Alphonse Thys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlphonse Thys
Biografia
Naixement8 març 1807 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1879 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Bois-Guillaume (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHenri-Montan Berton i Émile Bienaimé Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEdmond de Polignac Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPauline Thys Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: c5f0d4e6-8644-4b8e-9942-2823c37a82d9 Modifica el valor a Wikidata

Alphonse Thys (París, 8 de març de 1807 - Bois-Guillaume, 1 d'agost de 1879) fou un compositor francès.

Des de la seva infància es dedicà a l'estudi del piano i fou admès com alumne en el Conservatori de París el 1825. Bienaime i ensenyà l'harmonia pràctica i Berton fou el seu professor de composició. El 1833 va concórrer a l'Institut per al gran premia de composició musical, el qual se'l disputaven diversos compositors. El tema d'oposició era una cantata intitulada El contrabandista espanyol, i Thys s'emportà el premi. Aquest èxit li concedí el títol de pensionat pel Govern, però l'artista no volgué viatjar per Itàlia ni Alemanya i es quedà a París cultivant l'art i donar classes i, tenint alumnes com Edmond de Polignac.[1]

Les primeres composicions que el feren popular foren romances, cantates i retalls fàcils per a piano. El 1835 estrenà l'òpera Alda, que, mal representada, si bé no fou cap fracàs, deixà molt a desitjar tant que no tornà a representar-se en el successiu. Le Roi Margot, estrenada en el teatre Renaixement el 1839, va córrer la mateixa sort; però Thys no es desanimà per això i el 1844 presentà en l'Òpera el seu Oreste et Pylade amb tan bon èxit, que li compensà de les amargures dels seus fracassos anteriors. En el mateix teatre, i amb encara més èxit, estrenà el 1845 L'Amazone, i poc temps després La Sournoise, sent aquesta obra l'última que va escriure.

Bibliografia[modifica]

  1. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 1390. (ISBN 84-239-4545-6)