Alstremèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Alstremèria
(Alstroemeria)
Alstroemeria ligtu
Alstroemeria ligtu

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Liliales
Família: Alstroemeriaceae
Gènere: Alstreomeria
L., 1762
Espècies

Vegeu el text

Alstremèria és el nom català de les diverses espècies de plantes amb flor del gènere Alstroemeria. Clàssicament s'havia considerat aquest gènere com a membre de la família Liliaceae, però la moderna classificació filogenètica la posa en una família pròpia, l'Alstroemeriaceae. Originàries de l'Amèrica del Sud, hom les acostuma a anomenar Lliri dels Inques o Lliri del Perú, encara que les espècies són majoritàriament xilenes i brasileres. Les xilenes acostumen a créxer a l'hivern i les del Brasil no fan a l'estiu. Totes són perennes, tret de l'A. graminea "Taltalia", una petita planta pròpia del desert d'Atacama (Xile). El gènere rebé el seu nom en homenatge al baró suec Clas Alströmer (Claus von Alstroemer 1736 - 1794), un amic de Linneu; les llavors d'aquestes plantes foren unes de les moltes que el baró collí en un viatge que va fer a Sud-amèrica el 1753. Qui primer descrigué científicament la planta fou el botànic francès Louis Feuillée, encara que la classificació s'atribueixi a Linneu.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Auqestes plantes tenen un únic rizoma fi, o un grup de rizones (la "corona"). Té unes arrels d'emmagatzematge d'aigua unides al rizoma per arrels principals, en una forma similar a les arrels de les dàlies. Les tiges aèries poden ser molt curtes en algunes espècies alpines dels Andes (uns pocs centímetres), o assolir el metre i mig en altres espècies. Anualment (o més sovint en alguns híbrids), les arrels produeixen fins a 80 nous brots per planta, cadascun acabat en una umbel·la d'unes 10 flors. Potser el tret morfològic més fascinant i revelador de les Alstroemeria i altres plantes cosines (les molt semblants Bomarea, de la mateixa família Alstroemeriaceae) sigui el fet que les fulles són resupinades, és a dir, que pivoten cent vuitanta graus sobre el seu eix, de manera que el que sembla la part superior de la fulla és, de fet, la inferior. Aquesta característica és també distintiva de les orquídies.

Les flors d'aquest gènere acostumen a ser molt vistoses. Els sis tèpals (tèpal indica tant els pètals com els sèpals quan uns i altres s'assemblen, com en les amaril·lis) són força similars. En algunes espècies dos tèpals són més grans i de colors ben cridaners, de manera que actuen com a reclams per a la pol·linització. L'ovari és inferior i les llavors són dures i arrodonides.

Espècies[modifica | modifica el codi]

A continuació hi ha una llista no exhaustiva de les espècies incloses en aquest gènere.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]