Almassora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Almassora
Almassora/Almazora
Escut d'Almassora
(En detall)
Localització

Localització d'Almassora respecte del País Valencià Localització d'Almassora respecte de la Plana Alta


Municipi de la Plana Alta
Vista aèria d'Almassora
Vista aèria d'Almassora
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Alta
Castelló de la Plana
Gentilici Almassorí, almassorina
Predom. ling. Valencià
Superfície 32,98 km²
Altitud 31 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
26.186 hab.
794 hab/km²
Coordenades 39° 56′ 25″ N, 0° 03′ 45″ O / 39.94028°N,0.06250°O / 39.94028; -0.06250Coord.: 39° 56′ 25″ N, 0° 03′ 45″ O / 39.94028°N,0.06250°O / 39.94028; -0.06250
Distàncies 70 km de València
4 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

5
11 PP, 6 PSPV i 4 BLOC
Vicente Casanova Claramonte (PP) (2011)
Codi postal 12550
Codi territorial 12009
Festes majors 22 de maig
Patró/Patrons Santa Quitèria i Mare de Déu del Roser
Dies de mercat Dimarts i divendres
Fira tradicional Fira de Sant Andreu
Darrera setmana de novembre
Agermanament Itàlia Biancavilla (Itàlia)
Web

Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta. Limita al nord Castelló de la Plana, a l'est la mar Mediterrània, al sud Borriana i Vila-real, i a l'oest Onda. Inclou els nuclis d'Almassora, La Platja, L'Horta, El Secà i el Polígon industrial. El nom d'aquesta vila el va rebre del cèlebre Almansor, califa de Còrdova, el qual va tindre el seu palau en aquesta població. Va fer d'aquesta vila un lloc fort, amb un castell distant un quilòmetre del poble, sobre el marge esquerre del riu Millars, les ruïnes de la qual existeixen en l'actualitat, contigües a la via fèrria que condueix de València a Barcelona.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a una altitud de 30 metres sobre el nivell del mar, es troba a la vora del riu Millars, en la seua desembocadura. La superfície del terme és plana, exceptuant unes xicotetes ondulacions del terreny en la part del secà. La rambla de la Viuda s'ajunta al riu Millars a dos quilòmetres de la població, desembocant aquest últim en la Mediterrània després de cinc quilòmetres de recorregut pel seu terme. La seua platja, anomenada de la Torre, és parcialment d'arena i té una longitud de quatre quilòmetres, poblada en estiu per una ampla colònia estiuenca. La seua agricultura és principalment de cultius de regadiu, abastit a través de les diverses séquies que prenen les aigües del Millars des d'un assut; les collites són majoritàriament de taronges i hortalisses, mentre en el secà hi ha especialment garroferes i ametlers.

Evolució demogràfica
1887 1990 1920 1940 1960 1981 1996 2000 2006 2008 2010
6.070 7.076 7.273 8.217 10.178 15.210 16.306 17.331 20.597 23.891 25.628

Història[modifica | modifica el codi]

Al terme s'han trobat restes de les diferents cultures des del Paleolític Superior, mesolític, del Bronze, necròpolis del Ferro i ibera, séquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d'origen musulmà, i en aquesta època fou una plaça d'alguna importància. D'aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d'un d'anterior, d'origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I el 1234. El 1237 obtingué carta de pobla a Furs d'Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l'aprofitament de les seues aigües; per aqueix motiu el 1616 va construir-s'hi una canal per dur l'aigua a la població.

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua riquesa ha estat tradicionalment l'agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat el taronger. [2] La indústria ha tingut un fort creixement, especialment la de ceràmica i derivats, cosa que ha donat motiu a la construcció d'un ample polígon que atén totes les indústries i on s'han de destacar les de l'elaboració de la mel, una estació meteorològica i la manufactura de la taronja, la qual mostra la ubicació de les principals formes d'exportació de cítrics.

Administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Almassora, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Vicente Casanova Claramonte 4.854 11 45,43
Partit Socialista del País Valencià Santiago Agustí Calpe 3.065 6 28,69
Bloc Nacionalista Valencià Xavier Trenco Pitarch 1.970 4 18,44
Esquerra Unida del País Valencià Jorge Sanzberro Costa 354 - 3,31
Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal Salvador Vidal Aliaga 176 - 1,65
Nuls 279 - 2,54
En blanc 265 - 2,48
Total 15.246 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Vilar Morellà AP
1983 - 1987 Vicente Vilar Morellà AP
1987 - 1991 José Manuel Escuriola Serra PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicente Vilar Morellà PP
1995 - 1999 Vicente Vilar Morellà PP
1999 - 2003 José Luis Agustí Calpe PSPV-PSOE
2003 - 2007 Vicente Casanova Claramonte PP
2007 - 2011 Vicente Casanova Claramonte PP
Des del 2011 Vicente Casanova Claramonte PP
Ermita de Santa Quitèria
Alqueria de Fang

Patrimoni històric[modifica | modifica el codi]

  • El Raval i la Vila. Amb magnífics edificis modernistes i vestigis de la muralla medieval.
  • Pont Nou. Declarat BIC en 2000.
  • Pont de Santa Quitèria. Declarat BIC en 1981.
  • Restes del pont de La Pila, de 1278.
  • Zona arqueològica del torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d'entre 1200 i 140 a C. S'han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per conservar el vi i el blat.[3]
  • L'Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
  • Ermita de Sant Antoni del segle XVII.
  • Ermita de Santa Quitèria. De 1682,tot i que ja està documentat en 1330 l'existència d'un temple. Quan la pesta del segle XVII s'utilitzà com a refugi i hospital. També en el XIX, quan la guerra del Francès, va ser hospital de sang.
  • Església de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936.
  • També trobem nombrosos testimonis de l'aprofitament de l'aigua que ha fet d'aquestes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins a 10 molins hidràulics, séquies, etc.
  • Ermites, alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d'origen preromà; viles que encara conserven l'empremta d'antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
  • Museu Municipal amb una bona mostra arqueològica.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Santa Quitèria. El 22 de maig. Destaca el romiatge a l'ermita, la cavalcada del pregó, el dia de la festa major amb el repartiment del tradicional arròs en caldera i els bous embolats.[4]
  • Mare de Déu del Roser. Se celebra el primer diumenge d'octubre amb una atapeïda setmana de festivitats on abunden els actes taurins i el "sopar de pa i porta".
  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Setmana Santa. Hi ha processons amb les confraries del Crist del Calvari, Cavallers del Sant Sepulcre i penitents de Sant Francesc.
  • Sant Joan. Com en molts altres llocs del País Valencià, se celebra el solstici d'estiu.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Viure de la taronja, per Maruja Edo i Carme Renau
  3. El Torrelló, per l'arqueòleg Gerard Clausell
  4. Dia de santa Quitèria, per Joan Forcada i Vicent Simó

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almassora Modifica l'enllaç a Wikidata