Alou de Bolvir
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. (Col·laboreu-hi!) La primera frase hauria de ser una introducció breu i precisa que contextualitzi el tema de l'article. Normalment es pot resoldre responent a la pregunta: Què és? |
Alou de Bolvir
El precepte de Lotari del 958 (ap. 86) diu referint-es a Bolvir:
| « | in Volvir ecclesiae Sanctae Ceciliae cum decimis et primiciies et cum ipso poio, et habet terminus uno latere flumen Segure, de alia in terminio de Sagana, de tertia in Fontanaria sive in terminio de villa Enviles, de quarta ecclesia Sancti Martini. | » |
La butlla del 968 de Joan XIII (ap. 94) confirma Bolvir amb l'església de Santa Cecília et cum ipso poio.
De les dues consignacions no es dedueix clarament si es tracta sols de la propietat de l'església, amb els corresponents drets parroquials, o bé d'un alou que comprengui a més tot el terme de la parròquia. En sentit negatiu de l'alou inclinaria la menció repetida del puig; sembla que es tracti de l'església i els seus drets i d'un puig veí, no gaire extens, i que els termenals que es donen siguin els de la circumscripció parroquial.
No obstant això, hi ha un argument de molt de pes a favor de l'existència de l'alou: el 1011, la butlla de Sergi IV ) descriu així la mateixa possessió:
| « | alodem villam Vulvirri, cum ecclesia Sanctae Ceciliae, cum decimis et primitiis, et ejusdem villae aloden, cum servis et ancillis et omnibus rebus ad eunden locum pertinentibus, cum terminis et finibus tam ecclesia quam alodes. | » |
|
—Marca Hispanica, ap. 164 |
||
I d'altra banda s'ignora que en l'espai entre 968 i el 1011 s'hagués produït novetat en la propietat del lloc.
[modifica] Bibliografia
- Dels visigots als catalans, de Ramon d'Abadal i de Vinyals, pàgs. 438-39, EDICIONS 62 (Diposit Legal B. 27744-1969)
 |
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les. |
