Al·ligàtor
Alligator  | |
|---|---|
 Al·ligàtors del Mississipi (Alligator mississippiensis) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Font de | carn d'al·ligàtor |
| Taxonomia | |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Crocodilia |
| Família | Alligatoridae |
| Subfamília | Alligatorinae |
| Gènere | Alligator Cuvier, 1807 |
| Espècies | |
Alligator és un gènere de crocodilians de la família dels al·ligatòrids, coneguts popularment com a al·ligàtors, de cap ample i aplanat que viu a l'Àsia i a l'Àmerica. (Poden viure uns 40 anys i mesurar uns 4 metres, i estan en perill d'extinció). A més, es coneixen diverses espècies extintes de caimans a partir de restes fòssils. Els caimans van aparèixer per primera vegada durant l'Oligocè fa uns 37 milions d'anys.[1]
El nom "al·ligàtor" és una versió anglicitzada del castellà "el lagarto" (el llangardaix), nom amb el qual es referien a aquest animal els primers exploradors i colons espanyols a Florida.[2]
Descripció[modifica]
El pes i la longitud d'un al·ligàtor nord-americà adult és de 360 kg i 7 m, però de vegades creixen fins als 4,4 m de llarg i pesen més de 450 kg.[3] El més gran mai registrat, trobat a Louisiana, amidava 5,84 m.[4] L'al·ligàtor xinès és més petit, poques vegades supera els 2,1 m de longitud. A més, pesa considerablement menys, ja que els mascles poques vegades superen els 45 kg (100 lliures).
Els al·ligàtors adults són de color negre o marró oliva fosc amb la part inferior blanca, mentre que els joves tenen ratlles grogues o blanquinoses que contrasten fortament amb les seves pells fosques, proporcionant-los un camuflatge addicional entre canyes i herbes de les zones humides.[5]
No s'ha mesurat l'esperança de vida dels al·ligàtors.[6] Una de les vides més longeves registrades va ser la de Saturn, un al·ligàtor nord-americà que va néixer el 1936 a Mississipi, que va estar gairebé una dècada a Alemanya abans de passar la major part de la seva vida al zoo de Moscou, on va morir als 83 anys o 84 anys el 22 de maig de 2020.[7][8] Una altra vida longeva registrada va ser la de la Muja, també un al·ligàtor nord-americà que va ser portat com a exemplar adult al zoo de Belgrad, a Sèrbia, des d’Alemanya el 1937. Tot i que no existeixen registres vàlids sobre la seva data de naixement, avui (2021) sobrepassa els vuitanta anys, i possiblement és l'al·ligàtor més vell que hagi viscut en captivitat.[9][10][11]
Evolució[modifica]
Els al·ligators i els caimanins es van separar a Amèrica del Nord durant l'inici del Terciari o el final del Cretaci (fa uns 53 milions a uns 65 milions d'anys).[12][13] L'al·ligàtor xinès es va separar de l'al·ligàtor americà fa uns 33 milions d'anys[12] i probablement descendia d'un llinatge que havia creuat el pont terrestre de Bering durant el Neogen. L'al·ligator americà modern està ben representat en el registre fòssil del Pleistocè.[1] El genoma mitocondrial complet de l'al·ligator es va seqüenciar a la dècada de 1990.[14] El genoma complet, publicat el 2014, suggereix que l'al·ligator va evolucionar molt més lentament que els mamífers i els ocells.[15]
Filogènia[modifica]
El gènere alligator pertany a la subfamília Alligatorinae, que és el tàxon germà de Caimaninae (els caimans). En conjunt, aquestes dues subfamílies formen la família Alligatoridae. El cladograma de sota mostra la filogènia dels al·ligàtors.[16][17]
| Alligatoridae |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Taxonomia[modifica]
Es coneixen vuit espècies d'al·ligàtors, sis de les quals estan extingides:
- Alligator prenasalis †
- Alligator mcgrewi †
- Alligator olseni †
- Alligator mefferdi †
- Alligator sinensis - al·ligàtor xinès
- Alligator thomsoni †
- Alligator mefferdi †
- Alligator mississippiensis - al·ligàtor del Mississipi
| Imatge | Nom científic | Nom comú | Distribució | |
|---|---|---|---|---|
|
Alligator mississippiensis | Al·ligàtor americà | Sud-est dels Estats Units i Tamaulipas, Mèxic |  |
|
Alligator sinensis | Al·ligàtor xinès | Est de la Xina |  |
Hàbitat[modifica]
Els al·ligàtors són originaris dels Estats Units, Mèxic i la Xina.[18][19]
.jpg)
Els al·ligàtors americans habiten al sud-est dels Estats Units: tota Florida i Louisiana, al sud de Geòrgia, Alabama i Mississipi, les regions costaneres de Carolina del Sud i del Nord, l'est de Texas, la part sud-est d'Oklahoma i l'extrem sud d'Arkansas. Louisiana té la població d'al·ligàtors més nombrosa. La majoria dels al·ligàtors americans viuen a Florida i Louisiana, amb més d’un milió d'individus a cada estat. El sud de Florida és l'únic lloc on comparteixen habitat cocodrils i al·ligàtors.[20] També hi ha una població reduïda a Tamaulipas, a Mèxic.
