Alps Dinàrics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alps Dinàrics
Mapa topogràfic dels Alps Dinàrics
Cota màxima: 2.692 msnm
Longitud: 645 km
Coordenades: 45° 00′ N, 16° 30′ E / 45,16.5Coord.: 45° 00′ N, 16° 30′ E / 45,16.5
Situació: Eslovènia Eslovènia
Croàcia Croàcia
Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina
Sèrbia Sèrbia
Montenegro Montenegro
Kosovo Kosovo
Albània Albània
Serralada: Alps
Cims destacats: Maja Jezercë
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

Els Alps Dinàrics o Dinàrides (italià: Alpi Dinariche; croat i serbi: Dinaridi o Dinarsko gorje/Динариди o Динарско горје; eslovè: Dinarsko gorstvo) forma una serralada al sud d'Europa, que comprèn àrees d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Albània.

S'estenen 645 km al llarg de la costa del mar Adriàtic (direcció nord-oest - sud-est), des dels Alps Julians al nord-est fins al massís muntanyós de Sǎr - Korab, on la muntanya canvia de direcció (nord-sud). El cim més alt dels Alps Dinàrics és el Prokletije, situat a la frontera de Montenegro oriental i Albània septentrional, amb el pic anomenat "Cresta del Llac" (Maja Jezercë) a 2.692 metres.

Geologia[modifica | modifica el codi]

La Muntanya Orjen a la badia de Kotor és el més karstificat de la cadena muntanyosa dels Dinàrics.

En l'Era Mesozoica la pedra calcària formà la característica regió dels Balcans, notable per les característiques com les del Karst. A l'edat del gel del Quaternari es va relativitzar una mica la influència geològica directa en els Balcans. Van existir capes no permanents de gel, i hi ha una petita evidència de l'extensa glaciació. Només els cims més alts del Durmitor, Orjen, i Prenj tenen valls glacials i una cadena muntanyosa recorre la frontera nord albanesa d'est en oest (trencant així la tendència geològica general del sistema Dinaric), i és l'evidència de la principal glaciació.

Una característica geològica de gran importància al paisatge present de les Dinàrides pot ser considerada amb major detall que les muntanyes calcàries, sovint amb els seus defectes associats. Tenen una erosió forta i lenta, i sovint persisteixen com abruptes i dentades escarpaments, a través de costeruts congosts i canons que són dibuixats pels rius en els pendents més alts.

L'exemple més extens de muntanyes de pedra calcària d'Europa són les de relleu càrstic dels Alps Dinàrics. Aquí, es poden trobar tots els trets característics diverses vegades com en un viatge a través d'aquest país salvatge i despoblat. La calcària és una roca molt porosa, a més de molt forta i resistent a l'erosió. L'aigua constitueix la força més important erosiva, dissolent la calcària mitjançant l'acció química. Quan es filtra a través de les esquerdes de la calcària, l'aigua obre fissures i cursos, sovint de considerable profunditat, i crea sistemes de drenatge subterranis.

Durant el següent mil·lenni va deixar una estela d'enormes cavernes sense aigua, dolines, i grutes; i va formar laberints subterranis de cursos. Els sostres d'algunes d'aquestes cavernes amb el pas del temps poden desplomar-se, i produir grans congosts perpendiculars, aflorant l'aigua a la superfície una vegada més. Els magnífics congosts de molts dels rius Dinàrics, per exemple, els del riu Vrbas, Neretva, Tara, i el Lim, són els més famosos. Els parcialment submergits Alps Dinàrics occidentals formen nombroses illes i badies al llarg de la costa croata.

Només al llarg dels congosts Dinàrics és possible la comunicació del relleu càrstic, a través de les carreteres i túnels ferroviaris, escarpats penya-segats i estretes escalades obliqües en cornises sobre sorollosos torrents. Alhora, la puresa d'aquestes roques és com la dels rius cristal·lins, i hi ha petits residus de terra. Les parets de roca estan sovint desproveïdes de vegetació i són d'un blanc enlluernador, però en les que les petites quantitats de terra que hi ha poden acumular-se a les fondalades i mantenir exuberant la vegetació, o produir una estreta franja de cultius.

Activitat humana a les Dinàrides[modifica | modifica el codi]

Ruïnes de diverses fortaleses esquitxen el paisatge muntanyós, evidència de segles de guerra. Els Alps Dinàrics han proporcionat refugi a diverses forces militars. Van proporcionar protecció als Il·liris que van resistir la conquesta dels Balcans per part dels romans, que va començar amb la conquesta de la costa occidental de l'Adriàtic al segle III aC. Roma va conquerir tota Il·líria el 168 aC Aquestes muntanyes van protegir a les forces il·líries de resistència durant molts anys fins que l'àrea va ser completament subjugada l'any 14.

L'àrea roman poc poblada, i la silvicultura i la mineria queden com principals activitats econòmiques als Alps Dinàrics.

Muntanyes dels Alps Dinàrics[modifica | modifica el codi]

Algunes de les muntanyes de les Dinàrides són: