Alp

Alp

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Baixa Cerdanya
La Torre del Riu, obra historicista del tombant entre el segle XIX i el XX, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Alt Pirineu i Aran Cerdanya
Gentilici	Alpenc, alpenca
Superfície	44,19 km²
Altitud	1.158 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.743 hab. 39,44 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 408500 4692050
Organització Entitats de població • Alcalde:	3 Ramon Moliner Serra (CiU)
Codi territorial	170062

Situació del terme municipal d'Alp respecte a les Terres de Girona

Alp. Municipi català de la Baixa Cerdanya, a les Comarques Gironines. És el municipi més oriental de la Baixa Cerdanya i connecta amb el Ripollès per la Collada de Toses. Té una elevació de 1.159 m d'alçària, a la vall del riu d'Alp. S'estén des del pla fins la Collada de Toses. El municipi limita al N i NE amb el de Fontanals de Cerdanya, mentre que pel sector alt de la vall ho forma amb Puigcerdà. És un municipi amb grans extensions de boscos a les muntanyes d'Alp, la Comella i el Saltèguet, encara que els boscos d'avets d'aquest lloc pertanyen a Puigcerdà des del segle XIV.

S'hi pot arribar amb ferrocarril, mitjançant l'estació Urtx-Alp de la línia Barcelona - Puigcerdà - la Tor de Querol. El terme municipal integra una petita part del Parc Natural Cadí-Moixeró i de la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya. Hi ha diferents refugis de muntanya com el des Pas de Roc, de la Pleta, de les Vaques, dels Ocells, i el del Medi Rural. També hi passa un itinerari de gran recorregut (GR-4). Alp té al sud del seu terme dues estacions d'esports d'hivern: la Molina a llevant i Masella a ponent.

Història

Alp ja existia al segle IX com a parròquia del Bisbat d'Urgell, quan el monjo Eudald de Conques hi passà amb les relíquies de Sant Vicenç, en el seu camí des de València i Saragossa cap al cenobi de Castres (França) al qual estava adscrit. Les notícies sobre Alp no comencen a ser abundoses fins el segle XIV. A començaments d'aquell segle, les seves terres estaven repartides entre els barons d'Urtx, els vescomtes de Castellbò i el rei. En el decurs del segle, els reis d'Aragó compraren les terres dels Urtx (1316), i vengueren les seves als Mataplana (1368). Aquests se'n desfarien venent-les a Joan de Lussana (1373), i el fill d'aquest a la vila de Puigcerdà (1393). Mentrestant, les terres dels Castellbò passaren a començaments del mateix segle a un altre particular.

De l'església del segle IX no queden més que les referències. L'actual església parroquial de Sant Pere, datada del segle XII, mostra al gruix dels seus murs la necessària fortificació que degueren suposar les escomeses occitanes de l'època. La Torre de Riu, vora la riba del riu d'Alp, és una antiga torre fortificada que modernament s'ha vist convertida en castell neo-gòtic de ressons romàntics. Junt a la Torre hi ha una capella dedicada a la Divina Pastora.

Entitat de població	Habitants
Alp	947
Masella	18
Molina, la	424

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 12 20 21 263 427 648 551 565 588 587

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 645 541 539 566 664 906 1.369 930 918 1.005

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.012 1.105 1.194 1.272 1.315 1.467 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

• Escuts i banderes de la Cerdanya.
• Turó Rodó (Alp).

Enllaços externs

• Pàgina web de l'ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Informació comarcal
• Patrimoni històric i artístic d'Alp
• Municipi d'Alp