Almandina
 Almandina | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Fe2+₃Al₂Si₃O₁₂ |
| Epònim | Alabanda  |
| Localitat tipus | Alabanda, Província d'Aydin, Regió de l'Egeu, Turquia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.08 |
| Dana | 51.4.3a.2 |
| Heys | 16.17.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | quan es presenta com a cristall idiomòrfic, s'observen les formes dodecaèdriques o cúbiques amb les vores escapçades. També és freqüent trobar-lo anhèdric en la matriu d'algunes roques. |
| Grup espacial | grup d'espai Ia-3d |
| Color | vermell marronós, taronja vermellós, porpra vermellós, vermell granat, normalment en tonalitats fosques. |
| Exfoliació | no en presenta |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 7 a 7,5 |
| Lluïssor | de greixosa a vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 4,05 (+,25, -,12) |
| Lluïssor polida | vítria a subadamantina |
| Propietats òptiques | refracció individual, i amb freqüència doble refracció anòmala |
| Índex de refracció | 1,790 (+/-,030) |
| Birefringència | no en presenta |
| Pleocroisme | no en presenta |
| Dispersió òptica | 0,024 |
| Fluorescència | no en presenta |
| Espectre d'absorció | normalment a 504, 520, and 573nm, també a 423, 460, 610 i 680-690nm |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Alm |
| Referències | [1][2][3][4] |
L'almandina és una espècie mineral que pertany al grup dels granats. El seu nom deriva d'alabandicus, que és el nom que va donar Plini el Vell a la pedra treballada a Alabanda, un poble de Caria, a l'Àsia Menor. L'almandina és un granat aluminico-fèrric, d'un color vermell intens amb certes tonalitats violàcies.
L'almandina forma part com a membre extrem de la solució sòlida entre ella mateixa i el pirop. La seva fórmula és: Fe₃Al₂(SiO₄)₃. A mesura que ens desplacem en la solució sòlida cap al domini del pirop, el ferro de l'almandina es va substituint per magnesi.
El mineral cristal·litza en el sistema cristal·lí cúbic, amb uns paràmetres de cel·la de a ≈ 11.512 Å a 100 K.[5]
Formació i jaciments[modifica]
L'almandina es troba abundantment en plaers; són sobretot coneguts els de Sri Lanka, on sovint és anomenada rubí de Ceilan. Si l'almandina pren tonalitats violàcies s'anomena granat de Thanlyin, un poble de Pegu, a Myanmar. S'han trobat grans dipòsits d'almandina als Territòris de Nord, a Àustràlia. A més a més d'aquests llocs, on l'almandina és coneguda per la seva abundància o bellesa, també es troba arreu del món. Generalment es troba en roques metamòrfiques con esquistos, corneanes, gneissos o altres tipus de roca. També en roques ígnies com pegmatita o eclogita.[1][2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almandina |
- ↑ 1,0 1,1 Mindat.org - Almandine
- ↑ 2,0 2,1 Webmineral.com - Almandine
- ↑ Handbook of Mineralogy - Almandine
- ↑ Gemological Institute of America, GIA Gem Reference Guide 1995, ISBN 0-87311-019-6
- ↑ Geiger C., Armbruster Th., Lager G., Jiang K., Lottermoser W., and Amthauer G. (1992). "A combined temperature dependent 57Fe Mössbauer and single crystal X-ray diffraction study of synthetic almandine: evidence for the Gol'danskii-Karyagin effect." Physics and Chemistry of Minerals, Volume 19, Number 2, pp. 121-126. http://www.springerlink.com/content/u6hj5812806431ht/[Enllaç no actiu]