Allò que el vent s'endugué

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Gone with the Wind
Allò que el vent s'endugué
Poster Allò que el vent s'endugué.jpg
Pòster oficial de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Victor Fleming

Producció: David O. Selznick

Guió: Novel·la:
Margaret Mitchell
Guió:
Sidney Howard

Música: Max Steiner

So: Frank Maher

Fotografia: Ernest Haller

Muntatge: Hal C. Kern
James E. Newcomb

Vestuari: Walker Plunkett

Maquillatge: Monty Westmore, Hazel Rogers i Ben Nye

Efectes especials: Jack Cosgrove
Lee Zavitz

Protagonistes: Clark Gable
Vivien Leigh
Leslie Howard
Olivia de Havilland
Hattie McDaniel

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1939
Gènere: drama romàntic
Bèl·lic
Duració: 222 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Metro-Goldwyn-Mayer
Pressupost: 3,9 milions de dòlars

Pàgina sobre “Gone with the Wind a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars
FilmAffinity 7.8/10 stars

Allò que el vent s'endugué[1] (títol original en anglès Gone with the Wind) és una pel·lícula basada en la novel·la homònima de Margaret Mitchell (guanyadora d'un Premi Pulitzer).

El seu rodatge, que va durar 140 dies, va suposar canvis importants en la tècnica cinematogràfica. En el moment de la seva estrena, va ser la pel·lícula més cara i llarga que s'havia rodat. Relata l'èpica història d'una dona capaç d'afrontar totes les adversitats de la Guerra Civil dels Estats Units, excepte la pèrdua del seu estimat.

Va estar nominada a 13 Oscars, dels quals en va aconseguir 8.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

Scarlett O'Hara viu a Tara, una de les grans mansions del sud dels Estats Units. Està enamorada d'Ashley Wilkes que, al mateix temps, està enamorat de la seva cosina Melanie Hamilton. Està a punt de començar la Guerra de Secessió i els joves del sud es mostren entusiasmats per entrar en combat.

No és així, però, per en Rhett Butler, un home cabal i faldiller, que ha passat un quants anys al nord. A Butler li agrada Scarlett, però ella segueix enamorada d'Ashley, encara que aquest es casi amb Melanie. Despitada, Scarlett accepta l'oferta de matrimoni de Charles, el germà de Melanie.

Com a conseqüència de la guerra, Scarlett, ja vídua, abandona la plantació i s'instal·la a Atlanta. Després de la derrota del sud comença una vida nova en un país devastat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Actor / actriu original Doblatge al català[3] Personatge
Clark Gable Jesús Ferrer Rhett Butler
Vivien Leigh Maife Gil Scarlett O'Hara
Leslie Howard Salvador Vives Ashley Wilkes
Olivia de Havilland Montse Miralles Melanie Hamilton
Thomas Mitchell Joaquim Díaz Gerald O'Hara
Barbara O'Neil Núria Cugat Ellen O'Hara
Evelyn Keyes Sílvia Vilarrasa Suellen O'Hara
Ann Rutherford Maria Josep Guasch Carreen O'Hara
George Reeves Quim Roca Stuart Tarleton
Fred Crane Jordi Brau Brent Tarleton
Hattie McDaniel Marta Martorell Mammy
Oscar Polk Josep Maria Alarcón Pork
Butterfly Mc Queen Aurora García Prissy
Victor Jory Enric Arredondo Jonas Wilkerson
Everett Brown Joan Crosas Big Sam
Howard C. Hickman Antonio Crespo John Wilkes
Alicia Rhett Pilar Rubiella India Wilkes
Rand Brooks Pep Anton Muñoz Charles Hamilton
Carroll Nye Eduard Lluís Muntada Franklin Kennedy
Marcella Martin Margarida Minguillón Cathleen Calvert
Laura Hope Crews Carme Contreras Tieta Pittypat Hamilton
Eddie 'Rochester' Anderson Viçens Manel Domènech Oncle Peter
Harry Davenport Isidro Sola Dr. Meade
Leona Roberts Enriqueta Linares Sra. Meade
Jane Darwell Rosa Maria Pizà Dolly Merriwether
Paul Hurst Albert Díaz Desertor ianqui
Ona Munson Glòria Roig Belle Watling
J.M. Kerrigan Adrià Frias Johnny Gallagher
Jackie Moran Enric Isasi-Isasmendi Phil Meade
William Bakewell Toni Sevilla Oficial montat
Ward Bond Ramon Puig Soldat famèlic
Ned Davenport Enric Cusí Soldat de la subhasta
Frank Faylen Antoni Forteza Ajudant del Dr. Meade
William Stack Capellà

Producció[modifica | modifica el codi]

Si existeix una pel·lícula de producció, aquesta és, sens dubte, Allò que el vent s'endugué. David O. Selznick es va obsessionar tant amb la novel·la de Margaret Mitchell que va fer i desfer al seu gust: va acomiadar guionistes, va canviar directors en meitat del rodatge, va repetir escenes senceres... Tot i això, el resultat va ser un film rotund. Quatre hores de cine de llegenda en el que no es nota gens l'embolic que va suposar la seva realització. Ans al contrari, Allò que el vent s'endugué és segons molts el millor melodrama de la història del cinema.[4]

La idea de fer una pel·lícula de la popular novel·la de Margaret Mitchell va ser del productor David O. Selznick, que va dur una llarga negociació i, finalment, va aconseguir adquirir els drets per l'autor per a la suma rècord de 50.000 dòlars.[5] Poc després va proposar a la Warner Brothers per ajudarlo en la producció, però a causa d'algunes diferències d'opinió sobre els actors, l'acord no es va materialitzar. Selznick va elegir al final, en contra de l'opinió del seu personal, produir la seva pròpia pel·lícula, i trobar un acord amb Metro Goldwyn Mayer per a la distribució a canvi d'un percentatge dels beneficis. Selznick va començar a preparar la pel·lícula amb George Cukor, la parella va passar més d'un any per preparar tot el necessari per rodar. Les primeres escenes van ser rodades a partir del 10 de desembre 1938 però van ser suspeses immediatament per les festes de Nadal, de fet el veritable rodatge va començar el 26 de gener de 1939.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va ser la primera pel·lícula en color en guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula, i es convertí en la pel·lícula més taquillera de la història superant La Blancaneu i els set nans, de 1938.[6]

Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[3]

Pífies i errades[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a l'Ésadir
  2. Nominacions i premis a IMDb (anglès)
  3. 3,0 3,1 Fitxa de doblatge a ElDoblatge
  4. 101 Películas que deberías ver. IDEACOM Ed.Quality Servicios Globales Editoriales, S.A. - Dipòsit legal M-11952-2007
  5. Trivia, a IMDb (anglès)
  6. Finler, Joel Waldo. The Hollywood Story. Wallflower Press, 2003, p. 47. ISBN 978-1-903364-66-6. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Allò que el vent s'endugué Modifica l'enllaç a Wikidata