Allò que el vent s'endugué
  Allò que el vent s'endugué |
|
|---|---|
 Pòster oficial de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Victor Fleming |
|
|
|
| Producció: | David O. Selznick |
|
|
|
| Guió: | Novel·la: Margaret Mitchell Guió: Sidney Howard |
|
|
|
| Música: | Max Steiner |
|
|
|
| So: | Frank Maher |
|
|
|
| Fotografia: | Ernest Haller |
|
|
|
| Muntatge: | Hal C. Kern James E. Newcomb |
|
|
|
| Vestuari: | Walker Plunkett |
|
|
|
| Maquillatge: | Monty Westmore, Hazel Rogers i Ben Nye |
|
|
|
| Efectes especials: | Jack Cosgrove Lee Zavitz |
|
|
|
| Protagonistes: | Clark Gable Vivien Leigh Leslie Howard Olivia de Havilland Hattie McDaniel |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1939 al cinema |
| Gènere: | drama romàntic Bèl·lic |
| Duració: | 222 min. |
| Idioma original: | Anglès |
|
Companyies |
|
| Distribució: | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Pressupost: | 3,9 milions de dòlars |
|
|
|
| Pàgina sobre “Gone with the Wind” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Allò que el vent s'endugué [1] (títol original en anglès Gone with the wind) és una pel·lícula basada en la novel·la del mateix títol de Margaret Mitchell (guanyadora d'un Premi Pulitzer).
El seu rodatge, que va durar 140 dies, va suposar canvis importants en la tècnica cinematogràfica. En el moment de la seva estrena, va ser la pel·lícula més cara i llarga que s'havia rodat. Relata l'èpica història d'una dona capaç d'afrontar totes les adversitats de la Guerra Civil dels Estats Units, excepte la pèrdua del seu estimat.
Va estar nominada a 13 Oscars, dels quals en va aconseguir 8.[2]
Taula de continguts |
Argument[modifica]
Scarlett O'Hara viu a Tara, una de les grans mansions del sud dels Estats Units. Està enamorada d'Ashley Wilkes que, al mateix temps, està enamorat de la seva cosina Melanie Hamilton. Està a punt de començar la Guerra de Secessió i els joves del sud es mostren entusiasmats per entrar en combat.
No és així, però, per en Rhett Butler, un home cabal i faldiller, que ha passat un quants anys al nord. A Butler li agrada Scarlett, però ella segueix enamorada d'Ashley, encara que aquest es casi amb Melanie. Despitada, Scarlett accepta l'oferta de matrimoni de Charles, el germà de Melanie.
Com a conseqüència de la guerra, Scarlett, ja vídua, abandona la plantació i s'instal·la a Atlanta. Després de la derrota del sud comença una vida nova en un país devastat.
Repartiment[modifica]
Producció[modifica]
Si existeix una pel·lícula de producció, aquesta és, sens dubte, Allò que el vent s'endugué. David O'Selznick es va obsessionar tant amb la novel·la de Margaret Mitchell que va fer i desfer al seu gust: va acomiadar guionistes, va canviar directors en meitat del rodatge, va repetir escenes senceres... Tot i això, el resultat va ser un film rotund. Quatre hores de cine de llegenda en el que no es nota gens l'embolic que va suposar la seva realització. Ans al contrari, Allò que el vent s'endugué és segons molts el millor melodrama de la història del cinema.[3]
La idea de fer una pel·lícula de la popular novel·la de Margaret Mitchell va ser del productor David O. Selznick, que va dur una llarga negociació i, finalment, va aconseguir adquirir els drets per l'autor per a la suma rècord de 50.000 dòlars.[4] Poc després va proposar a la Warner Brothers per ajudarlo en la producció, però a causa d'algunes diferències d'opinió sobre els actors, l'acord no es va materialitzar. Selznick va elegir al final, en contra de l'opinió del seu personal, produir la seva pròpia pel·lícula, i trobar un acord amb Metro Goldwyn Mayer per a la distribució a canvi d'un percentatge dels beneficis. Selznick va començar a preparar la pel·lícula amb George Cukor, la parella va passar més d'un any per preparar tot el necessari per rodar. Les primeres escenes van ser rodades a partir del 10 de desembre 1938 però van ser suspeses immediatament per les festes de Nadal, de fet el veritable rodatge va començar el 26 de gener de 1939.
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
Anecdotari[modifica]
- Va ser la primera pel·lícula en color en guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula.
Pífies i errades[modifica]
- Anacronisme: Quan Scarlett corre cercant al Doctor Meade, es veu un llum amb una bombeta elèctrica.
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- Premis Oscar del 1939:
Nominacions[modifica]
- Premis Oscar del 1939:
- Millor actor: Clark Gable
- Millor actriu secundària: Olivia de Havilland
- Millors efectes visuals: Jack Cosgrove (fotogràfics), Fred Albin (so) i Arthur Johns (so)
- Millor banda sonora: Max Steiner
- Millor so: Thomas T. Moulton
Notes i referències[modifica]
- Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[5]
- ↑ Títol en català a l'Ésadir
- ↑ Nominacions i premis a IMDb (anglès)
- ↑ 101 Películas que deberías ver. IDEACOM Ed.Quality Servicios Globales Editoriales, S.A. - Dipòsit legal M-11952-2007
- ↑ Trivia, a IMDb (anglès)
- ↑ Fitxa de doblatge a ElDoblatge
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Allò que el vent s'endugué |
- Pàgina de la pel·lícula a IMDb (anglès)
- Pàgina de la pel·lícula a AllMovie (anglès)
- Pàgina de la pel·lícula a TurnerClassicMovies (anglès)
- Pàgina de la pel·lícula a BoxOfficeMojo (anglès)
- Pàgina de la pel·lícula a FilmAffinity (castellà)
- Pàgina de la pel·lícula a DeCine21 (castellà)
- Pàgina de la pel·lícula a AlohaCriticón (castellà)
- Pel·lícules dels Estats Units del 1939
- Pel·lícules de drama romàntic
- Pel·lícules de drama bèl·lic
- Pel·lícules del 1939 doblades al català
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor pel·lícula
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor director
- Pel·lícules guanyadores del premi Oscar a la millor direcció artística
- Pel·lícules basades en novel·les
- Pel·lícules sobre la Guerra de Secessió
