Alt Àneu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alt Àneu
Bandera d'Alt Àneu Escut d'Alt Àneu
(En detall) (En detall)
Localització

Alt Àneu situat respecte Catalunya
Alt Àneu situat respecte Catalunya

Localització d'Alt Àneu respecte del Pallars Sobirà


Municipi del Pallars Sobirà
Església de Sant Llorenç, a Isavarre
Església de Sant Llorenç, a Isavarre
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Gentilici ---
Superfície 217,76 km²
Altitud 1.076 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
416 hab.
1,91 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 345125 4722050Coord.: 42° 38′ 7″ N, 1° 6′ 40″ E / 42.63528,1.11111
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

9
José Miguel Rosell Barba (PSC)
Codi territorial 250241

Alt Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Es creà l'any 1970 com a resultat de la unió dels antics municipis d'Isil, Son, Sorpe i València d'Àneu, més l'afegitó del territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, que no pertanyia a cap terme municipal. A la unió d'aquests municipis es posà com a nom oficial Alt Àneu, malgrat la recomanació de diferents àmbits (acadèmics, lingüístics i polítics) que s'utilitzés el de València d'Àneu, nom de la població cap de municipi, per ser inapropiat per inexacte el d'Alt Àneu. En diverses publicacions aquest municipi és, efectivament, denominat[2] València d'Àneu.

La capital del municipi és València d'Àneu i comprèn a més, els pobles d'Alós d'Isil, Àrreu, Borén, Isavarre, Isil, Son i Sorpe, a més del nucli de població de la Bonaigua de Baix i el santuari de la Mare de Déu de les Ares.

Un precedent d'aquesta unió municipal fou el territori de la ja esmentada Mancomunitat dels Quatre Pobles[3] (habitualment expressat en castellà, com corresponia a l'època): tot el territori situat al sud-oest de la carretera del Port de la Bonaigua, a migdia del santuari de la Mare de Déu de les Ares i a l'entorn de l'Estany de Gerber, no era un territori privatiu d'un sol terme municipal, sinó que era comú als quatre pobles que el vorejaven: Esterri d'Àneu, Son, Sorpe i València d'Àneu,[4] al límit amb Tredòs (Naut Aran) i Espot. Tres d'aquests pobles integren el terme municipal d'Alt Àneu, només se n'ha quedat al marge Esterri d'Àneu. Actualment, el territori de l'antiga mancomunitat està inclòs en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, dins del terme municipal d'Alt Àneu.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El topònim Alt Àneu és molt recent, artificial i de caràcter descriptiu. Es creà el 1970 en formar-se aquest nou municipi, que comprèn la part alta de la Vall d'Àneu. No correspon a un topònim amb tradició a la vall.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es troba situat a l'extrem nord-occidental del Pallars Sobirà i limita al nord amb Occitània, a la comuna de Coflens, del cantó d'Ost, administrativament estat francès, a l'oest amb el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), a l'est amb la Guingueta d'Àneu i Esterri d'Àneu i al sud amb Espot.

El territori d'Alt Àneu està format fonamentalment per tres valls, i les carenes que les separen i les limiten: la vall de la capçalera de la Noguera Pallaresa, la del Riu de la Bonaigua i la del Riu de Son.

Termes municipals limítrofs:

Sèish i Coflens (Cantó d'Ost, Occitània)
Naut Aran
(Vall d'Aran)
Brosen windrose-fr.svg Esterri d'Àneu
La Guingueta d'Àneu
Espot

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 1999, Alt Àneu consta de dues entitats municipals descentralitzades, Isil i Alós i Sorpe, que comprenen el territori dels antics municipis, respectivament, d'Isil i de Sorpe.

Entitat de població Habitants (2011)
Alós d'Isil 35
Àrreu 4
La Bonaigua de Baix 8
Borén 20
Isavarre 28
Isil 79
Son 43
Sorpe 42
València d'Àneu 191
Font: Municat

Història[modifica | modifica el codi]

En ésser un municipi de creació recent, dirigiu-vos a cadascuna de les entitats que el formen per conèixer la seva història. De fet, es pot dir que no hi ha gaire història comuna fins al 1970. Un dels pocs precedents d'aquesta unió és la Mancomunitat dels Quatre Pobles, ja explicada.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

L'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]
  • Sebastià Bochaca i Borrut (1979 - 1987)
  • Antoni Ricou i Ribó (1987 - 1995)
  • Joaquim Llena i Cortina (1995 - 2006)
  • Montserrat Morén i Abat (2006 - 2007)
  • Josep Maria Costansa i Abadia (2007 - 2011)
  • Josep Miquel Rosell i Barba (2011 - actualitat)
Regidors[modifica | modifica el codi]

