Almàssera

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Almàssera
Escut d'Almàssera
(En detall)
Localització

Localització d'Almàssera respecte del País Valencià Localització d'Almàssera respecte de l'Horta Nord


Municipi de l'Horta Nord
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Horta Nord
Montcada (Horta Nord)
Gentilici Almasserí, almasserina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 7.982.830,57
Superfície 2,7 km²
Altitud 10 m
Població (2007)
  • Densitat
6.928 hab.
2.565,93 hab/km²
Coordenades 39° 30′ 47″ N, 0° 21′ 19″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.51306 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.51306, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 39° 30′ 47″ N, 0° 21′ 19″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.51306 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.51306, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies 5,6 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PSPV, 5 PP, 2 UxV
Laura Roig Panach(PP)
Codi postal 46132
Festes majors Segona quinzena d'agost
Web

Almàssera és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Situat al nord de la ciutat de València, al marge esquerre del barranc de Carraixet. El terme és completament pla. El terreny és d'argila i sorres. El barranc de Carraixet creua el terme municipal d'oest a est i serveix de límit amb Alboraia i Tavernes Blanques; normalment està sec, excepte en els períodes de pluja, en què poden produir-se perilloses inundacions (com la de 1957, que hi va causar importants danys).

[edita] Límits

Limita amb Alboraia, Bonrepòs i Mirambell, Meliana, Tavernes Blanques i València.

[edita] Accés

S'accedeix a Almàssera per la carretera CV-300 o antiga N-340 o carretera de Barcelona. La CV-311 comunica el poble amb l'eixida 14 a l'autovia V-21.

El municipi té també una estació de la Línia 3 de Metro de València que serveix d'enllaç entre Almàssera i el centre de València.

[edita] Història

Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei Jaume I el Conqueridor el 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles. El 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlids a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un altre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre "Claveria Comuna".

Després, fins al 1610, va ser senyoriu dels Artés, per a passar a ser propietat dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius el 1814.

[edita] Etimologia

El nom d'Almàssera prové de l'àrab, amb el significat de "premsa d'oli".

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.675 1.956 2.261 2.335 2.625 2.729 2.965 4.713 5.482 5.396 5.759 6.737 6.928

[edita] Economia

La superfície conreada és de regadiu. Solen obtenir-se tres collites a l'any. Els principals cultius són hortalisses. Es rega amb aigües de les sèquies de Rascanya i Reial de Montcada.

La principal indústria és la ceràmica.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Vicente Bayarri Orrios
1983-1987
Antonio Sánchez Aguilar
1987-1991
Rafael Yagüe Monrabal
1991-1995
Julián Puche/ Enric Ramon i Montanyana
1995-1999
Enric Ramon i Montanyana
1999-2003
Enric Ramon i Montanyana
2003-2007
Enric Ramon i Montanyana
2007-2011
Laura Roig Panach

[edita] Monuments

  • Església Parroquial: La parròquia d'Almàssera va ser annexa a la d'Alboraia fins al segle XIV. El 1699 va ser reconstruïda. El 1792 es va començar a edificar un altre temple, al costat de l'anterior, que s'acabà en la primera meitat del segle XIX. En la parròquia actual, s'hi conserva l'arquella de les Sagrades Formes del Miracle dels Peixets.
  • Creu Coberta: Com bé indica el seu nom, es tracta d'una creu coberta perquè no es degradi per les inclemències del temps.

[edita] Festes i celebracions

Les Festes Majors tenen lloc a les darreries d'agost, amb el seu dia clau el 4t diumenge d'agost, en què se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant aquest dia és la tradicional processó del Corpus, en la qual participen nombrosos veïns del poble interpretant personatges bíblics, al costat de les danses i la presència dels gegants i els cabuts.

Altres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, amb solemne processó; el dia de les Calderes, que posa fi a les festes amb l'espectacular preparació d'aquest plat típic, i el colofó de "la Xopà" que consisteix en una batalla d'aigua entre els veïns.

[edita] Enllaços externs