Alpenflage

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Patró Alpenflage

Alpenflage (terme alemany: 'bandera dels Alps') és el nom donat per estudiosos i col·leccionistes a un patró mimètic característic de l'exèrcit suís, el qual l'usà entre 1955 i 1993. Es tracta d'un motiu clapejat que, sobre fons ocre clar (o, almenys a partir de 1983, bronzejat),[1] presenta taquetes menudes en blanc i en verd pàl·lid, així com clapes petites i mitjanes en vermell intens, verd jungla i negre, amb el dibuix de les clapes negres suggerint branquillons; la superposició de colors provoca l'efecte d'una diversitat cromàtica encara major (per exemple, marró en superposar-se verd i roig).

Tot i l'evident derivació del patró Leibermuster nazi (vegeu més avall), l'Alpenflage s'individualitza remarcablement per la insòlita dominància del vermell, que a primer cop d'ull sembla el més allunyat del concepte de camuflatge, però que en realitat es mimetitzava molt bé amb el paisatge de la tardor suïssa, ple de fulles de to vermellós.

Designació[modifica]

No està clar que aquest en fos el nom oficial, però tècnicament aquest patró mimètic es coneix com a Leibermuster suís (schweizer Leibermuster), perquè, en efecte, és una derivació de l'homònim del Tercer Reich, en versió més llampant.[2]

El nom Alpenflage amb què s'ha popularitzat universalment li fou atribuït per estudiosos i col·leccionistes, com hem vist.

Alguns l'anomenen Alpentarn ('camuflatge alpí').

Història dels uniformes en patró Alpenflage[modifica]

Inicis (1955-1957). Visió panoràmica[modifica]

El patró Alpenflage fou introduït el 1955[3] per a la nova versió de tenda-ponxo (1955 Zelteinheit)[4] i, potser, per a les fundes de casc.[5]

Endemés, a partir de 1957 l'Alpenflage fou, si no el primer, sí un dels primers patrons mimètics a generalitzar-se a la totalitat d'un exèrcit com a forma bàsica d'uniforme de campanya.[6] Amb aquesta funció, vigí a l'exèrcit suís entre 1957 i 1993, i durant aquest període conegué multiplicitat de versions amb diferències de matís, és a dir, diversos models concrets d'uniforme de campanya, des del primer, de 1957 (Kampfanzug 1957 o Kafaz 57, 'uniforme de campanya 1957', en francès tenue d'assaut 1957 o TASS 57), fins al darrer, de 1983 (Tarnanzug 1983 o TAZ 83, 'uniforme mimètic 1983', en francès tenue d'assaut 1983 o TASS 83), passant pels models o variants Kafaz 62, Kafaz 70, Kafaz 73, etc., etc.[7]

Entre les diferències de disseny més evidents hi ha les muscleres, que segons el període poden presentar terminacions recta, arrodonida o apuntada.

Sobreuniforme (1957-1993)[modifica]

Durant dècades l'uniforme Alpenflage consistí en un sobreuniforme (Kafaz) que es duia per damunt de l'habitual uniforme gris blavenc m. 1949 (i amb el casquet de caserna gris blavenc m. 1949 quan no es duia casc); per això la tropa el coneixia amb el malnom de Vierfruchtpyama (aproximadament, 'pijama tutti frutti').

Constava de dues peces, superior (Kampfjacke, espècie de sobrejaqueta-parca amb disseny de jaqueta de campanya) i inferior (Kampfhose, sobrepantaló multibutxaca amb elàstics incorporats).

El disseny de la sobrejaqueta-parca era remarcable per l'elevada practicitat, amb caputxa incorporada; vel desplegable per a cobrir el rostre; tancament mitjançant cremallera, botons i fermalls de pressió; muscleres; força butxaques pertot,[8] cadascuna de les quals amb una funció preestablerta;[9] punys elastitzats; bossa d'assalt (Kleinrucksack) adjunta (a partir de 1970); etc.

De fet, a més de servir eficientment com a peça d'abrigar, la Kampfjacke estava dissenyada per a dur-hi tot l'equipament militar individual, així com la munició, sense necessitat de cingles, cartutxeres, sarró ni motxilla pròpiament dita; fins i tot el casc i la baioneta es podien dur penjats de la parca (i la pala, de la bossa d'assalt). Tot plegat converteix aquesta peça en una singularitat conceptual en la història universal de la uniformologia.

El motiu Alpenflage també era aplicat a les fundes de casc, com ja hem vist (tant per als aerodinàmics models tipus 1918 com per al posterior model 1971), així com a tendes-ponxo (diverses variants: 1955, 1964, etc.), ponxos impermeables (també amb diverses variants, amb mànigues i sense), etc.

També n'existia una versió de granota (Panzerkombi) pròpiament dita (o sigui, d'una peça), destinada als tanquistes.

Uniforme (1983-1993)[modifica]

A diferència de les variants anteriors, l'últim model de l'uniforme de campanya suís en patró mimètic Alpenflage, el TAZ 83 o TASS 83, estava dissenyat per a dur directament sobre la roba interior, i venia a substituir l'uniforme gris blavenc en campanya; constava de jaqueta de campanya i pantaló multibutxaca de tipus més convencional, i també, lògicament, d'una gorra de campanya a joc (d'estil beisbol), en substitució del casquet de caserna gris blavenc.

El sobreuniforme continuà usant-se a l'hivern, com a peça d'abrigar, duta per damunt del TAZ 83.

Variants del patró[modifica]

Si bé pot semblar molt unitari a primera vista, al llarg del temps el patró Alpenflage ha presentat diverses variants de disseny, amb matisos quant a la coloració i quant a la distribució i forma concretes de les clapes.[10] La diferència més evident a cop d'ull és la coloració del fons, a què ja ens hem referit en la definició.[11] Més enllà d'això, els matisos poden ser molt subtils. I si això és cert pel que fa al conjunt de l'uniforme, la qüestió és més complexa quan tenim en compte altres peces que poden presentar matisos específics, com ara les fundes de casc,[12] la Zelteinheit,[13] el ponxo impermeable (en què també influeix el material plàstic en què es confeccionava), etc., etc.

Hi hagué un Alpenflage amb fons verd, usat en una de les versions de funda de casc; i, fins i tot, un Alpenflage de dominància verdosa (alguns la interpreten com a blavenca) i amb el roig molt esvaït, variant, aquesta, d'aplicació molt minoritària.

Supressió i substitut[modifica]

El 1993 el patró Alpenflage fou suprimit, en substituir-lo el nou model TAZ 90/TASS 90, en un patró mimètic també clapejat, amb el mateix disseny, de fet, però eliminant el blanc i substituint el vermell pel marró; la coloració resultant recorda superficialment el woodland (a voltes se'l coneix com a woodland suís, impròpiament). El TAZ 90 continua vigent avui dia. A més de gorra, jaqueta de campanya i pantaló multibutxaca inclou parca (Kälteschutzjacke/veste de protection thermique/giacca termica), de disseny més convencional que la veterana Kampfjacke.

Ressò i popularitat[modifica]

El patró Alpenflage és dels més vistosos de la història del camuflatge militar, i resulta fàcilment recognoscible a primera vista entre qualssevol altres patrons mimètics.

Tradicionalment, com que les forces armades suïsses no tenen costum de saldar els excedents en el mercat internacional (entre altres coses, perquè totes les existències, en principi, estan assignades a algun reservista concret, en aquest sistema milicià), hi havia poques peces d'Alpenflage a l'abast dels col·leccionistes d'altres països, i aquestes, altament valorades, atenyien preus importants. El 1998, finalment, les reserves de roba Alpenflage foren saldades oficialment, i això hi ha facilitat l'accés internacional alhora que les ha abaratides molt.

Les peces en patró Alpenflage són molt populars entre els col·leccionistes, per diversos motius:[14] la xocant vistositat del patró; la practicitat del disseny; la robustesa de la confecció; la sorprenent relació qualitat/preu…[15] La parca, particularment, ha esdevingut una peça mítica, més encara en connexió amb la bossa d'assalt.

Notes[modifica]

