Almatret

Almatret

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Segrià
Pou d'Almatret
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Lleida Ponent Segrià
Gentilici	Almatretà, almatretana
Superfície	56,84 km²
Altitud	462 msnm
Població (2011)   • Densitat	378 hab. 6,65 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 284450 4576100
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Jesús L. Quiroga Eguillor (PP)
Codi territorial	250208

Almatret és un municipi de la comarca del Segrià, situat al sud-oest de la comarca.

El terme municipal d'Almatret té una extensió de 56 km², el terreny és abrupte i és el municipi més alt del Segrià.

La climatologia de secà fa que a Almatret hi predomini flora adaptada a aquest clima. Molta extensió del poble està coberta per boscos de pins i arbustos, on hi ha una fauna molt variada. D'altra banda bona part de la superfície està dedicada al conreu, bàsicament d'ametllers i oliveres, això confereix grans extensions de paisatge típic de secà.

Història antiga d'Almatret

Segons ens diu la història que hem pogut recuperar sembla ser que a les fondades vora el riu Ebre -no al pla d'Almatret-, hi va haver en temps, poblacions iberes; prop de l’anomenada “Partida d’Escampillà” on s’han trobat nombroses restes històriques: ceràmica ibèrica, romana, una pedra de sacrificis celta, runes d’un castell (dit dels moros), uns forns de vidre ... L’anomenat “Castell dels moros” sembla ser que l’aixecaren els romans quan la península estava dividida entre la Ispania Citerior i la Ispania Ulterior, aquest castell està situat al cim d’un serralada que divideix l’Escampillà del barranc de l’Aiguamoll. L’anomenada “Pedra Escampillà” es troba situada prop del castell dels moros, és d’origen celta que ens indica que durant la guerra de les Gàlies un grup celta es va assentar prop de la zona , per protegir-la per als romans dels cabdills militars Indibil i Mandoni; la pedra de sentit religiós té gravada una inscripció que diu “CONIAGELLIETAR” que pot significar “colònia fundada per Gellitar”. Després tenim els visigots (provinents d’Europa), que van poblar i dominar la península fins l’arribada dels àrabs. L’any 1149 Ramon Berenguer IV, fundador de la Corona d’Aragó, “reconeix” Lleida, Fraga i Mequinença. Donada la proximitat d’Almatret a aquests nuclis de població hem de pensar que el poble va ser abandonat pels àrabs en aquestes dades. Berenguer IV va anar repartint el territori entre els nobles que l’havien ajudat, així és com a Ramon de Moncada li correspongueren Aitona i Seròs, i fou nomenat compte d’Aitona (l’escut dels Moncada es pot veure damunt de la porta de l’antiga presó del poble) Més tard, a finals del segle XIII, aquestes terres passen a pertànyer als Entença. Així arribem a la data de 1301, en què se signa la “Carta de Població” d’Almatret.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 13 19 21 71 337 1.228 1.360 1.280 1.390 1.359

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.545 1.267 1.110 1.080 1.023 821 551 568 545 522

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 516 488 484 468 452 443 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Una altra de les característiques d'aquest poble és que el terme municipal limita amb l'aragó mitjançant la barrera natural del riu Ebre, essent aquest poble l'únic de la província de Lleida per on passa el riu.

L'alçada a la que es troba el municipi junt amb el pas de l'Ebre pel seu terme proporcionen vistes privilegiades de l'Ebre i de la seva història.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya