragossa 300 s.j.
Tarassona 70 s.j.
Calatayud 50 s.j.
Daroca 50 s.j.
Teruel 200 s.j.
Albarrasí 150 s.j.
Calanda 260 s.j.
Montsóa 250 s.j.
Osca 200 s.j.
Concastillo 100 s.j.
Suessa 100 s.j.
Tormés 200 s.j.
Lanuza 50 s.j.
Brea 100 s.j.
Arizar 500 s.j.
Jueus
Saragossa 300 s.j.
Alagón 130 s.j.
Tarassona 200 s.j.
Almúnia 140 s.j.
Calatayud 350 s.j.
Daroca 50 s.j.
Teruel 160 s.j.
Albarrasí 150 s.j.
Sarinyena 50 s.j.
Montsó 350 s.j.
Osca 300 s.j.
Serós 100 s.j.
Exéa de los Caballeros 250 s.j.
Tauste 250 s.j.
Jaca 200 s.j.
Barbastre 400 s.j.
Fraga 200 s.j.
Ruesca 160 s.j.
Montclús 33 s.j.
Total 6.353 s.j.
Regne de València
Sarraïns
València 250 s.b.
Xàtiva 300 s.b.
Gallinera 136 s.b.
Beniopa 100 s.b.
Alara 120 s.b.
Vall d'Uxó 640 s.b.
Sogorb 250 s.b.
Jueus
Castelló 100 s.b.
Burriana 30 s.b.
Mordevre 100 s.b.
Total 2.026 s.b.
Principat de Catalunya
Sarraïns
Tortosa 500 s.b.
Cervera 80 s.b.
Lleida 500 s.b.
Jueus
Girona 550 s.b.
Total 1.630 s.b.

Significat original[modifica | modifica el codi]

La paraula aljama prové de l'àrab i en aquesta llengua es refereix a la mesquita principal d'una població (el que pels cristians seria un catedral) on els homes feien la pregària del divendres al migdia, la més important.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 28
  2. Armengol, Montse; Forcano, Manuel. «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.24. ISSN: 1695-2014.
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 23.
  4. Capmany, Antoni: «Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona»

Bibliografia[modifica | modifica el codi]