Des del 1979, Alt Àneu ha tingut els regidors següents: Laura Arraut Díaz, Francesc Badia Pont, Amanda Joan Baines Ariño, Montserrat Barado Riu, Ermengol Barado Tellosa, Sebastià Bochaca Borrut, Eduard Camats Jou, Jaume Comas Ballester, Josep Maria Costansa Abadia, Pere Cortina Buchaca, Carles Cortina Cortina, Josep Cortina Juanmartí, Francesc Xavier Cortina Mailín, Jaume Cortina Soldevila, Cristòfor Cuadras Vidal, Jordi Farré Casanova, Josep Antoni Farré Ricou, Josep Farrera Montané, Immaculada Gallimó Castellarnau, Mireia Izquierdo Brichs, Joaquim Llena Cortina, Josep Manresa Abat, Andreu Moga Coll, Montserrat Morén Abat, Joan Poquet Ros, Antoni Ricou Ribó, Josep Rollan Poquet, Josep Miquel Rosell Barba, Josep Rosell Marsan, Jordi Roset Aura, Maria Mercè Salaet Caballé, Josep Serra Solé, Gemma Tizón Pujals, i Josep Visent Farré.

Legislatura 2011 - 2015[modifica | modifica el codi]
Resultats electorals de Alt Àneu, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
PSC-PM Josep Miquel Rosell i Barba 150 4 54,55
CiU Carles Cortina i Cortina 116 3 42,18
Total 282 7
  • Josep Miquel Rosell i Barba (PSC-PM), Alcalde
  • Maria Mercè Salaet Caballé (PSC-PM), Regidora
  • Josep Maria Constansa Abadia (PSC-PM), Regidor
  • Montserrat Barado i Riu (PSC-PM), Regidora
  • Carles Cortina Cortina (CiU), Regidor
  • Cristòfor Cuadras Vidal (CiU), Regidor
  • Jordi Roset Aura (CiU), Regidor

Cal comptar, a més, amb l'existència actual de dues EMD (Entitat Municipal Descentralitzada): Isil i Alós (amb Sofia Isús i Barado de President) i Sorpe (amb Maria Àngels Barado i Riu). Totes dues havien estat suprimides el 1992, però es van tornar a constituir. La primera, antigament s'anomenava Isil i Alòs d'Àneu.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població del municipi d'Alt Àneu s'ha recuperat en els darrers anys gràcies al creixement urbanístic i a la restauració d'antigues cases abandonades, mercès, en part, a l'orientació turística del municipi.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
97 108 65 1.122 1.357 1.938 1.083 1.044 1.146 1.201
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.109 1.078 859 800 791 480 319 349 349 380
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
375 394 411 442 427 457 439 446 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1970 s'ajunten les poblacions d'Isil, Son, Sorpe i València d'Àneu. El 1857 Isil havia incorporat Alós d'Isil i Àrreu; Sorpe, Borén i Isavarre.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia tradicional del municipi ha estat l'explotació de massa forestal i la ramaderia. Darrerament, però, el turisme ha capgirat l'orientació econòmica i ha afavorit el repoblament del municipi. A aquesta situació també hi ha contribuït la creació del Centre de Natura de les Planes de Son, vinculat a l'obra social de Caixa Catalunya.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Per carretera[modifica | modifica el codi]

Dues són les carreteres que s'ocupen de comunicar tots els pobles de la vall, sempre a partir d'Esterri d'Àneu, que és on es troben totes dues:

A més d'aquestes carreteres, cal tenir en compte la carretera local que mena a Son i a les Planes de Son, i la de Sorpe a Borén, totes dues asfaltades, i, en el cas de la segona, de traçat modern.

Amb mitjans de transport públic col·lectiu[modifica | modifica el codi]

Dues línies d'autobusos regulars travessa el terme d'Alt Àneu:

  • Línia Barcelona - eth Pònt de Rei (L0092). Un servei diari en direcció a la Vall d'Aran que només arriba a Esterri d'Àneu, poc després de dos quarts d'una del migdia,[5] i el mateix, que només circula en el segon tram, d'Esterri d'Àneu ath Pònt de Rei entre l'1 de juliol i el 15 de setembre, i que surt cap a la Vall d'Aran a dos quarts de tres de la tarda. En direcció sud, quan falten cinc minuts per la 1 arriba a Esterri d'Àneu (cinc minuts abans a la parada de València d'Àneu) el cotxe procedent deth Pònt de Rei, que acaba de baixar a Esterri d'Àneu, d'on en surten dos a la tarda cap a Sort i Barcelona: a dos quarts de 3 i a les 5 de la tarda.
  • Línia Tremp - València d'Àneu (L0777). Un servei diari en cada direcció;[6] té sortida de València d'Àneu a les 8 del matí, i arribada poc abans de dos quarts de 4 de la tarda.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Son». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt Àneu Modifica l'enllaç a Wikidata