Alt Maestrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Alt Maestrat
Localització

Mapa de l'Alt Maestrat

Comarca del País Valencià
Vista general d'Albocàsser
Vista general d'Albocàsser
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Capital Albocàsser
Llengua pròpia Valencià
Superfície 662,90 km²
Població 
  • Densitat
7.948 hab.
11,99 hab/km²
Coordenades 40° 21′ 22.54″ N, 0° 1′ 31.30″ E / 40.3562611°N,0.0253611°E / 40.3562611; 0.0253611Coord.: 40° 21′ 22.54″ N, 0° 1′ 31.30″ E / 40.3562611°N,0.0253611°E / 40.3562611; 0.0253611
Organització
Municipis

9
Municipi més populós Vilafranca (2.520 hab.)
Municipi més dens Vilafranca (27,15 hab./km²)
Municipi més extens Ares del Maestrat (118,70 km²)

L'Alt Maestrat és una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Albocàsser.

Limita al nord amb els Ports, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb l'Alcalatén i a l'est amb el Baix Maestrat i la Plana Alta.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Relleu[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una comarca de relleu prou abrupte que té en la Mola d'Ares (1.318 m.) el seu punt més alt. Aquestes muntanyes s'engloben dins de l'anomenat sector ibèric valencià i es poden distingir dues subunitats del relleu diferenciades: les serres i corredors prelitorals, i el sistema tabular més a l'interior de la comarca.

Pel que fa a les serres i corredors prelitorals del Maestrat, dir que es tracta d'una sèrie de serralades paral·leles a la costa separades per valls o corredors interiors de tipus graven (foses tectòniques). Segueixen una orientació NNE-SSO, corresponent a la Serralada Costanera Catalana. El corredor més interior és el de Catí, on s'inclouen els municipis del propi Catí, Vilar de Canes, la Torre d'en Besora i Atzeneta del Maestrat. A continuació (a l'est), s'alcen l'alineació de serres de Esparreguera i Valldàngel (aquesta darrera ja al Baix Maestrat), i el corredor d'Albocàsser, Tírig i les Useres. Després, la Serra d'en Galceran que dóna pas al corredor de Les Coves, amb les poblacions de les Coves, La Salzadella, La Torre dels Domenges, Vilanova d'Alcolea, Bell-lloc del Pla, etc. Aquest sistema, com s'observa, abasta un territori supracomarcal, de fet continua la successió de serres i corredors fins a la línia litoral, amb la Serra d'Irta com a límit oriental.

El sistema tabular, més a l'interior de la comarca, i que també mostra un traçat que supera els límits comarcals, es localitza cap al sud de Morella, arribant fins al riu Millars. Es tracta d'un relleu subtabular, poc plegat però molt afectat per les falles de distensió, el basculament i l'erosió. Trobarem un paisatge amb muntanyes de cims plans, separades per gorges excavades per rius (com les de la rambla Carbonera i els dels rius Montlleó i Vilafermosa). Les moles, que algunes vegades presenten estrats totalment plans, i altres vegades suaus plecs sinclinals penjats, solen superar els 1.000m d'alçària i estan ocupades per les pastures o per cultius cerealístics. Podem destacar les següents moles de nord a sud: Mola d'Ares (1.318m), el pla de Vilafranca i el pla de Vistabella (1.100m), que enllaça amb la gran mola de Penyagolosa (1.814m). Ací encara és ben palesa l'orientació ibèrica, amb domini de la cobertora mesozoica que apareix a vegades de manera plegada i, en altres, en forma de moles o formes subtabulars.

Clima i vegetació[modifica | modifica el codi]

Els hiverns són freds, els estius són més frescos que en el clima mediterrani típic, i les precipitacions abundants, a l'hivern solen caure precipitacions en forma de neu. Presenta una vegetació de boscos de pins, carrasques, roures i sotabosc mediterrani.

La comarca històrica[modifica | modifica el codi]

Localització de la comarca natural de l'Alt Maestrat segons l'estudi de comarcalització d'Emili Beüt i Belenguer.

Hi hagué una antiga delimitació comarcal de l'Alt Maestrat en què formaven part els municipis d'Atzeneta del Maestrat, Benafigos, i Vistabella del Maestrat, i que actualment es troben a la comarca de l'Alcalatén. Aquesta antiga delimitació apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. Sovint es cataloga, de forma errònia, Vilafranca a l'Alt Maestrat, quan en realitat pertany a la Mancomunitat Comarcal Els Ports.

Personatges històrics destacats[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

Les principals fonts de riquesa són l'agricultura de secà (cereals, raïm i olives) i la ramaderia ovina i cria de bestiar. La comarca té molt poca indústria. Benassal és una altra de les seues poblacions, famosa pel seu balneari de la Font d'En Segures, mentre que Albocàsser, la capital comarcal, és un centre agrícola de conreus variats.

