Almàssera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «trull».
Almàssera
Escut d'Almàssera
(En detall)
Localització

Localització d'Almàssera respecte del País Valencià Localització d'Almàssera respecte de l'Horta Nord


Municipi de l'Horta Nord
Vista d'Almàssera des de l'Horta
Vista d'Almàssera des de l'Horta
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Nord
Montcada (Horta Nord)
Gentilici almasserí, almasserina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 7.982.830,57
Superfície 2,74 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.285 hab.
2.658,76 hab/km²
Coordenades 39° 30′ 47″ N, 0° 21′ 19″ O / 39.51306°N,0.35528°O / 39.51306; -0.35528Coord.: 39° 30′ 47″ N, 0° 21′ 19″ O / 39.51306°N,0.35528°O / 39.51306; -0.35528
Distàncies 5,6 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP, 4 PSPV, 1 UxV, 1 BLOC-Compromís i 1 EUPV
Laura Roig Panach (PP) (2011)
Codi postal 46132
Codi territorial 46032
Festes majors Segona quinzena d'agost
Patró/Patrons Santíssim Sacrament
Web

Almàssera és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.[2] Tenia una població de 7.135 habitants en 2009 (INE).[3]

Símbols[modifica | modifica el codi]

L'escut d'Almàssera té el següent blasonament:

« Mig partit i cortat. Primer, d'or, els quatre pals de gules. Segon, de gules, castell d'or, acompanyat de dos palmes de sinople, perfilades d'argent, i sumat d'una torre d'or, acompanyada de dos lleons del mateix metall. Tercer, d'atzur, el calze d'or, acompanyat de dos peixos d'argent, duent, cadascú en la seua boca una Forma del mateix metall i sostingut d'ones d'argent i atzur. Al timbre, corona reial tancada. »
— Reial Decret 774/1979[4]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal d'Almàssera, de 2,7 km², està situat al nord de la ciutat de València, al marge esquerre del barranc de Carraixet, que a més conforma els límits amb Tavernes Blanques i Alboraia.[5] Este barranc només duu aigües estacionalment, encara que poden produir-se grans inundacions quan es desborda.[6] La resta del terme, completament pla, es regat per la Séquia Reial de Montcada i la de Rascanya,[5] que s'abastixen del riu Túria.[7]

Tot el terme està conformat per terrenys del quaternari formats per dipòsits al·luvials i col·luvials.[7]

Límits

  Norte: Meliana, Cases de Bàrcena (València)  
Oeste: Bonrepòs i Mirambell Rosa dels vents Este: Alboraia
  Sur: Tavernes Blanques  

Clima[modifica | modifica el codi]

Almàssera té un clima típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes superiors als 10 °C al gener i entre 24 i 26 °C al juliol.[7]

Accés[modifica | modifica el codi]

El terme d'Almàssera està creuat de nord a sud per l'antiga carretera de Barcelona (N-340),[8] convertida en l'actualitat en via urbana,[5] que enllaça pel nord amb la CV-300 i pel sud directament amb València a través de Tavernes Blanques.[9] La CV-311 comunica el poble amb l'eixida 14 a l'autovia V-21. El municipi té també una estació de la Línia 3 de Metro de València.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom d'Almàssera prové de l'àrab المعصرة al-ma‘şara, amb el significat de 'premsa d'oli'.[10][7]

Història[modifica | modifica el codi]

Creu coberta d'Almàssera la dècada de 1920.

