Almoradí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Almoradí
Escut d'Almoradí
(En detall)
Localització

Localització d'Almoradí respecte del País Valencià Localització d'Almoradí respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Vista aèria d'Almoradí
Vista aèria d'Almoradí
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Oriola
Gentilici Almoradienc, almoradienca
Predom. ling. Castellà
Pressupost 11405127.93
Superfície 42,72 km²
Altitud 9 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.788 hab.
463,2 hab/km²
Coordenades 38° 06′ 35″ N, 0° 47′ 22″ O / 38.10972°N,0.78944°O / 38.10972; -0.78944Coord.: 38° 06′ 35″ N, 0° 47′ 22″ O / 38.10972°N,0.78944°O / 38.10972; -0.78944
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
10 PPCV, 4 PSPV i 3 EUPV
Antonio Ángel Hurtado Roca (PPCV)
Codi postal 03160
Codi territorial 03015
Agermanament Condezaygues (França)
Fumel (França)
Monsempron-Libos (França)
Montayral (França)
Saint-Vite (França)
Web

Almoradí és una localitat del Baix Segura i, com a la resta de la comarca, parlen un castellà molt paregut al panotxo dialecte del murcià, farcit d'arrels del valencià antic.

Situada al centre geomètric del Baix Segura compta amb paratges com ara les serres de Callosa i Oriola, esquerpes i ideals per a la pràctica del senderisme; el pantà del Fondó, i el Fondó del Serrà, petit enclavament de bosc mediterrani verge.

Història[modifica | modifica el codi]

Es coneixen antecedents de grecs; cartaginesos, romans i visigots. Segons una llegenda, va ser fundada pel rei Brigo l'any 1196 abans de Crist, el seu nom era Amarion. L'origen del nom d'Almoradí és àrab i són els àrabs qui hi introdueixen el regadiu, com ho prova l'assut d'Alfaitami, que encara canalitza les aigües del Segura per al reg.

Els musulmans arribaren, l'any 713, de la mà d'Abd-al-azis que va pactar amb Teodomir, que al seu torn havia expulsat els romans. Malgrat això els cristians mantenen els privilegis sobre la zona i perviuen en una mena de petit estat anomenat Tudmir fins que, a principis del segle IX, Abd al-Rahman imposa ja la dominació musulmana, que durà fins a 1256 en què Jaume el Conqueridor va envair el terreny. En la seua nova condició de moriscs continuaren realitzant llurs activitats econòmiques fins a l'expulsió del 1609 que tan greus conseqüències carrejaria tant des del punt de vista econòmic com demogràfic. Fins a 1583 depèn a tots els efectes d'Oriola, aleshores Felip II de Castella concedeix el títol de Vila Il·lustre i tres anys després (1586) el d'Universitat la qual cosa comporta la segregació de la municipalitat d'Oriola. En 1609 s'hi fundà el monestir dels Pares Mínims. En el segle XVIII, durant la guerra de Successió es va mantenir fidel al borbó Felip V de Borbó.

En 1829 un terratrèmol acaba amb la prosperitat de la vila en destruir-la totalment.[2] Sobre les seues deixalles l'enginyer José Agustín de Larramendi aixecà la ciutat pròspera i moderna que ara coneixem.

Economia[modifica | modifica el codi]

Actualment es basa en construcció i servicis, sobretot mobles. Econòmicament la seua economia es diversifica en: agricultura de secà (blat, oliveres i raïm) i regadiu (cànem, taronges, llimes, hortalisses, cotó…), ramaderia (vacuna, llanar, porquina i cabria) i indústria, sobretot, de conserves vegetals i molins de pebre roig.

Turisme[modifica | modifica el codi]

El terratrèmol acabà amb el seu passat arquitectònic i totes les edificacions són molt recents, citarem l'Hospital, de 1930; el Casino, el més antic de tots els edificis de la vila; l'església i el Teatre Cortès.

Hi ha el Museu Etnològic i de l'Horta amb les típiques recreacions dels costums del passat d'aquest tipus de museus.

La Sociedad Unión Musical i la seua banda de música són un important referent cultural gràcies als seus més de cent anys de vida.

A finals de desembre s'hi celebra la Milla Urbana, cursa pedestre que en l'edició de 2003 ha arribat a la seua 17ª edició.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Guillermo Morales Pertusa UCD
1983 - 1987 Antonio Manzanera Martínez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Antonio Alonso Gutiérrez PP
1991 - 1995

Antonio Alonso Gutiérrez (1991-1993)
José Andújar Alonso (1993-1995)

PP
PP

1995 - 1999 Antonio Alonso Gutiérrez PP
1999 - 2003 Antonio Ángel Hurtado Roca PP
2003 - 2007 Antonio Ángel Hurtado Roca PP
2007 - 2011 Antonio Ángel Hurtado Roca PP
Des del 2011 Antonio Ángel Hurtado Roca PP
Resultats electorals de Almoradí, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Antonio Ángel Hurtado Roca 4790 10
Partit Socialista del País Valencià Jaime Pérez Pacheco 2230 4
Esquerra Unida del País Valencià José Mateo Pertusa 1819 3
Total 8839 17

Lingüística[modifica | modifica el codi]

El panotxo, varietat del castellà que es parla a Almoradí.[3] Jordi Colomina i Castanyer ha estudiat la influència del català en aquestes terres i ha trobat gran quantitat de catalanismes a l'agricultura, la pesca, la construcció o el tèxtil.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. (castellà) José Giner, Sergio Molina, Sismicidad y riesgo sísmico en la C.A.V.
  3. (castellà) Revista de filología española, Volum 40, p.96

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almoradí Modifica l'enllaç a Wikidata