Els al·ligàtors americans viuen tant en ambients d’aigua dolça, com estanys, aiguamolls, zones humides, rius i llacs com en aigües salobres.[21] Quan construeixen els caus a les zones humides, ajuden en l'augment de la diversitat vegetal i proporcionen hàbitat a altres animals durant les sequeres. Per tant, es consideren una espècie important per mantenir la diversitat ecològica a les zones humides. A Louisiana, el pasturatge intens de coipú i rata mesquera està causant greus danys a les zones humides costaneres. Els grans al·ligàtors s’alimenten de coipus i proporcionen un servei ecològic vital reduint-ne el nombre.
Actualment, l'al·ligàtor xinès es troba només a la vall del riu Iang-tsé i en parts de les províncies adjacents.[19] Actualment està en perill extrem d'extinció, ja que es creu que només queden algunes desenes d'exemplars en llibertat. De fet, als zoològics de tot el món hi viuen molts més al·ligàtors xinesos dels que es poden trobar a la natura. El refugi de vida salvatge Rockefeller al sud de Louisiana hi té diversos en captivitat en un intent de preservar-ne l'espècie. El Miami MetroZoo de Florida també té una parella reproductora d’al·ligàtors xinesos.
Comportament[modifica]
Els grans al·ligàtors mascles són animals territorials solitaris. Sovint es poden trobar al·ligàtors més petits en gran quantitat propers entre si. Els individus més grans (tant mascles com femelles) defensen el territori principal; els al·ligàtors més petits tenen una major tolerància envers els altres al·ligàtors dins d’una mida similar.
 |
| ||||||||||||||
| Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda | |||||||||||||||
Els al·ligàtors es mouen a terra ferma a través de dues formes de locomoció anomenades "ajaguda" i "marxa alta". L'ajaguda és un moviment cap endavant amb el ventre en contacte amb el sòl i s'utilitza per transitar cap a la "marxa alta" o per a lliscar sobre el substrat humit cap a l'aigua. La marxa alta és un moviment que realitzen sobre quatre extremitats i que s'utilitza per moure's per terra ferma amb el ventre allunyat del terra.[22] També s’ha observat que els al·ligàtors s’eleven i s’equilibren amb les potes posteriors just abans de fer un moviment endavant com a part d’una estocada. Tanmateix, no poden caminar sobre les potes posteriors.[23][24]
Tot i que l'al·ligàtor té un cos pesant i un metabolisme lent, pot tenir punts breus de velocitat. Les preses principals dels al·ligàtors són animals més petits que poden matar i menjar amb una sola mossegada. Poden matar preses més grosses agafant-les i arrossegant-les a l'aigua per ofegar-les. Els al·ligàtors poden consumir aliments que no poden menjar en una mossegada, en aquest cas realitzen voltes o convulsions intenses fins que el tros de carn cedeix amb la mida de la mossegada. Quan un al·ligàtor fa una d'aquestes sacsejades per alimentar-se, la cua se li flexiona fins a un angle significatiu en relació amb el seu cos; un al·ligàtor amb la cua immobilitzada no pot fer girs d'aquests tipus.[25]
La major part del múscul de la mandíbula d’un al·ligàtor ha evolucionat per a mossegar i agafar les preses. Els músculs que tanquen les mandíbules són potents, però els músculs per obrir-les són febles. Com a resultat, un ésser humà adult pot mantenir-los tancades les mandíbules amb les mans nues. És habitual utilitzar diversos embolcalls de cinta adhesiva per evitar que un caimà adult obri les seves mandíbules quan es manipula o transporta.[26]
Els al·ligàtors són generalment tímids cap als humans i tendeixen a moure's o a posar-se a nedar si se'ls n'apropa un. Això sovint ha animat la gent a apropar-se als al·ligàtors i als seus nius, cosa que ha provocat l'atac dels animals. A Florida, alimentar al·ligàtors salvatges en qualsevol moment és il·legal, ja que si se’ls alimenta acabaran perdent la por als humans i aprendran a associar els humans amb els aliments.[27]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Brochu, C.A. «Phylogenetics, taxonomy, and historical biogeography of Alligatoroidea». Memoir (Society of Vertebrate Paleontology), 6, 1999, pàg. 9–100. DOI: 10.2307/3889340. JSTOR: 3889340.
- ↑ American Heritage Dictionaries, 2007, p. 13-15.
- ↑ «American Alligator» (en anglès). eparks.org. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «Alligator mississippiensis» (en anglès). alligatorfur.com. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «Alligator mississippiensis (DAUDIN, 1801)» (en anglès). Crocodilian. Arxivat de l'original el 2011-10-25. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ Kaku, 2011, p. 150-151.