Administració[modifica | modifica el codi]

La comarca pertany a la província de Castelló.

Municipis[modifica | modifica el codi]

Els nou municipis d'aquesta comarca són:

Alt Maestrat (2008)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Albocàsser 1.446 82,30 16,83
Ares del Maestrat 217 118,70 1,92
Benassal 1.332 79,60 16,83
Catí 861 102,30 8,38
Culla 650 116,30 5,82
Tírig 562 42,30 13,48
La Torre d'en Besora 184 11,70 17,44
Vilafranca 2.520 93,80 27,15
Vilar de Canes 176 15,90 11,64
Total 7948 662,90 9,59

Partits judicials[modifica | modifica el codi]

Els Partits judicials als que pertanyen els municipis són:

  • Castelló de la Plana: Albocàsser, Benassal, Culla, La Torre d'en Besora, Vilafranca i Vilar de Canes.
  • Vinaròs: Ares del Maestrat, Catí i Tírig.

Mancomunitats de municipis[modifica | modifica el codi]

Vies de comunicació[modifica | modifica el codi]

La CV-15 arriba paral·lela a la Rambla Carbonera des de la Plana de Castelló al sud. A l'altura d'Albocàsser surt una bifurcació, la CV-164 cap a la mateixa població i que la comunica també amb la CV-10, més a l'est.

La CV-15, continua el seu camí cap a l'interior en direcció a Ares del Maestrat i Vilafranca. Pocs quilòmetres a l'oest del Coll d'Ares, surt una via, la CV-12 en direcció a Morella.

Per a arribar a la resta municipis, cal desviar-se per successives carreteres comarcals que surten de la CV-15.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de l'Alt Maestrat
  • Ermita i Hostatgeria de Sant Pau d'Albocàsser. Declarat Monument Històric Artístic Nacional. A la fi del segle XVI, al costat de la primitiva ermita, comença a aixecar-se l'hostatgeria ampliada en el segle XVIII per dues ales portificades als costats. L'hostatgeria s'articula al voltant d'un pati central porticat (amb sortida al prat per portada de mig punt), amb destacat ràfec treballat en pedra, i des del qual s'accedeix tant al temple com a la cuina, xemeneia i antigues quadres.
  • Barranc de la Valltorta. Allí trobarem una bona mostra d'art rupestre d'època mesolítica. El Museu i les pintures rupestres del Barranc de la Valltorta, que juntament amb les del Barranc de Gasulla formen una àrea cultural d'interès internacional, declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat, formen una àrea d'imprescindible visita.
  • Nucli històric d'Ares del Maestrat. Es troba situat al peu de la Mola d'Ares (1.318 m), presidit per les restes d'un Castell. Podem gaudir d'una arquitectura gòtica característica i bonics monuments d'interés.
  • Castell de Corbó a Benassal. Declarat Bé d'Interés Cultural el 2002, fou alçat sobre un assentament del Bronze que fou ocupat posteriorment en les èpoques ibèriques i romanes. Als seus peus va existir un poblat musulmà.
  • Font d'en Segures. La coneguda popularment com plaça i font dels xorros, és una construcció feta amb blocs de pedra picada culminada amb una impressionant cúpula de forma triangular. Realitzada en acabar la Guerra civil espanyola per l'arquitecte castellonenc Vicent Traver és on se situa la font d'on brota la famosa aigua de Benassal.
  • Nucli urbà de Catí. Va ser declarat Conjunt Historicoartístic el 7 de març de 1979. I Bé d'interés cultural el dia 22 d'octubre de 2004.

Espais naturals:

  • Barranc dels Horts. Espai natural relíctic, d'incalculable valor ecològic i social, i únic a nivell del País Valencià i de l'estat espanyol. Un paisatge majestuós, regat per fonts cristal·lines i en el qual es troben diverses microreserves de flora. És propietat de la Fundació Natura de La Caixa i es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat.
  • El Rivet. Paratge Natural Municipal de Benassal, es troba enclavat entre les impressionants muntanyes del Maestrat, un immens paisatge de moles i barrancs per on circulen encaixats rius i rambles.
  • Bosc de la Palomita. Paratge Natural Municipal del municipi de Vilafranca on són importants els boscos de pinassa o pi negre.

Festes, fires i celebracions populars[modifica | modifica el codi]

  • Mostra de Ramaderia de Benassal. Se celebra anualment des de fa poc temps.
  • Publicata de Sant Antoni de Vilafranca. Se celebra el cap de setmana més proper al 17 de gener i es tracta d'una de les festivitats més antigues del poble, inclou la representació teatral de la vida del Sant i la crema de la "barraca", així com altres actes com l'"alto a la malea".
  • Fira de la Magdalena de Vilafranca. El cap de setmana més proper al 22 de juliol se celebra l'antiga fira de bestiar recuperada el 1996 i ampliada a tots els sectors comercials (tot i que encara conserva una part important de bestiar).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]