Allanita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Allanita
Classificació
Categoria sorosilicats
Fórmula química Ca(Ce, Th)(Fe3+, Mg, Fe2+)Al2[O OH SiO4 Si2O7]
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Color marró, negre
Exfoliació {001} i {100} molt imperfecta
Fractura desigual, concoide
Duresa 5,5
Lluïssor vítria, grassa
Ratlla gris-verd, marró
Diafanitat translúcid
Densitat 3,3 - 4,2
Altres característiques radioactivitat variable
Referències [1]

L'allanita és el nom comú que reben els minerals allanita-(Ce), allanita(La) i allanita-(Y), que pertanyen a la classe dels silicats. Thomas Thomson va donar aquest nom l'any 1810 pel mineralogista escocès Thomas Allan (1777-1833), el primer en observar aquest mineral. Més tard es van distingir els diferents membres de les terres rares amb els sufixos -(Ce), -(La) i -(Y).

Les varietats riques en Fe es poden confondre amb ferriallanite-(Ce) i ferriallanite-(La), o amb altres membres de color negre del supergrup epidota. A la literatura antiga s'emprava sovint el terme "orthita" en lloc d'allanita.

Allanita-(Ce), de la mina Mary Kathleen, Mount Isa, Queensland, Austràlia

Allanita-(Ce)[modifica | modifica el codi]

L'allanita-(Ce) té com a fórmula química {CaCe}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH) i cristal·litza en el sistema monoclínic. Sovint és lleugerament radioactiva perquè pot contenir petites quantitats d'urani i/o tori, per tant sovint es presenta metamicte. La seva localitat tipus prové de l'illa Aluk, a Grenlàndia. L'allanita-(Ce) també és coneguda com a cerepidota o cerorthita.[2]

És un mineral accessori força comú en moltes roques ígnies, en particular aquells que són félsiques i a les roques ígnies metamòrfiques. També en pegmatites, skarns i tactites. No és comuna en roques volcàniques. És un mineral detrític.

Una varietat d'aquesta espècie és la Cromoallanita-(Ce), amb un contingut de Cr2O3 de fins al 7.5%.[3]

Allanita-(La)[modifica | modifica el codi]

L'allanita-(La) té la fórmula {CaLa}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH), i és l'espècie anàloga a l'allanita-(Ce) però amb contingut de lantà que reemplaça el cesi. Va ser aprovada com a espècie vàlida per la IMA el 2003. La localitat tipus d'aquest mineral és la mina Buca della Vena, a Ponte Stazzemese, Toscana (Itàlia). Es sol trobar a vetes de barita que tallen la roca calcària dolomítica metamorfosejada.[4]

Allanita-(Y)[modifica | modifica el codi]

L'allanita-(Y) té com a fórmula química {CaY}{Al2Fe2+}(Si2O7)(SiO4)O(OH). El sufix -(Y) va ser afegit per Levinson (1966) per designar el membre Y-dominant del grup allanita. L'allanita-(Y) també és coneguda com a bodenita o itrio-orthita.

És un mineral negre generalment massiu. Presenta una brillantor resinosa quan el tall és fresc. Acostuma a trobar-se lleugerament polida per l'alteració hidrotermal o la intempèrie. De la mateixa manera que l'allanita-(Ce), pot ser lleugerament radioactiva perquè pot contenir urani i/o tori, i per tant també sovint es presenta metamicte.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Allanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
  2. «Allanite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
  3. «Chromian Allanite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
  4. «Allanite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
  5. «Allanite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Allanita