Almodis de la Marca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per la seva neboda, comtessa de la Marca casada amb Roger el Poiteví, vegeu Almodis (filla d'Adelbert II)
Ramon Berenguer I i la seva muller, Almodis de la Marca, comptant 2.000 oz de monedes d'or com a pagament a Ramon de Cerdanya i Adelaida, comte i comtessa de Cerdanya, a canvi dels seus drets sobre Carcassona el 1067.[1]

Almodis de la Marca (Tolosa, Occitània v 1020 - Barcelona 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).[2][3]

Context històric[modifica | modifica el codi]

En l'elaboració del dret feudal hi hagué dues dones que en van ser unes apassionades i defensores, dues comtesses del segle XI, Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. Ermessenda de Carcassona nasqué l'any 975, filla dels comtes de Carcassona, Roger i Adelaida. El 993 es casà amb el comte Ramon Borrell I (972-1017). Fou una dona amb un gran prestigi i dotada pel govern, que li serví per ajudar al seu marit a reconstruir un país maldat per les incursions sarraïnes. Enviudà el 1017 i es convertí en tutora del seu fill, el futur comte Berenguer Ramon I, durant la seva minoria d'edat. El destí va voler que a la mort del seu fill esdevingués tutora del seu nét, el futur comte Ramon Berenguer I, i dels seus germans. Ella es convertí en governadora i usufructuària del comtat de Barcelona durant les dues tutories, i a més, com a vídua del comte de Barcelona i segons el dret de l'època, seguiria sent la senyora dels bisbats i comtats de Barcelona, Girona i Osona-Manresa mentre restés sense casar-se. Durant tot el temps que fou comtessa va defensar el dret públic i la vella llei. Ermessenda va actuar com a garant del dret, jutjava en nom de Déu i conjuntament amb el seu marit. Ella es definia en els textos judicials com a comtessa per la gràcia de Déu i assistida pels seus jutges dictava sentència i feia justícia. Així la trobem presidint un judici de forma solemne l'any 1000 al palau comtal de Barcelona, on una dona anomenada Madrona apel·la el tribunal demanant justícia, ja que el seu germà s'havia apropiat de la seva herència mentre ella era captiva dels sarraïns. La comtessa va declarar les següents paraules un cop escoltats els testimonis: En nom de Déu i veneració del meu senyor Ramon, comte, jo, Ermessenda per la gràcia de Déu comtessa, conjuntament amb els meus jutges, consignem les vinyes i terretes irrevocablement sota dret i propietat de Madrona. Ermessenda fa valer el seu dret per impartir justícia com a comtessa que va ser, i en aquest cas ho va fer a favor de la dona, ja que la llei existent per l'herència dels pares era que aquesta es repartís entre tots els fills i filles.[4]

L'altra comtessa, Almodis de la Marca, nasqué l'any 1020, filla dels comtes llemosins Bernat I de la Marca i Amèlia de Rasès. El 1052 es casà amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies. Fou un enamorament apassionat, tots dos van abandonar els seus matrimonis respectius abans de contraure matrimoni, sent així un casament per decisió pròpia i no imposat, per amor.[4]

Fou una dona sàvia que al llarg de la seva vida va manifestar interès i s'apassionà pel dret. Fou així que col·laborà de manera activa en la primera redacció dels Ussages de Barcelona, iniciats l'any 1068 juntament amb el seu marit Ramon Berenguer I, que foren la nova llei que va fonamentar l'estat feudal català. Era un nou codi jurídic que reemplaçava el vells textos sobre lleis dels romans i gots per donar respostes als nous temps que venien. El text deixa ben clar la participació activa de la comtessa Almodis:[4]

Aquests són los Usatges de las costumas de cort que.l senior En Ramon Berenguer vell, comte de Barcelona, e Adalmús sa Muller, constituïren tots temps tenir en lur terra, per acort e per jurar ajustament dels magnats de lur terra.[4]

Almodis va presidir judicis, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, i els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Desenvolupà una activa pràctica política tan pacifista com diplomàtica i va governar conjuntament amb el seu marit un estat feudal. Tota una activitat no va impedir que fos assassinada pel seu fillastre Pere Ramon, el qual veia perillar la seva herència en mans dels fills d'Almodis.[4]

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia de Rasès.[3] Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Vers el 1038 es casà amb Guillem III d'Arlès, casament que posteriorment fou anul·lat per la joventut d'Almodis.

Vers el 1040 es casà amb Ponç III de Tolosa del qual obtingué el divorci el 1052. D'aquest matrimoni tingué:

Quan estava casada amb Ponç III, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I la raptà i la va convertir en la seva tercera muller l'any 1052. D'aquest matrimoni en nasqueren:

Vida política[modifica | modifica el codi]

Sepulcres de Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, a la Catedral de Barcelona

Bernat I de Claramunt fou enviat per la comtessa a la cort d'Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, emir de Dàniya, vers el 1045.[6]

L'àvia de Ramon Berenguer, la comtessa Ermessenda, es va oposar al matrimoni del seu nét amb Almodís i en va obtenir l'excomunió. Llavors es va desencadenar una veritable guerra civil que no es va acabar fins al 1057.[3] Aquesta aliança matrimonial aportava drets sobre el Llenguadoc que refermaven les relacions entre la casa de Barcelona amb les terres de més enllà dels Pirineus. Almodis, que quan es casà per tercer cop ja era una dona madura i amb experiència i d'una notable formació cultural, va participar en el govern pel seu marit ajudant-lo en la compra dels drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès.[7]

Fou assassinada pel seu fillastre Pere Ramon,[3] que la va matar el 16 de novembre de 1071 per motius successoris. L'herència d'Almodis va passar indivisa als seus fills bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almodis de la Marca Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Charles Julian Bishko (1968–9), "Fernando I and the Origins of the Leonese-Castilian Alliance with Cluny," Studies in Medieval Spanish Frontier History (Variorum Reprints), 40.
  2. Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.25-30. ISBN 978-84-7246-085-0. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 31
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Dones en el dret medieval: Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 22 d'agost de 2013]. 
  5. Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p.327. ISBN 8478263004. 
  6. Busquets i Molas, Esteve. Història de Capellades. Ed. promoguda per un Grup de Capelladins sota el Patronatge de l'Ajuntament, 1972. 
  7. Rotger, Agnès. «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.16-21. ISSN: 1695-2014.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]