Almacelles

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlmacelles
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 43′ 54″ N, 0° 26′ 13″ E / 41.731689°N,0.437057°E / 41.731689; 0.437057
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaSegrià Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població6.847 (2023) Modifica el valor a Wikidata (139,73 hab./km²)
Llars20 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAlmacellenc, almacellenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície49 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCanal d'Aragó i Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Altitud247 m-253 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataVanessa Olivart (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25019 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250194 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalmacelles.cat Modifica el valor a Wikidata

Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Geografia[modifica]

Entitat de població Habitants (2018)
Almacelles 6.485
Mas del Lleó 211
Saira, la 93
Font: Idescat

Situat al límit amb la Llitera, el terme s'estén a l'extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d'Almacelles (curs d'aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d'Aragó i el Principat de Catalunya des del 1305, el qual separa modernament les províncies d'Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià) a ponent i el canal d'Aragó i Catalunya, que travessa el territori a l'extrem de llevant.[1]

El poble i cap de municipi d'Almacelles es troba al sector de ponent del terme. Una de les peculiaritats del poble és que no està situat, com molts d'altres, al voltant d'un nucli central, sinó que, més aviat al contrari, els carrers són disposats de forma rectilínia. El nucli antic, de carrers en quadrícula, fou declarat, el novembre del 2009, per la Generalitat com bé cultural d'interès nacional.[1][2]

Aquesta configuració és donada pel fet que si bé els orígens d'Almacelles i del nucli agregat de la Saira es remunten a temps prehistòrics durant la Guerra dels Segadors, al segle xvii, el municipi quedà arrasat. El terme quedà despoblat i passà a la Corona, però a finals del segle xviii Melcior de Guàrdia i Matas, barceloní, l'adquirí per a fer-hi un poble nou, repoblant-ho amb gent vinguda d'arreu de Catalunya.[2]

Així el nucli històric d'Almacelles va ser dissenyat l'any 1773 per l'arquitecte barceloní Josep Mas i Dordal i estava format per vuit illes rectangulars amb un total de quaranta cases, amb un eix central com a carrer principal d'onze metres d'amplada i altres carrers secundaris perpendiculars a aquest; aquest planejament és la primera retícula ortogonal projectada a Catalunya.[1][2]

Almacelles forma part de l'Associació Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració (AICEI).[3] El 2012 s'hi va inaugurar el Parc d'Europa, una àmplia zona verda de 25.000 m² destinada a l'esbarjo i la cultura,[4] que inclou el parc d'escultura monumental Alma, inaugurat el 2019.[5]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
16 20 20 - 192 1132 1373 1322 1411 1873

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2821 3128 3114 3741 4537 4992 5311 5553 5505 5505

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5475 5520 5564 5753 5819 6088 6.295
6.577
6.728
6.699

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
6.800
6.789
6.826
6.922 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Infraestructures[modifica]

El principal eix de comunicació és la carretera N-240 procedent de Lleida i en direcció a Montsó, que travessa el territori en direcció sud-est - nord-oest i que modernament evita el pas pel nucli urbà convertit en l'autovia A-22 (Lleida-Osca). Una carretera local vers el nord-est va fins a Alfarràs, on enllaça amb la C-26 i l'N-230, i una altra vers el sud mena a Sucs, Gimenells, Vallmanya i Alcarràs, on entronca amb la A-2. Travessa també el terme la línia del ferrocarril de Lleida a Saragossa, tot i que l'Estació d'Almacelles roman tancada des de la dècada del 1990.[6]

Història[modifica]

Almacelles, urbs ilustrati és un logotip dissenyat per donar la imatge de marca d'Almacelles com una vila refundada seguint els paràmetres de la Il·lustració. Pren com a principals referències històriques en llur confecció les figures protagonistes del rei Carles III, la família Guàrdia que foren els principals artífexs de la seva refundació i la nissaga dels Fortuny, continuadors del Senyoriu d'Almacelles i de la baronia d'Esponellà. Tot sota el lema llatí d'Almacelles “Urbs Ilustrati” (Almacelles, ciutat de la Il·lustració).[7]

Els orígens d'Almacelles i del nucli agregat de la Saira es remunten a temps prehistòrics. És l'època ibèrica la més ben documentada i són tres els indrets on es documenten assentaments ilergets (el tossal de lo Vilot, el de la Caperutxa i el del Llopet). L'aparició de dos mil·liaris en el camí d'Esplús confirmen l'existència d'una via romana, datada al segle i, que unia la costa amb l'interior.[2] Un d'aquests, trobat 1 km més enllà de la Clamor i conservat al Museu d'Arqueologia de Lleida, és de forma cilíndrica i amb una inscripció de l'època de l'emperador Claudi (segle i).[1]

L'època medieval està ben documentada per una banda amb la fortalesa militar andalusina de la Saida i per l'altra amb les restes del poble antic del Vilot. Amb el nom actual la població existia en època àrab, ja que figura en els Termini antiqui Ilerde (1172). Aquests altiplans i fondalades foren conquerits per Ermengol VI d'Urgell en nom de Ramon Berenguer IV, el lloc, però, no fou repoblat fins al regnat d'Alfons I.[1]

El lloc es mantingué unit a la corona fins al regnat de Jaume II (1291-1327), que lliurà el poble i el llogaret de la Saida a Ramon de Moles, ciutadà de Lleida, tot mantenint el mer i mixt imperi, jurisdicció que havia de ser executada per la cúria local de Lleida. Ja abans, Jaume I havia reconegut el 1254 al ciutadà de Lleida Ramon Pere (descendent d'un batlle d'Almacelles) la dominicatura d'aquest lloc per 1.900 morabatins i havia rebut en canvi la meitat del castell i la vila de Bell-lloc, però Almacelles havia retornat aviat a la Corona.[1]

Sota el regnat de Pere III Almacelles és incorporat a la paeria de Lleida, el 1347. Quan, després de la guerra dels Segadors, Almacelles es convertí en un despoblat erm, la paeria continuà explotant herbes i emprius i continuà amb el nomenament de batlles. La població abandonada i els plans d'Almacelles foren, els anys de guerra, centre d'operacions dels dos bàndols (els darrers veïns s'havien fortificat a Lleida amb els francesos el 1644) i després de les lluites el poble s'havia convertit en un munt de ruïnes.[1]

Dins l'esperit il·lustrat dels ministres i corregidors de Carles III, ja a la segona meitat del segle xviii, el comerciant i ciutadà honrat de Barcelona Melcior de Guàrdia i Matas (1733-1789), i dins la política repobladora del moment, obtingué un privilegi reial el 1773 per a la colonització agrícola d'Almacelles, cal remarcar que es tractava d'un repoblament fet per iniciativa privada, cas molt rar a l'època. Es comprometia a edificar en 6 anys l'església i 40 cases per als nous pobladors (que no podien ser caps de casa d'altres llocs), i també un pou i molí (els plans havien estat fets el 1755). Després de múltiples dificultats econòmiques i judicials la resurrecció del lloc li costà més de tres milions i mig de rals de billó. Melcior de Guàrdia, que també repoblà la Saida, fou nomenat gentilhome de cambra el 1774 per Carles III.[a]

Política[modifica]

Eleccions Municipals de 2015[modifica]

Resultats electorals - Almacelles, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Vanessa Olivart Rosicart 1.264 7 43,78
ERC-AM Ignasi Comella i Clavero 346 2 11,98
PSC-CP Francesc Torres Arnó 318 1 11,01
Poblem Almacelles (Podem) Jose Maria Doblas Mancera 287 1 9,94
Almacelles Lliure (ICV-EUiA-EPM - MES) Laia Marti i Cacho 245 1 8,49
PPC Carlos Nicolás Arfelis 233 1 8,07
Altres 141 4,88
Nuls 44 1,50
Blancs 53 1,84
Total 2.931 63,62

