Alliaria petiolata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Al·liària
Alliaria petiolata2.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Rosidae
Ordre: Brassicales
Família: Brassicaceae
Gènere: 'Alliaria'
Espècie: ''A. petiolata''
Nom binomial
Alliaria petiolata
(M.Bieb.) Cavara i Grande
Sinònims
  • Alliaria alliaria (L.) Britt.
  • Alliaria officinalis Andrz. ex Bieb.
  • Erysimum alliaria L.
  • Sisymbrium alliaria (L.) Scop.

L'Al·liària (Alliaria petiolata) és una planta herbàcia bianual amb flor. Forma part de la família Brassicaceae. El primer any no té flor, i el segon any floreix a la primavera. Es nativa d'Europa, Àsia occidental i central, i nord d’Africa, des del Marroc, península Ibèrica, illes Britàniques i Escandinavia, fins al nord de la India i l’oest de la Xina.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És una planta herbàcia bianual. Algunes fonts indiquen que pot també ser perenne,[1] o inclus anual. El primer any fa una mata de fulles baixes, i no floreix. El segon any fa unes flors blanques, i unes tiges que fan 30-100 cm.

Arrel napiforme de color blanc i més aviat prima.

Fulles cordades i dentades.

Les flors individuals tenen quatre pètals de 4-8 mm de llarg i 2-3 mm d’ampla, formant una creu. S’agrupen en inflorescències tipus raïm.

El fruit és una càpsula síliqua de 4-5,5 cm de llarg, i conté dos files de petites llavors negres lluents, que es desprenen quan la càpsula s’obre. Cada planta produeix centenars de llavors.

Ecologia i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Espècie de mitja ombra, habita en sols frescals rics en bases i nitrogen, amb pH proper a la neutralitat; humus de tipus mull eutròfic. Es troba en marges frescos, zones ruderals, perimetrals de boscos, boscos tallats i boscos de robínies.[1]

Utilització[modifica | modifica el codi]

Alimentària[modifica | modifica el codi]

Les fulles poden ser utilitzades per donar gust d’all a les ensalades o salses. A vegades també s’inclouen les llavors. A Europa s'hi han detectats restes en els fitòlits dels recipients de terrissa on es cuinaven aliments ja des de fa 7.000 anys (Neolític) cosa que evidencia que el seu ús com espècia és molt antic.[2] La grana pot ser un substitut per preparar mostassa negra

Medicinal[modifica | modifica el codi]

Té propietats diürètiques, antiescorbútiques i desinfectants, que es manifesten quasi exclusivament amb la planta fresca. El suc s’obté per picat o premsat i colat. Sobre les nafres poden inclús aplicar-se fulles picades.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alliaria petiolata


  1. 1,0 1,1 Rameau, J. C.; Flore Forestière Française; Intitut pour le Developpement Forestier; 1989
  2. sciencedaily
  3. Font Quer, Pius. Plantas medicinales. Labor. 1962