L'origen d'Almàssera es troba en una antiga alqueria andalusí que Jaume I donà el 9 de juny de 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles.[5] El 1239 estes terres sofriren una segregació i passaren a mans de Guillem de Capcentelles, Ramon de Rovira i Guillem Caçador.[11] El 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella i el 2 de febrer de 1257 fou concedida, juntament amb Alboraia i unes cases de València a Umbert de Volta. Quan morí, el 1270, les possessions recaigueren en un dels seus fills, Ramon de Volta, representat al seu torn pel seu fill Albert de Volta.[12] Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlids a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un altre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre "Claveria Comuna". Posteriorment passà a ser propietat de la família Artés fins al 1610.[5] Ja el 1352 Almàssera aconseguí la independència eclesiàstica respecte a Alboraia, gràcies a l'episodi del miracle dels peixets i a la mediació del bisbe Hug de Fenollet.[5] El 1610 passà a ser senyoria dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius el 1814.[5] Estos se construïren una casa palau a la plaça Major, al lloc que hui ocupa el centre cultural.[11] Durant 1663 el campesinat almasserí, juntament amb el d'Alboraia, Benimaclet, Benetússer, Beniferri, Campanar, el Grau, Mislata, Paiporta, Patraix, Russafa i Xirivella, participà activament en la revolta contra el monopoli del comerç de la carn que imposava la ciudat de València, i que s'allargà durant més d'un any.[13] En el Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la següent descripció, amb interessant informació sobre Almàssera i el seu terme durant el segle XIX:

« Lloc amb ajuntament en la província [...] de València (3/4 de llegua). Situat en un pla a l'est de la carretera de Barcelona, i a la esquerra del barranc de Carraixet; les aigües del qual amenacen destruir la població, encara que aquest perill podria fàcilment remediar-se construint una paret o malecó, que al mateix temps resguardaria l'horta de inundacions [...] té 270 cases de mitjana fàbrica, i amb les proporcions i comoditats que exigeix l'ocupació agrícola dels seus moradors, i una església parroquial [...] el terreny es pla, molt fèrtil, i productiu; abraça uns 453 cafissos postes en cultiu, la major part de les quals es reguen amb les aigües del riu Túria, conduïdes per la séquia anomnada de Rascanya [...] No pot donar-se sòl més deliciós ni millor aprofitat que el d'Almàssera, cobert de multitud d'arbres de distintes classes i diferents espècies de conreus; és inesgotable en tot gènere de fruits [...] Producció: blat, ordi, blat de moro, garrofes, vi, exquisits melons, figues, peres, pomes, prunes i altres fruites, amb particularitat xufes (juncia avellanada), i cria un poc de bestiar lanar, i el necessari mular i cavallar per al conreu. Industria i comerç: no obstant que l'especial objecte d'aquests veïns és l'agricultura, alguns es dediquen a teixir llenços casolans, els quals componen la principal part del seu vestit, i a vendre el mencionat producte de xufes a la capital, i per altres punts, com ara la cort, on s'empra durant l'estiu per a l'orxata o refresc conegut amb el nom de xufres. Població: 274 veïns, 1.229 ànimes [...] »
Diccionari de Madoz[14]

Pareix que els camperols d'Almàssera estigueren entre els principals promotors de la Revolta de l'Horta de 1878, una revolta camperola en contra dels alts impostos per a introduir productes agrícoles en la ciutat.[15] Els camperols contaven probablemente amb el suport de les oligarquies locals, fins al punt que l'1 de març d'eixe any el governador civil de la província de València ordenava la detenció dels batlles d'Almàssera i Alboraia. No obstant això, la mesura no assortí efecte i fou, de fet, en una reunió entre estos batlles, el de Benimaclet i possiblemente els d'altres poblacions, on s'establiren les bases per a tonar la normalitat.[15]

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 1572 a Almàssera residien unes 24 famílies, que a principis del segle XVII ja eren unes 40 (al voltant de 180 habitants),[5] i el 1794, 214 (uns 963).[16] El 1877, el municipi arribava ja als 1.400 habitants, 2.261 el 1920, 2.729 el 1950 i 5.470 el 1986. Comptava amb una població de 7.135 habitans el 2009 (INE).[3]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2009
1.675 1.956 2.261 2.335 2.625 2.729 2.965 4.713 5.482 5.396 5.759 6.737 6.928 7.135

Economia[modifica | modifica el codi]

Horta d'Almàssera des de la via Xurra, amb la població al fons.