  1. Aquest canvi de matís del fons és prou perceptible a les fotos de models que il·lustren l'article. Vegeu-ho també en: Four bees: M 70 Swiss Alpenflage jacket & backpacks, model 57/70, model 1970 No falten exemplars de sobrejaqueta-parca confeccionats en la tonalitat clàssica (fons ocre clar), però amb algun element (reforços de colzera, alguna de les mànigues) en la tonalitat nova (fons bronzejat).
  2. Es diu que l'Estat suís adquirí maquinària d'elaboració del Leibermuster nazi a Txecoslovàquia, i que a partir d'aquí desenvolupà aquesta seva versió. Alternativament la versió suïssa podria haver estat influïda per la txecoslovaca de 1954, duby (vegeu Kamouflage.net: Duby), També hi ha qui considera l'Alpenflage un plagi de cert prototip belga no adoptat, bé que això sembla provenir d'un malentès antic (vegeu Kamouflage.net: Bundeswehr-Leibermuster). Vegeu també la nota pertinent al si de l'article Leibermuster de la present enciclopèdia. En tot cas, l'evidència demostra que el patró Alpenflage prengué com a model el Leibermuster nazi; però, segons l'estudi de Gerster referit més avall, no n'hi ha constància documental.
  3. Existeixen exemplars de Zelteinheit en patró Alpenflage datats de 1952; probablement es tracta de prototips de prova. Vegeu: The Swiss Rifles message board: 1952 Leibermuster
  4. Per a la data, vegeu: The Swiss Rifles message board: Zelteinheit 1955 info, please. Alguns retarden la data d'aparició de la Zelteinheit en Alpenflage fins al 1964, però es tracta d'un malentès: com es pot atestar en aquesta mateixa font citada, allò sorgit el 1964 fou el segon model de Zelteinheit en Alpenflage (1964 Zelteinheit), més notori per la major vigència temporal.
  5. Emperò, algunes fonts suggereixen que el patró Alpenflage no s'aplicà a les fundes de casc fins entorn de 1964 (vegeu Les couvre-casques suisses). En tot cas, és un fet àmpliament documentat que durant molts anys, i fins a la dècada dels setanta almenys, a l'exèrcit suís no sempre hi havia correspondència entre uniforme i funda mimètics: era habitual que, depenent de la disponibilitat, molts homes combinessin el sobreuniforme en Alpenflage amb fundes mimètiques estellades, i fins i tot amb altres models més antics. Vegeu-ho, per exemple, en aquest documental de 1976: Der Kampf der Infanterie
  6. En 1999-2000 Rolf Gerster estudià la història de l'adopció del patró Alpenflage en un llarg article publicat als números 67 a 69 de la revista uniformològica Der Tanzbödeler (citat per un fòrum especialitzat germanòfon; vegeu Forum für lebendige Geschichte: schweizer Leibermuster Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.). Segons aquesta font, el primer prototip d'uniforme de campanya en patró Alpenflage fou lliurat per a estudi el 26 d'octubre de 1955. El 1956 se'n confeccionaren vint exemplars per a proves, d'on sorgí un redisseny de les peces; del nou prototip se'n confeccionaren un centenar d'exemplars el 1957. Això retardaria fins entorn de 1958-1960 l'adopció oficial i/o la distribució massiva del Kafaz. S'erren, doncs, certes fonts superficialment informades que daten del 1970 l'adopció de l'Alpenflage, potser per la notorietat de la versió d'aquell any. Per exemple, entre els models de parca Alpenflage examinats en The Swiss Rifles message board: Combat dress 70, or Alpenflage, Vierfruchtpyama, Liebermuster (sic) n'hi ha un exemplar de 1962. Un altre exemple: vegeu l'Alpenflage en plena vigència en aquest documental estrenat arran de l'Exposició Nacional Suïssa de Ginebra (1964): Wehrhafte Schweiz/La Suisse vigilante/La Svizzera vigilante
  7. Per a les variants de disseny de les peces, vegeu la bibliografia.
  8. Concretament, una d'interior i nou d'exteriors, que eren: tres de pectorals (una al pit dret i dues a l'esquerre); dues de frontals als faldons; tres de posteriors als faldons; i una a la màniga esquerra. Algunes d'aquestes butxaques principals en contenien d'altres de menors, encara (minibutxaques interiors).
  9. Vegeu-ne esquemes oficials reproduïts a: The Swiss Rifles message board: Combat dress 70, or Alpenflage, Vierfruchtpyama, Liebermuster (sic)
  10. Per a les variants de coloració i disseny del patró, vegeu: The Swiss Rifles message board: shelter halves Vegeu també: Swiss Leibermuster camouflage variations.
  11. Vegeu-ne una bona comparació en: Four bees: M 70 Swiss Alpenflage jacket & backpacks, model 57/70, model 1970 La versió de fons més clar és la clàssica.
  12. Vegeu-ne inventari i classificació en: Fundas camo suizas Vegeu també: Les couvre-casques suisses.
  13. Vegeu, per exemple: The Swiss Rifles message board: shelter halves
  14. En canvi, no sembla que aquest èxit de l'Alpenflage tingui gaire a veure amb la fascinació banal per la parafernàlia nazi: el gruix de simples afeccionats a la roba militar per qüestions estètiques o pràctiques no és conscient de l'ascendència nazi del patró, ni tampoc l'hi relaciona, per la modernitat del conjunt; i els especialistes s'hi aproximen sobretot per interès en la tradició específicament suïssa.
  15. És probable que els preus rebentats es mantinguin força temps, perquè les existències emmagatzemades són immenses (de l'ordre de centenars de milers d'exemplars) i el mercat trigatrà molt a absorbir-les.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Borsarello, J.F. Camouflage uniforms of European and NATO armies, 1945 to the present. Atglen: Schiffer Publishing, cop. 1999. (Schiffer military history) ISBN 0-7643-1018-6
  • Brayley, Martin J. Camouflage uniforms: [international combat dress 1940-2010]. Ramsbury: The Crowood Press, 2009. ISBN 978-1-84797-137-1

Enllaços externs[modifica]