Alt forn
L'alt forn és la instal·lació industrial on es transforma o treballa el mineral de ferro. Un alt forn típic està format per una càpsula cilíndrica d'acer d'uns 30 m d'alt folrada amb un material no metàl·lic i resistent a la calor, com asbest o rajoles refractàries. El diàmetre de la càpsula disminueix cap amunt i cap avall, i és màxim en un punt situat aproximadament a una quarta part de la seua altura total. La part inferior del forn està dotada de diverses obertures tubulars anomenades toveres, per on es força el pas de l'aire que encén el carbó de coc. Prop del fons es troba un orifici pel qual flueix el material fos quan se sagna (o buida) l'alt forn. Damunt d'aqueix orifici, però sota les toveres, hi ha altre forat per a retirar l'escòria. La part superior del forn conté respiradors per als gasos, i un parell de tremuges rodones, tancades per vàlvules en forma de campana, per les quals s'introdueix el mineral de ferro, el carbó de coc i la calcària. El carbó de coc es crema com a combustible per a escalfar el forn, i al cremar allibera monòxid de carboni, que se combina amb els òxids de ferro del mineral i els redueix a ferro metàl·llic. L'equació de la reacció química fonamental d'un alt forn és:
Una vegada obtingut l'acer líquid, es pot introduir en diferents tipus de coladura per a obtenir uns materials determinats: la bugada convencional, de la qual s'obtenen productes acabats; la bugada contínua, de la qual s'obtenen trens de laminació i, finalment, la bugada sobre lingoteres, de la qual lògicament s'obtenen lingots.
Altos Hornos de Vizcaya
Alt forn
L'esquema bàsic d'un alt forn és el mateix que l'utilitzat en l'antiguitat per a la fosa dels canons de ferro. S'afig alternativament capes de carbó i mineral de ferro (A). En la part inferior del forn existien unes toveres per on es forçava l'entrada d'aire mitjançant unes grans manxes (B). En el gresol del forn es trobava un orifici pel qual fluïa el material fos i es dirigiria al motlle del canó (C). Damunt d'aquesta obertura, però sota les toveres, hi havia l'altra boca per on eixia l'escòria (D). L'alt forn és la instal·lació industrial on es transforma o treballa el mineral de ferro. Un alt forn típic està format per una càpsula cilíndrica d'acer d'uns 30 m d'alt folrada amb un material no metàl·lic i resistent a la calor, com asbest o rajoles refractàries. El diàmetre de la càpsula disminueix cap amunt i cap avall, i és màxim en un punt situat aproximadament a una quarta part de la seva altura total. La part inferior del forn està dotada de diverses obertures tubulars anomenades toveres, per on es força el pas de l'aire que encén el carbó de coc. Prop del fons es troba un orifici pel qual flueix el material fos quan se sagna (o buida) l'alt forn. Damunt d'aqueix orifici, però sota les toveres, hi ha altre forat per a retirar l'escòria. La part superior del forn conté respiradors per als gasos, i un parell de tremuges rodones, tancades per vàlvules en forma de campana, per les quals s'introdueix el mineral de ferro, el carbó de coc i la calcària. El carbó de coc es crema com a combustible per a escalfar el forn, i al cremar allibera monòxid de carboni, que se combina amb els òxids de ferro del mineral i els redueix a ferro metàl·llic. L'equació de la reacció química fonamental d'un alt forn és: Fe2O3 + 3CO → 3CO2 + 2Fe Una vegada obtingut l'acer líquid, es pot introduir en diferents tipus de coladura per a obtenir uns materials determinats: la bugada convencional, de la qual s'obtenen productes acabats; la bugada contínua, de la qual s'obtenen trens de laminació i, finalment, la bugada sobre lingoteres, de la qual lògicament s'obtenen lingots
Enllaços externs [modifica]
- Quadres d'alts forns (castellà)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt forn |
