Alta mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les diverses zones marítimes d'acord amb la Convenció del Mar

L'alta mar és, d'acord amb allò establert a l'article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, tota aquella part del mar que no formi part del mar territorial o de les aigües interiors. Es tracta doncs d'aigües no sotmeses a la sobirania de cap estat, per la qual cosa també reben el nom d'aigües internacionals.

Règim jurídic de l'alta mar[modifica | modifica el codi]

El règim jurídic de l'alta mar es caracteritza per l'observància de diversos principis:

  • Principi de llibertat del mar.
  • Principi d'igualtat d'ús.
  • Principi de no-interferència.
  • Principi de submissió al dret internacional.

Aquests principis queden articulats al Conveni de 1958 a través de la proclamació de quatre llibertats de l'alta mar, que es recullen a l'article 2:

  • Llibertat de navegació.
  • Llibertat de pesca.
  • Llibertat de sobrevol.
  • Llibertat d'estendre canonades i cables submarins.

Aquesta enumeració no és pas un numerus clausus, atès que es poden concedir més llibertats. Així, l'article 87 de la Convenció de 1982 introdueix:

  • Llibertat de construcció d'illes artificials.
  • Llibertat d'investigació científica.

De totes aquestes llibertats la més important és la de navegació. L'única exigència és que els vaixells portin la bandera d'un estat. La bandera o pavelló és el lligam entre el vaixell i l'estat, i justifica l'exercici de la competència d'aquest últim sobre el primer.

La llibertat de navegació, però, té una sèrie de limitacions en què la intervenció de l'estat costaner està permesa:

  • Pirateria: la Convenció de 1982 defineix la pirateria i estableix el dret a reprimir-la.
  • Repressió d'altres pràctiques odioses: limitació inicialment prevista per a combatre el comerç d'esclaus, avui dia aquest dret es reconeix convencionalment per anar en contra del tràfic de drogues.
  • Dret de persecució: segons aquest dret, els estats poden perseguir els delictes que s'han comès dins les seves aigües.

La pesca a l'alta mar[modifica | modifica el codi]

El dret a la llibertat de pesca està enunciat a l'article 2 del Conveni sobre l'alta mar i al Conveni de Ginebra sobre pesca i conservació dels recursos vius de l'alta mar de 1958.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DÍEZ DE VELASCO, Manuel. Instituciones de derecho internacional público. Madrid: Editorial Tecnos, 2002. ISBN 84-309-3737-4