Alliaria petiolata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Al·liària
Alliaria petiolata2.jpg

Nuvola apps kuickshow.png Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Rosidae
Ordre: Brassicales
Família: Brassicaceae
Gènere: 'Alliaria'
Espècie: ''A. petiolata''
Nom binomial
Alliaria petiolata
(M.Bieb.) Cavara i Grande
Sinònims
  • Alliaria alliaria (L.) Britt.
  • Alliaria officinalis Andrz. ex Bieb.
  • Erysimum alliaria L.
  • Sisymbrium alliaria (L.) Scop.

L'Al·liària (Alliaria petiolata) es una planta herbàcia bianual amb flor. Forma part de la família Brassicaceae. El primer any no te flor, i el segon any floreix a la primavera. Es nativa d'Europa, Àsia occidental i central, i nord d’Africa, des del Marroc, península Ibèrica, illes Britàniques i Escandinavia, fins el nord de la India i l’oest de la Xina.

Taula de continguts

Morfologia [modifica]

Es una planta herbàcia bianual. Algunes fonts indiquen que pot també ser perenne [1], o inclus anual. El primer any fa una mata de fulles baixes, i no floreix. El segon any fa unes flors blanques, i unes tiges que fan 30-100 cm.

Arrel napiforme de color blanc i mes aviat prima.

Fulles cordades i dentades.

Les flors individuals tenen quatre pètals de 4-8 mm de llarg i 2-3 mm d’ampla, formant una creu. S’agrupen en inflorescències tipus raïm.

El fruit es una càpsula síliqua de 4-5,5 cm de llarg, i conté dos files de petites llavors negres lluents, que es desprenen quan la càpsula s’obre. Cada planta produeix centenars de llavors.

Ecologia i hàbitat [modifica]

Espècie de mitja ombra, habita en sols frescals rics en bases i nitrogen, amb pH proper a la neutralitat; humus de tipus mull eutròfic. Es troba en marges frescos, zones ruderals, perimetrals de boscos, boscos tallats i boscos de robínies.[1]

Utilització [modifica]

Alimentària [modifica]

Les fulles poden ser utilitzades per donar gust d’all a les ensalades o salses. A vegades també s’inclouen les llavors. La grana pot ser un substitut per preparar mostassa negra

Medicinal [modifica]

Te propietats diürètiques, antiescorbútiques i desinfectants, que es manifesten quasi exclusivament amb la planta fresca. El suc s’obté per picat o premsat i colat. Sobre les nafras poden inclús aplicar-se fulles picades.[2]

Referències [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alliaria petiolata


  1. 1,0 1,1 Rameau, J. C.; Flore Forestière Française; Intitut pour le Developpement Forestier; 1989
  2. Font Quer, Pius. Plantas medicinales. Labor. 1962