Alternativa Estel
Alternativa Estel (AE) era un sindicat d'estudiants que va néixer l'any 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb estudiants propers a l'Esquerra Independentista, alguns provinents del Bloc d'Estudiants Independentistes, de les Assemblees de Facultats i de l'esquerra transformadora, a més d'alguns provinents del grup que havia succeït el nucli de l'AEIU a la UAB.
L'any 1996 s'estengué a la Universitat de Barcelona, i després a la Universitat Politècnica, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, arribant a tenir nuclis a la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona, a més de nombrosos nuclis d'instituts de diverses comarques catalanes.
Va sorgir amb la voluntat d'aglutinar totes les forces estudiantils anticapitalistes crítiques amb el model d'ensenyament actual. En els seus primers temps, Alternativa Estel va aglutinar tota una sèrie de tendències ideològiques molt heterogènies. A l'Assemblea Nacional de 1998 a Olesa de Montserrat, va assumir explicitament la ideologia i les tesis de l'esquerra independentista tot definint-se com a organització independentista i socialista. Alternativa Estel tenia presència a les universitats i als instituts del Principat de Catalunya, ja que considerava que al País Valencià l'organització referent era l'AEN, l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes.
El maig del 2004 va començar un procés d'unió amb la CEPC, que va culminar l'1 de maig de 2006 amb la creació Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), en una Assemblea Nacional Constituent celebrada a Sueca (Ribera Baixa).
-
La solidaritat és la tendresa dels pobles
(2002-2003)
