Altafulla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Baronia d'Altafulla».
Altafulla
Bandera d'Altafulla Escut d'Altafulla
(En detall) (En detall)
Localització

Altafulla situat respecte Catalunya
Altafulla situat respecte Catalunya

Localització d'Altafulla respecte del Tarragonès


Municipi del Tarragonès
Carrer d'Altafulla
Carrer d'Altafulla
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Tarragonès
Gentilici altafullenc, altafullenca
Pressupost 6.606.014,38 € (2009)[1]
Superfície 6,95 km²
Altitud 52 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
4.928 hab.
709,06 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 363800 4555925Coord.: 41° 8′ 36″ N, 1° 22′ 37″ E / 41.14333°N,1.37694°E / 41.14333; 1.37694
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

3
Felix Alonso (Alternativa per Altafulla)
Codi postal 43893
Codi territorial 430120
Festa major 11 de novembre
Patró/Patrons Sant Martí de Tours
Agermanament Roviano (Itàlia)

Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià. La vila va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pel castell dels Marquesos de Tamarit i per la Vil·la romana dels Munts.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble és a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre del riu Gaià i a sobre del mont de Sant Antoni, a uns 80 metres d'alçada enfront del mar. El terme municipal limita al nord amb la Riera de Gaià i la Nou de Gaià, a l'est amb Torredembarra, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Tarragona. El terme municipal d'Altafulla inclou el barri de Brises del Mar, a 1,5 km del nucli de la vila.

Transports[modifica | modifica el codi]

El poble d'Altafulla està ben comunicat. Direcció a Tarragona (cap al sud), s'accedeix a La Móra i les carreteres N-340 i A-7 (ambdues cap a Tarragona). Cap al nord s'accedeix a Torredembarra, a l'Autopista del Mediterrani (AP-7) per la sortida 32 i a variant de la N-340 que passa pel nord d'Altafulla, construïda recentment per a descongestionar el trànsit a la població. També disposa de l'Estació d'Altafulla-Tamarit, operada per Renfe, on tenen parada tres línies de Rodalies de Catalunya dels serveis regionals: R14, R15 i R16.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Altafulla (2013) 4.791
Les Brises del Mar (2013) 137
Font: Municat

Altafulla està organitzat per tres nuclis de població: Altafulla (centre), on resideixen la majoria d'habitants durant tot l'any; Altafulla (platja) o "baixamar", format per molts apartaments on estiuegen els turistes, i Les Brises del Mar, al nord de la població i accessible des de la carretera de Torredembarra a La Riera de Gaià.

Els nuclis del centre i de la platja estan separats per l'antiga carretera N-340 -que actualment està desplaçada per una variant al nord de la població- i la línea ferroviària del Corredor del Mediterrani.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 36 44 728 1.724 1.050 906 932 773 727
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
717 759 692 642 749 953 1.085 1.729 1.867 2.254
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.555 2.778 3.111 3.563 3.828 4.274 4.554 4.711 4.835 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir entre els anys 1701 i 1705 i és d'estil neoclàssic. Té planta de creu llatina i compta amb tres naus amb creuer. A la façana hi ha una imatge de Sant Martí de Tours. Compta amb un campanar inacabat de planta quadrada. Encara que va patir grans desperfectes durant la Guerra Civil, encara conserva un retaule barroc del 1745.

El castell està en molt bon estat de conservació, ja que va ser reconstruït a partir d'uns plànols del segle XV. És un edifici en forma de polígon irregular amb aspecte de fortalesa. Encara que l'interior s'ha canviat diverses vegades, conserva el pati original i una galeria renaixentista.

Als afores del poble hi ha l'ermita de Sant Antoni. Es va construir en 1717 gràcies a les donacions realitzades per un pescador del poble. Com que no es disposava de diners per acabar l'obra, els pescadors es van comprometre a donar la setena part de les seves captures fins que l'ermita no estigués acabada.

A la zona coneguda com Els Munts hi han les restes d'una vil·la romana. Les excavacions es van iniciar el 1967 i s'han trobat nombroses peces que es conserven al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Entre aquestes peces hi ha algunes estatuetes de marbre.

Altafulla celebra la seva festa major l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí.

Història[modifica | modifica el codi]

Església i Castell d'Altafulla.

Altafulla no apareix fins a l'Edat Mitjana (segle XI), quan es crea a redós del castell. Tanmateix, al terme municipal s'hi ha trobat restes prehistòriques i sobretot moltes restes romanes. Concretament hi ha ruïnes de com a mínim quatre vil·les d'habitants rics de Tàrraco i tres pedreres romanes. Les excavacions demostren que aquesta zona va estar densament habitada entre els segles II dC i VII dC. La vil·la més estudiada i excavada és la gran vil·la romana dels Munts, la qual ha merescut formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[3]

El segle XVII fou baronia dels Santcliment (cognomenats Corbera-Santcliment).

El 24 de gener de 1812, durant la Guerra del Francès, el Primer Exèrcit, manat pel baró d'Eroles és derrotat al combat d'Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona.

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Altafulla, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 828 32,57
ERC Oriol Junqueras 390 15,34
ICV-EUiA Joan Herrera 306 12,03
PPC Alicia Sánchez-Camacho 296 11,64
PSC Pere Navarro 275 10,81
C's Albert Rivera 214 8,41
CUP David Fernández 47 1,84
Vots en blanc 36 1,41
Altres 150 7,75
Total 2.562 73,85

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MUNICAT: Informació sobre els ens locals de Catalunya
  2. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 11. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]