Alonso Rodríguez Gómez
| Sant Alfons Rodríguez | |
|---|---|
 Talla del sant a l'església de la Santa Cova (Manresa) |
|
| Confessor | |
| Nom secular | Alonso Rodríguez Gómez |
| Naixement | 25 de juliol de 1532 Segòvia (Regne de Castella) |
| Defunció | 31 d'octubre de 1617 (als 85 anys) Palma de Mallorca |
| Enterrament | Col·legi de Montsió (Mallorca) |
| Veneració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 15 de gener de 1825, Roma per Lleó XII |
| Canonització | 6 de setembre de 1887, Roma per Pius IX |
| Festivitat | 31 d'octubre |
| Fets destacables | Germà laic |
| Orde | Jesuïtes |
| Iconografia | Hàbit jesuíta |
| Patronatge | Copatró de Mallorca; germans laics jesuïtes |
Alonso Rodríguez, venerat com a Sant Alfons Rodríguez (Segòvia, 25 de juliol de 1532 - Mallorca, 31 d'octubre de 1617) va ser un germà laic jesuïta. No s'ha de confondre amb el sant, també jesuïta Alonso Rodríguez Olmedo, màrtir al Paraguai.
[modifica] Vida
Alonso Rodríguez Gómez era fill de María Gómez i Diego Rodríguez, un mercader de llana que es va arruinar quan Alonso era encara jove, deixant-li el negoci quan tenia vint-i-tres anys. Tres anys després, va casar-se amb María Suárez, amb qui va viure feliçment. Als trenta-un anys, però, va quedar vidu; dels tres fills que havien tingut, dos havien mort poc abans.
Alfons va començar llavors una vida dedicada a la pregària i la mortificació. La mort del seu tercer fill, no gaire després, el va decidir a abandonar el món i ingressar en un orde religiós. Ja havia tingut contactes amb la Companyia de Jesús, fundada feia poc temps. La seva manca de formació acadèmica i la seva edat, trenta-nou anys, impedia que fós acceptat a l'orde.
Als 39 anys, va començar a estudiar al Col·legi de Cordelles de Barcelona, jesuïta, però no va acabar els estudis, ja que les penitències que s'havia imposat van afeblir la seva salut i no va poder continuar el curs. Finalment, va ser admès a la Companyia de Jesús com a germà laic, el 31 de gener de 1571.
Alfons va fer el seu període de prova a la casa de l'orde de València o Gandia (no se sap del cert) i sis mesos després va ser enviat a la casa que s'acabava de fundar a Mallorca, el Col·legi de Montsió. Hi va romandre durant trenta dos anys, ocupant el càrrec de porter. El 1573 va fer els vots simples i el 1585 els vots de germà coadjutor. La seva vida va ser exemplar i va influir decisivament en la vida dels altres membres de la fundació i dels fidels de la ciutat, que sabedors de la seva santedat, hi anaven a demanar-li consell i orientació espiritual.
Va aconsellar Sant Pere Claver, que va viure un temps a Mallorca, a que anés en missió a Sudamèrica. Van fer-se famoses l'austeritat i rigor de la seva vida, el seu lliurament a la pregària, l'obediència absoluta i l'absorció pels assumptes espirituals. Va difondre i popularitzar l'Ofici Petit de la Immaculada Concepció.
Va morir el 31 d'octubre de 1617 i és enterrat a l'església de Montsió de Mallorca.
[modifica] Obres i veneració
Va deixar un nombre considerable de manuscrits, que no van ser publicats fins al 1885 com a Obras espirituales del B. Alonso Rodriguez (Barcelona, 1885, 8 vol.). No són escrits pensats per a la publicació, sinó escrits o dictats a instància dels seus superiors.
Va ser declarat venerable el 1626. En 1633, el Consell General de Mallorca el va triar com un dels patrons de la ciutat i l'illa. En 1760, Climent XIII va decretar que "les virtuts del Venerable Alonso s'havien provat que eren d'un grau heroic", però la supressió de l'orde jesuïta a Espanya en 1773 va endarrerir la seva beatificació fins al 1825, el 15 de gener. Va ser canonitzat el 6 de setembre de 1887 per Pius IX.
