Alosa puput

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Alosa puput
Greater hoopoe lark Mauritania.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Alaudidae
Gènere: Alaemon
Espècie: A. alaudipes
Nom binomial
Alaemon alaudipes
(Desfontaines, 1789)
Subespècies

Vegeu el text

Sinònims

Certhilauda desertorum


L'alosa puput (Alaemon alaudipes) és un ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) adaptat a viure en hàbitats molt àrids del Vell Món.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Amb 18 – 23 cm de llargària i 33 – 41 cm d'envergadura, és una alosa gran, amb potes llargues i cos esvelt, i un distintiu bec llarg i corbat.
  • Color general gris sorra. Pit estriat i ventre blanc. Gropa clara.
  • En vol són notables les ales de colors blanc i negre.
  • A la cara hi ha taques fosques, que inclouen una línia ocular i altra des de la part posterior del bec cap arrere
  • La femella és lleugerament més petita .[2]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Cacen en solitari una gran varietat d'insectes, amb predilecció per les larves dels Tenebriònids,[3] que cerquen gratant la sorra amb el bec. Se'ls ha vist menjant els cossos fructífers de determinats fongs.[4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueixin després de les primeres pluges i en anys molt secs poden no reproduir-se.[5] Fan un niu en forma de tassa en un arbust, al contrari que la major part de les aloses que nien en terra.[3][2][6] Allí ponen 2 – 4 ous que els dos pares fan torns per covar. Els joves poden córrer ràpidament abans de poder volar. La femella pot dur a terme exhibicions de distracció quan el jove o el niu es veuen amenaçats.[7]

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Habita deserts i zones semi-desèrtiques des de les illes de Cap Verd, la major part del nord d'Àfrica i a través de la península Aràbiga fins a Síria, Afganistan, Pakistan i l'Índia. És un ocell sedentari però pot fer moviments erràtics.

Llista de subespècies[modifica | modifica el codi]

Se n'han descrit quatre subespècies:[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alosa puput Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 11-03-2011
  2. 2,0 2,1 Rasmussen PC & JC Anderton (2005). Birds of South Asia: The Ripley Guide. Volume 2. Smithsonian Institution & Lynx Edicions. p. 309.
  3. 3,0 3,1 Felix Rodríguez de la Fuente. Enciclopedia Salvat de la Fauna, 1970. Tom 4. Pàg. 90 -92
  4. Alsheikh, A.M. & Trappe, J.M. (1983). "Taxonomy of Phaeangium lefebvrei, a desert truffle eaten by birds". Canadian Journal of Botany 61: 1919–1925
  5. Tieleman BI & JB Williams (2002). "Effects of food supplementation on behavioural decisions of hoopoe-larks in the Arabian Desert: balancing water, energy and thermoregulation".PDF Animal Behaviour 63: 519–529. doi:10.1006/anbe.2001.1927
  6. Tieleman BI, H J Van Noordwijk & JB Williams (2008). "Nest site selection in a hot desert: trade-off between microclimate and predation risk?". The Condor 110 (1): 116–124. doi:10.1525/cond.2008.110.1.116.
  7. Ali S & SD Ripley (1986). Handbook of the Birds of India and Pakistan. Volume 5 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 16–19
  8. Mayr E & JC Greenway, Jr, ed (1960)Check-list of birds of the World. Volume 9. Museum of Comparative Zoology, Cambridge, Massachusetts. p. 39.