- ↑ «Berlin WW2 bombing survivor Saturn the alligator dies in Moscow Zoo» (en anglès). BBC News, 23-05-2020. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «Hitler's Alligator - The Last German Prisoner of War in Russia» (en anglès). Mark Felton Productions, 16-07-2020. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «Naš Muja najstariji aligator na svetu» (en serbi). B92, 07-09-2011. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «Muja the alligator still alive and snapping in his 80s at Belgrade Zoo» (en anglès). Reuters, 15-08-2018. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «El aligátor más viejo del mundo vive en el zoológico de Belgrado» (en castellà). La Vanguardia, 24-09-2020. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ 12,0 12,1 Pan, T.; Miao, J.-S.; Zhang, H.-B.; Yan, P.; Lee, P.-S.; Jiang, X.-Y.; Ouyang, J.-H.; Deng, Y.-P.; Zhang, B.-W. «Near-complete phylogeny of extant Crocodylia (Reptilia) using mitogenome-based data». Zoological Journal of the Linnean Society, 191, 4, 2020, pàg. 1075–1089. DOI: 10.1093/zoolinnean/zlaa074.
- ↑ Oaks, J.R. «A time-calibrated species tree of Crocodylia reveals a recent radiation of the true crocodiles». Evolution, 65, 11, 2011, pàg. 3285–3297. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01373.x. PMID: 22023592.
- ↑ «The complete mitochondrial genome of Alligator mississippiensis and the separation between recent archosauria (birds and crocodiles)». Molecular Biology and Evolution, 14, 12, 1997, pàg. 1266–72. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a025736. PMID: 9402737.
- ↑ «Three crocodilian genomes reveal ancestral patterns of evolution among archosaurs». Science, 346, 6215, 2014, pàg. 1254449. DOI: 10.1126/science.1254449. PMC: 4386873. PMID: 25504731.
- ↑ Hastings, A. K.; Bloch, J. I.; Jaramillo, C. A.; Rincon, A. F.; MacFadden, B. J. «Systematics and biogeography of crocodylians from the Miocene of Panama». Journal of Vertebrate Paleontology, 33, 2, 2013, pàg. 239. DOI: 10.1080/02724634.2012.713814.
- ↑ Brochu, C. A. «Phylogenetic relationships of Necrosuchus ionensis Simpson, 1937 and the early history of caimanines». Zoological Journal of the Linnean Society, 163, 2011, pàg. S228–S256. DOI: 10.1111/j.1096-3642.2011.00716.x.
- ↑ «American Alligator» (en anglès). UCN Red List of Threatened Species. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ 19,0 19,1 «Chinese Alligator» (en anglès). IUCN Red List of Threatened Species. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «American Alligator (Alligator mississippiensis)» (en anglès). Savannah River Ecology Laboratory. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ Dundee i Rossman, 1989.
- ↑ Elias i Reilly, 1998, p. 2559–2574.
- ↑ «Alligator Leap» (en anglès). Zooguy2 - YouTube. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Alligator Attacks White Ibis Chick & Jumps Vertically at Pinckney Island» (en anglès). Karen Marts - YouTube, 17-08-2014. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ Beneski et al., 2007, p. 2811–2818.
- ↑ «Crocodilian Captive Care FAQ:» (en anglès). http://crocodilian.com/.+[Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Living with Alligators and Crocodiles» (en anglès). Florida Fish and Wildlive Conservation Comission. [Consulta: 17 juny 2021].
Bibliografia[modifica]
- Beneski, John T; Bostic, Sandra A.; Fish, Frank E.; Nicastro, Anthony J. «Death roll of the alligator: mechanics of twist feeding in water» (en anglès). The Journal of Experimental Biology, 210, 16, 2007, pàg. 2811–2818. DOI: doi:10.1242/jeb.004267. PMID: 17690228.
- Gran Larousse català, volum 1, A / ballestrinca, edicions 62/Barcelona: Al·ligàtor: pàgina 176
- Dundee, H. A.; Rossman, D. A.. The Amphibians and Reptiles of Louisiana (en anglès). Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1989.
- Elias, Jason A.; Reilly, Stephen M. «Locomotion In Alligator Mississippiensis: Kinematic Effects Of Speed And Posture and Their Relevance To The Sprawling-to-Erect Paradigm» (en anglès). The Journal of Experimental Biology, 201, 1998. Arxivat de l'original el 2021-06-24 [Consulta: 17 juny 2021].
- Kaku, Michio. Physics of the Future: How Science Will Shape Human Destiny And Our Daily Lives by the Year 2100 (en anglès). Doubleday, 2011. ISBN 978-0-385-53080-4.
- Houghton Mifflin Company. Spanish Word Histories and Mysteries: English Words That Come From Spanish (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2007. ISBN 9780618910540.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·ligàtor |