La importància de l'agricultura s'ha reduït enormement en les últimes dècades i, encara que el 72% del terme municipal seguix estant cultivat, tan sols el 5% de la població ocupada ho feia el 2003 en este sector.[5] Entre els conreus, tots de regadiu, destaquen les hortalisses, la creïlla, la xufa i els cítrics.[5]

La indústria i la construcció ocupen un 42% de la població i es dediquen principalment a productes metàl·lics, química, maquinària, alimentació i fusta.[5] El principal motor de l'economia és el sector serveis, que el 2003 ocupava un 52,5% de la població activa.[5]

Administració[modifica | modifica el codi]

Ajuntament d'Almàssera.

Almàssera està governada per una corporació local formada per regidors elegits cada quatre anys per sufragi universal que al seu torn elegixen un batlle. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats a Almàssera majors de 18 anys i nacionals dels estats membres de la Unió Europea. Segons el que disposa la Llei del Règim Electoral General,[17] que establix el nombre de regidors elegibles en funció de la població del municipi, la corporació municipal d'Almàssera està formada per 13 regidors. La seu actual de l'ajuntament almasserí està en la plaça Major. L'Ajuntament d'Almàssera està actualmente presidit pel PP i consta de 6 regidors d'este partit (que governa amb majoria simple), 3 del PSPV-PSOE, 2 d'UxV,1 d'EUPV i 1 de Compromís.[18]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Bayarri Orrios UCD
1983 - 1987 Antonio Sánchez Aguilar PSPV
1987 - 1991 Rafael Yagüe Monrabal PSPV
1991 - 1995 Julián Puche
Enric Ramon i Montanyana
PP
UV
1995 - 1999 Enric Ramon i Montanyana UV
1999 - 2003 Enric Ramon i Montanyana UV
2003 - 2007 Enric Ramon i Montanyana ONV
2007 - 2011 Laura Roig Panach PP
Des del 2011 Laura Roig Panach PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Església del Santíssim Sacrament vista des del carrer de València.
Creu coberta.
  • Església del Santíssim Sacrament: Està construïda sobre el solar de l'antic temple, que es construí el 1347 i fou annex de la parròquia d'Alboraia fins al 1352.[19] Este temple s'enderrocà el 1699.[5] L'església actual es començà a construir el 1792 segons els plànols de Vicent Marzo i s'acabà el 1875. Es tracta d'un edifici de tres naus i creuer, amb dos campanars.[5] La façana destaca per la severitat acadèmica i geomètrica.[19] S'hi conserva l'arqueta de plom on, segons la tradició, es custodiaven les formes que donaren orgien al miracle dels peixets. Destaquen així mateix les obres de l'almasserí Antoni Cortina Farinós.[5]
  • Capella d'Innocenci XI: També coneguda com a Capella del Miracle, rep el seu nom del retrat del papa Innocenci XI que presidix l'estància.[20] Ha sigut objecte d'una important restauració des del 2006 per a retornar-li l'esplendor del conjunt pictòric, amb obres inspirades en les d'Antoni Palomino i restes pictòriques en al·lusió al miracle dels peixets.[20]
  • Casa modernista: se situa en la plaça Major i la façana està totalment decorada amb rajoles de la fàbrica Nolla de Meliana,[21] que formen un mosaic amb representacions de figures femenines dansant. A la part superior existix un fris amb angelots alternant amb gerres i mascarons amb lleons.[22] En les reixes, tant de les finestres com dels porticons, hi ha ornaments amb figures de guerrers.[22]
  • Creu coberta: S'ordenà construir pels jurats de València el 1372, i l'alçaren els picapedrers de Sant Mateu.[5] Es reformà i decorà durant el segle XV, i es reconstruí per última volta el 1942.[23] S'estructura en quatre pilars de pedra, disposats de forma radial, rematats amb mitges columnes i capitels gòtics. La coberta és de fusta i la teula, de color blau. La creu, que s'alça al bell mig sobre tres grades octogonals i un pilar prismàtic,[24] mostra en un costat Crist crucificat i a l'altre, la Mare de Déu.[23] Al capitell de la creu es representen escenes de l'Anunciació, la Nativitat, l'Epifania i l'Ascensió. Com que la Mare de Déu era la protectora de les tropes de Jaume I, no és casual que la cara en què esta apareix mire cap a Santa Maria del Puig.[23]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