Llista d'alcaldes de la vila d'Almacelles[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Jose Maria Roset Salla independent 19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Visa i Purroy
Logotip del PSC
23/05/1983 --
1987–1991 Josep Antoni Escuer i Zoriguel
Logotip de CiU
30/06/1987 --
1991–1995 Josep Antoni Escuer i Zoriguel
Logotip de CiU
05/07/1991 --
1995–1999 Manuel Visa i Purroy
Logotip del PSC
07/07/1995 --
1999–2003 Manuel Visa i Purroy
Logotip del PSC
03/07/1999 --
2003–2007 Josep Ramon Ibarz i Gilart
Logotip de CiU
14/06/2003 --
2007–2011 Josep Ramon Ibarz i Gilart
Logotip de CiU
16/06/2007 --
2011–2015 Josep Ramon Ibarz i Gilart
Logotip de CiU
11/06/2011 --
2015–2019 Josep Ramon Ibarz i Gilart
Logotip de CiU
13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015[modifica]

Resultats electorals - Almacelles, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
JxSí Josep Maria Forné i Febrer 1.462 45,04
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Jorge Soler 497 15,31
Partit dels Socialistes de Catalunya Òscar Ordeig i Molist 343 10,57
Partit Popular Català Marisa Xandri Pujol 303 9,33
Candidatura d'Unitat Popular Ramon Usall i Santa 233 7,18
Catalunya Sí que es Pot Sara Vilà i Galan 221 6,81
Unió Democràtica de Catalunya Josep Maria Pelegrí i Aixut 143 4,41
Altres 23 0,70
Vots en blanc 21 0,64
Vots nuls 18 0,55
Total 3.264 71,56

Resultats de les Eleccions Generals de 2015[modifica]

Resultats electorals - Almacelles, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
En Comú Podem Jaume Moya Matas 621 1 20,94
Democràcia i Llibertat Toni Postius Terrado 545 1 18,38
Esquerra Republicana de Catalunya Xavier Eritja Ciuró 491 1 16,56
Partit dels Socialistes de Catalunya Òscar Ordeig Molist 443 1 14,94
Partido Popular 380 0 16,56
Ciutadans 337 0 16,56
Unió Democràtica de Catalunya 79 0 16,56
Partido Animalista Contra el Maltrato Animal 17 0 16,56
Partit Comunista del Poble de Catalunya 7 0 16,56
Unión Progreso y Democracia 4 0 16,56
Els Verds Ecopacifistes 4 0 16,56
Vox 1 0 16,56
Vots en blanc 36 1,21
Vots nuls 36 1,20
Total 3.001 65,74

Persones il·lustres[modifica]

Galeria[modifica]

Notes[modifica]

  1. Carles III, per Reial Cèdula d'Aranjuez, de 3 de juny de 1773, concedí la possessió del despoblat d'Almacelles al Sr. Melcior de Guàrdia i Matas. Posteriorment el mateix rei Carles III, per Reial Cèdula d'Aranjuez, de data 21 de març de 1774, concedí el títol de noble a en Melcior de Guàrdia i Matas, atorgant-li el Senyoriu d'Almacelles.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Almacelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nucli Històric d'Almacelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 maig 2012].
  3. Almacelles al lloc web de l'Associació Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració (AiCEi) [consulta: 26-06-2012; actualitzat el 6-02-2023].
  4. «Almacelles estrena su Parc Europa, una zona verde para conocer el pasado y el presente del continente» (en castellà). La Vanguardia, 28-09-2012. [Consulta: 8 febrer 2023].
  5. «Almacelles estrena un parc escultòric a l'aire lliure amb dotze peces». Nació Digital, 25-02-2019. [Consulta: 8 febrer 2023].
  6. Almacelles a Trenscat
  7. 7,0 7,1 Ple del 8 de novembre de 2007 de l'Ajuntament d'Almacelles. pàgs. 35-38
  8. Fitxa de l'Amat Baró a la pàgina de l'ICUB, Ajuntament de Barcelona.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]