Almoina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pidolaire a una estació de metro.

L'almoina, captiri o acapte és aquell ajut o beneficència que es dóna sense esperar res a canvi, com poden ser diners, menjar o roba, especialment als pobres i tradicionalment per motius religiosos o morals.

El concepte d'almoina pot superposar-se parcialment o total amb altres conceptes tals com donatiu (connota especialment un fi benèfic o cultural), donació (transmissió gratuïta acordada entre el donant i el donatari), subsidi (prestació econòmica concedida per una administració), subvenció (ajuda econòmica per a activitats o institucions), pensió (ajuda periòdica com a contrapartida a una determinada circumstància), beca (amb finalitats educatives), etc.

Però el terme almoina connota, per una banda, pobresa o desvaliment manifest d'aquell qui la rep, com poden ser pidolaires, captaires i indigents, i per altra banda connota una motivació religiosa o moral d'aquell qui la ofereix.

Religions com el budisme, l'hinduisme, el judaisme, el cristianisme i l'islam en fan de l'almoina una pràctica recomanable i sovint de preceptiu compliment.

Almoina matinal dels monjos a Luang Prabang.

L'almoina al budisme[modifica | modifica el codi]

En el budisme, l'almoina, i més globalment la generositat o caritat rep el nom de dāna (en sànscrit: दान). La seva pràctica culmina en una de les pāramitā (perfeccions). Els monjos budistes fan de l'almoina una de les seves formes de subsistència; periòdicament recorren viles i carrers per recollir menjar en processos que reben el nom de pindacara en el cas dels budistes Theravada o takuhatsu (托鉢) en el cas dels budistes japonesos.

Noia donant almoina a una anciana, oli sobre tela de Raja Ravi Varma.

L'almoina al hinduisme[modifica | modifica el codi]

També als textos hindús (purana) s'hi recullen narracions exemplificants de l'almoina. Una almoina especial és la bhiksha, o menjar donat a monjos, sadhus, swamis i bramans, a canvi de la qual pot rebre's un servei religiós anomenat karmkand.

Moneder per al tzedakah.

L'almoina al judaisme[modifica | modifica el codi]

A la tradició jueva, l'almoina i la caritat reben el nom de tzedakah, i no és pas simple benevolència sinó justícia la que la justifica. Ajudar els pobres i necessitats és un deure i una obligació. Tradicionalment la tzedakah consisteix en el 10% dels ingressos. El Talmud descriu diferents nivells de tzedakah, uns més meritoris que els altres, des de donar de mala gana o donar només si demanen, fins a donar sense saber a qui i fer-lo sortir de la dependència de l'almoina. Es permet investigar la legitimitat de la caritat per evitar donar a qui realment no necessita. També hi ha l'obligació de no esdevenir necessitat de rebre tzedakah; però si es rep, refusar-la es considera una transgressió.[1][2]

Belisari demanant almoina, oli sobre tela de Jacques-Louis David, 1781.

L'almoina al cristianisme[modifica | modifica el codi]

L'almoina apareix a l'antic testament com un acte que esborra pecats (Sir 3,30: Com l'aigua apaga un foc abrandat, l'almoina esborra els pecats.[3]), que fa feliç (Sir 12,3: No serà mai feliç el qui s'obstina en el mal i el qui es nega a fer almoina.), que preserva de tot mal (Sir 29,12: Considera l'almoina que has fet com si encara la tinguessis al graner, i ella et preservarà de tot mal) i que allibera de la mort (Tob 4,10: Perquè l'almoina allibera de la mort, et preserva d'entrar prematurament en les tenebres mortals.)

També el nou testament exhorta a practicar l'almoina (Lc 12,33: Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina.[4]), tot i que en secret (Mt 6,2-4: Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi (...) perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.[5]), ja que es tracta d'obrar desinteressadament.

Pensadors posteriors als evangelis van matisar diverses qüestions relatives a l'almoina. Per exemple, Agustí d'Hipona va criticar l'almoina feta amb allò adquirit il·lícitament, o amb préstecs o usura, o que perjudica a qui la dóna o a un altre. Sant Joan Crisòstom, Jeroni d'Estridó, Gregori I, Sant Cebrià de Cartago i molts d'altres elogien i promouen amb insistència la pràctica de l'almoina, i reiteren que beneficia als necessitats i per tant a Déu i per tant a un mateix.[6]

Qüestions semblants va tractar segles després Sant Tomàs d'Aquino. Per exemple, al capítol 32 de la seva Summa Teològica hi planteja deu preguntes relatives a l'almoina, les argumenta de forma crítica i autorespon a les objeccions. Sant Tomàs hi tracta qüestions com si l'almoina és o no caritat, els tipus d'almoina (corporal i espiritual), si és preceptiu o no donar almoina, si es pot fer almoina amb allò adquirit il·lícitament, si cal donar en abundància, si cal prioritzar l'almoina en les persones més properes, etc.[7]

En temps més contemporanis, l'almoina continua veient-se com un acte de compassió, misericòrdia i caritat. En paraules de Joan Pau II, un acte bó, com expressió d'amor al proïsme i com acte salvífic; no és tan important la quantitat pecuniària, ni tan sols que es donin diners, sino la predisposició a compartir amb aquell qui no té,[8] així com a compartir el patiment d'aquell qui el té.[9] L'almoina continua sent avui dia, juntament amb el dejuni i l'oració, un dels pilars de la quaresma.

L'almoina a l'islam[modifica | modifica el codi]

El sistema econòmic islàmic integra l'ajut als necessitats en un impost o almoina (sadaqa) anomenat zakat, tot i que es considera més un dret inalienable dels pobres sobre els qui tenen més que ells, i no pas una mera taxa o un simple acte de caritat o de bondat. D'aquesta manera no se'ls obliga a demanar. El zakat és un dels cins pilars de l'islam. Molts passatges de l'Alcorà en fan referència al zakat, no tant com a pagament de diners sino com de menjar i altres necessitats. El pagament del zakat es considera obligatori com a mínim un cop a l'any i al final del Ramadà.[10]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jewfaq - Tzedakah» (en anglès). [Consulta: 13 de novembre de 2011].
  2. Armengol, Montse; Forcano, Manuel. «La vida quotidiana al call de Girona» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.32-33. ISSN: 1695-2014.
  3. «Sir, 3,30» (en català). [Consulta: 13 de novembre de 2011].
  4. «Lluc 12,33» (en català). [Consulta: 13 de novembre de 2011].
  5. «Mateu 6,2-4» (en català). [Consulta: 13 de novembre de 2011].
  6. «Limosna (mercaba.org)» (en castellà). [Consulta: 13 de novembre de 2011].
  7. «Summa Teologica, cap.32» (en castellà). [Consulta: 13 de novembre de 2011].
  8. «La limosna, catequesis de Juan Pablo II, 1979» (en castellà). [Consulta: 13 de novembre de 2011].
  9. «Los pilares de la Cuaresma» (en castellà). [Consulta: 13 de novembre de 2011].
  10. «Zakat al-Fitr» (en castellà). [Consulta: 13 de novembre de 2011].