La Festa Major té lloc a les darreries d'agost, amb el seu dia clau el 4t diumenge d'agost, en què se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant aquest dia és la tradicional processó del Corpus, en la qual participen nombrosos veïns del poble interpretant personatges bíblics, al costat de les danses i la presència dels gegants i els cabuts.

Altres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, amb solemne processó; el dia de les Calderes, que posa fi a les festes amb l'espectacular preparació d'aquest plat típic, i el colofó de la Xopà ('xopada'), que consisteix en una batalla d'aigua entre els veïns.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. CIVIS (Sistema d'Informació Municipal de la Generalitat Valenciana)
  3. 3,0 3,1 INE - Relación de unidades poblacionales
  4. «Real Decreto 774/1979» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 9 de març de 1979.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 «Almàssera». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  6. «Barranc del Carraixet». A: Almàssera: Guía turística. Almàssera: Ayuntamiento de Almácera, 2008, p. 11. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Gran Enciclopedia de España Online. «Almàssera», 13 d'agost de 2008. [Consulta: 7 de gener de 2011].
  8. «Situación geográfica». A: Almàssera: Guía turística. Almàssera: Ayuntamiento de Almácera, 2008, p. 2. 
  9. Mapa Oficial de Carreteras. 46a ed.. Madrid: Ministerio de Fomento, 2006. ISBN 84-498-0751-4. 
  10. José María Calvo Baeza. Nombres de lugar españoles de origen árabe. Madrid: Darek-Nyumba, 1990. 
  11. 11,0 11,1 «Situación histórica». A: Almàssera: Guía turística. Almàssera: Ayuntamiento de Almácera, 2008, p. 3. 
  12. «Volta». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  13. «Revuelta campesina de 1663». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  14. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 2 (en español), 1848, p. 75. 
  15. 15,0 15,1 «Revuelta de l'Horta». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  16. Antoni Josep Cavanilles i Palop. «Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia» (en castellà) p. 315.
  17. «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General.». Jefatura del Estado (BOE n. 147 de 20/6/1985, 1985. [Consulta: 8-12-2008].
  18. «Pleno del Ajuntamiento Almàssera» (en valencià i castellà). CIVIS. [Consulta: 3 d'octubre de 2010].
  19. 19,0 19,1 «La Iglesia Parroquial». A: Almàssera: Guía turística. Almàssera: Ayuntamiento de Almácera, 2008, p. 5. 
  20. 20,0 20,1 «La Capilla de Inocencio XI». A: Almàssera: Guía turística. Almàssera: Ayuntamiento de Almácera, 2008, p. 6. 
  21. «Els pobles de la carretera de Barcelona: Almàssera». A: Juan Piqueras Haba. Geografia de les comarques valencianes. 3 (en valenciano). València: Foro, 1995, p. 333. ISBN 84-8186-021-2. 
  22. 22,0 22,1 Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.). «Valencia: Almàssera: Casa modernista en la plaça Major». A: Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia, 1986, p. 543. ISBN 84-505-4653-2. 
  23. 23,0 23,1 23,2 «La Cruz Cubierta». A: Almàssera: Guía turística. Almàssera: Ayuntamiento de Almácera, 2008, p. 7. 
  24. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.). «Valencia: Almàssera: Cruz de término». A: Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia, 1986, p. 542. ISBN 84-505-4653-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almàssera