Alosa puput
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Alaemon alaudipes (Desfontaines, 1789) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Certhilauda desertorum |
||||||||||||||
L'alosa puput (Alaemon alaudipes) és un ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) adaptat a viure en hàbitats molt àrids del Vell Món.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Amb 18 – 23 cm de llargària i 33 – 41 cm d'envergadura, és una alosa gran, amb potes llargues i cos esvelt, i un distintiu bec llarg i corbat.
- Color general gris sorra. Pit estriat i ventre blanc. Gropa clara.
- En vol són notables les ales de colors blanc i negre.
- A la cara hi ha taques fosques, que inclouen una línia ocular i altra des de la part posterior del bec cap arrere
- La femella és lleugerament més petita .[2]
[modifica] Alimentació
Cacen en solitari una gran varietat d'insectes, amb predilecció per les larves dels Tenebriònids,[3] que cerquen gratant la sorra amb el bec. Se'ls ha vist menjant els cossos fructífers de determinats fongs. [4]
[modifica] Reproducció
Es reprodueixin després de les primeres pluges i en anys molt secs poden no reproduir-se. [5] Fan un niu en forma de tassa en un arbust, al contrari que la major part de les aloses que nien en terra. [3][2] [6] Allí ponen 2 – 4 ous que els dos pares fan torns per covar. Els joves poden córrer ràpidament abans de poder volar. La femella pot dur a terme exhibicions de distracció quan el jove o el niu es veuen amenaçats. [7]
[modifica] Hàbitat i distribució
Habita deserts i zones semi-desèrtiques des de les illes de Cap Verd, la major part del nord d'Àfrica i a través de la península Aràbiga fins Síria, Afganistan , Pakistan i l'Índia. És un ocell sedentari però pot fer moviments erràtics.
[modifica] Llista de subespècies
Se n`han descrit quatre subespècies:[8]
- Alaemon alaudipes alaudipes (Desfontaines) 1789, Zones desèrtiques d'Àfrica nord-occidental.
- Alaemon alaudipes boavistae Hartert 1917. Illes de Cap Verd.
- Alaemon alaudipes desertorum (Stanley) 1814. Zona costanera de Sudan, Somalia i Aden.
- Alaemon alaudipes doriae (Salvadori) 1868. Zona oriental de la Península aràbiga, Iraq, Iran i nord-oest de l'Índia.
[modifica] Referències
- ↑ Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 11-03-2011
- ↑ 2,0 2,1 Rasmussen PC & JC Anderton (2005). Birds of South Asia: The Ripley Guide. Volume 2. Smithsonian Institution & Lynx Edicions. p. 309.
- ↑ 3,0 3,1 Felix Rodríguez de la Fuente. Enciclopedia Salvat de la Fauna, 1970. Tom 4. Pàg. 90 -92
- ↑ Alsheikh, A.M. & Trappe, J.M. (1983). "Taxonomy of Phaeangium lefebvrei, a desert truffle eaten by birds". Canadian Journal of Botany 61: 1919–1925
- ↑ Tieleman BI & JB Williams (2002). "Effects of food supplementation on behavioural decisions of hoopoe-larks in the Arabian Desert: balancing water, energy and thermoregulation".PDF Animal Behaviour 63: 519–529. doi:10.1006/anbe.2001.1927
- ↑ Tieleman BI, H J Van Noordwijk & JB Williams (2008). "Nest site selection in a hot desert: trade-off between microclimate and predation risk?". The Condor 110 (1): 116–124. doi:10.1525/cond.2008.110.1.116.
- ↑ Ali S & SD Ripley (1986). Handbook of the Birds of India and Pakistan. Volume 5 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 16–19
- ↑ Mayr E & JC Greenway, Jr, ed (1960)Check-list of birds of the World. Volume 9. Museum of Comparative Zoology, Cambridge, Massachusetts. p. 39.
