Almodis de la Marca
Almodis de la Marca (Tolosa, Occitània v 1020 - Barcelona 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).[2]
Taula de continguts |
[modifica] Orígens familiars
Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia de Rasès.[2] Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà.
[modifica] Núpcies i descendents
Vers el 1038 es casà amb Guillem III d'Arlès, casament que posteriorment fou anul·lat per la joventut d'Almodis.
Vers el 1040 es casà amb Ponç III de Tolosa del qual obtingué el divorci el 1052. D'aquest matrimoni tingué:
- l'infant Guillem IV de Tolosa (1044-1093), comte de Tolosa
- Ponça de Tolosa, casada amb Guerau Alemany I de Cervelló.[3]
Quan estava casada amb Ponç III, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I la raptà i la va convertir en la seva tercera muller l'any 1052. D'aquest matrimoni en nasqueren:
- l'infant Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona
- l'infant Berenguer Ramon II (1053-1097), comte de Barcelona
- la infanta Agnès de Barcelona (v 1056-d 1071), casada el 1070 amb el comte Guigues VII d'Albon
- la infanta Sança de Barcelona (v 1057-1095), casada vers el 1069 amb Guillem I de Cerdanya, comte de Cerdanya i Berga
[modifica] Vida política
L'àvia de Ramon Berenguer, la comtessa Ermessenda, es va oposar al matrimoni del seu nét amb Almodís i en va obtenir l'excomunió. Llavors es va desencadenar una veritable guerra civil que no es va acabar fins el 1057.[2] Aquesta aliança matrimonial aportava drets sobre el Llenguadoc que refermaven les relacions entre la casa de Barcelona amb les terres de més enllà dels Pirineus. Almodis, que quan es casà per tercer cop ja era una dona madura i amb experiència i d'una notable formació cultural, va participar al govern pel seu marit ajudant-lo en la compra dels drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès.
Fou assassinada pel seu fillastre Pere Ramon,[2] que la va matar el 16 de novembre de 1071 per motius successoris. L'herència d'Almodis va passar indivisa als seus fills bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.[2]
[modifica] Referències
- ↑ Charles Julian Bishko (1968–9), "Fernando I and the Origins of the Leonese-Castilian Alliance with Cluny," Studies in Medieval Spanish Frontier History (Variorum Reprints), 40.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 31
- ↑ Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p.327. ISBN 8478263004.
