Aloysia Weber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aloysia Weber
Retrat d’Aloysia Weber que es creu que fou pintat per John Baptiste von Lampi
Retrat d’Aloysia Weber que es creu que fou pintat per John Baptiste von Lampi
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Maria Aloysia Louise Antonia Weber
Naixement 1768 Mannheim
Lloc d'origen Alemanya Alemanya
Defunció 8 de juny de 1839
Ocupació Soprano
Instruments Veu
Artistes relacionats Wolfgang Amadeus Mozart que li dedicà algunes obres

Aloysia Weber (Mannheim, 1768 - Salzburg, 8 de juny de 1839) fou una soprano alemanya.

Era la segona filla, de quatre, de'n Franz Fridolin Weber, oncle del compositor Carl Maria von Weber per tant Aloysia era cosina del gran compositor. El retrat de la jove que, segons es diu, fou pintat per Johann Baptist von Lampi (1751-1830), fa comprensible que Mozart, quan el 1777 es trobà a Mannheim amb la jove d'uns disset anys, s'enamorés de ella.

La jove, dotada de talent musical, ja feia les seves aparicions com a cantant de la cort del Palatinat electoral i es traslladà el 1778 amb la cort a Munic, on l'intendent, el comte Seeau, la contractà pel teatre de la cort. En aquell temps es produí la ruptura amb Mozart. Mercès a la intervenció de l'ambaixador imperial, comte Harting, Aloysia arribà a Viena el 1779 com a <primera cantant de la cort>.

El mateix any conegué l'actor Joseph Lange, amb el qual es casà el 1780. El matrimoni, malgrat tenir una nombrosa descendència, no fou feliç i arribà a la separació. Però abans d'això, gires en comú per Dresden, Hamburg, Berlín, Frankfurt i Munic (1784) i Salzburg (1785), Hamburg i Berlín (1789) foren grans èxits.

Després de la boda de la seva germana Constanze amb Mozart es produí entre ella i el seu cunyat una amistosa relació que resultà estimulant en el terreny artístic. L'incansable demanava activitat. Viatjà (amb Constanze) a Leipzig i Hamburg (1795), a Berlín (1796). El 1798 es convertí en membre del Teatre Alemany d'Amsterdam; el 1801/2 ingressà en la companyia del teatre de Frankfurt.

Sis anys més tard abandonà la seva activitat teatral, però només el 1813 es mudà a Zuric, on va impartir classes de cant fins al 1819. Vivint amb molta estretor arribà el 1831, via Viena, a Salzburg, on morí. Per Aloysia, afamada com a cantant, a qui inclús Leopold Mozart donà la seva aprovació (1785), però menys convincent com actriu.

La música escrita per Mozart per Aloysia Weber: Des de la visita de Mannheim:

  • Recitatiu i Ària per a soprano, he aquí Alcandro Confesso, K. 294
  • Recitatiu i Ària para soprano, Popoli di Tessaglia, K. 316/300b.

Des dels anys de Viena:

  • Ària per a soprano, Nehmt meinen Dank, RSI holden Gönner!, K. 383 [8]
  • Scena i rondó adorata speranza Mia - ¡Ah, sai no, pena calidad, K. 416, completat a Viena, 8 de gener de 1783 i estrenada per Aloysia el día 11 en un concert en el Mehlgrube, seu de la premier.
  • Mozart va escriure dues àries de substitució d’Aloysia, inserit en una producció de (juny 1783) en el Burgtheater de Pasquale Anfossi, a l'òpera Il curioso indiscreto. Aquests foren Vorrei spiegarvi, oh Dio! K. 418 i No, no, che sei capace no K. 419.
  • Ària per a soprano, Ah sí en ciel, K. 538 (1788)

Funcions d'òpera de Mozart cantades per Aloysia Weber

Bibliografia[modifica | modifica el codi]