Altiplà d'Etiòpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altiplà d'Etiòpia amb Ras Dashan al fons.

L'Altiplà d'Etiòpia és una massa de muntanyes a Etiòpia, Eritrea i nord de Somàlia a l'est d'Àfrica. L'altiplà d'Etiòpia és la més gran àrea contínua d'aquesta altitud en tot el continent amb poca de la seva superfície per sota dels 1.500 m d'altitud; els cims arriben a 4.550 metres. Sovint rep el nom del "sostre d'Àfrica".[1]

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'altiplà està dividit en les parts nord-oest i sud-est per la Gran Vall del Rift, la qual conté un gran nombe de llacs salats. La part nord-oest cobreix la regió Tigray i la regió Amhara, inclou les muntanyes Semien, part d'elles dins un parc nacional. El seu cim més alt és el Ras Dashan (4550 m), i és el punt més alt d'Etiòpia. El Llac Tana, és la font del Nil Blau, també està a la part nord-oest de l'altiplà.

La part sud-est està a la Zona Bale d'Etiòpia Regió d'Oromia. Les muntanyes Bale també són un parc nacional amb altituds d'uns 4.000 metres com el Mont Tullu Demtu (4337) segon punt més alt d'Etiòpia.


Ecologia[modifica | modifica el codi]

Per la seva gran altitud aquesta part d'Etiòpia té un clima temperat malgrat trobar-se prop de l'Equador a més les muntanyes capturen les pluges del monsó de l'Índic amb una estació humida que va de juny a mig setembre.[2] Gràcies a aquestes pluges el Nil té aigües altes a l'estiu cosa que va sorprendre els antics grecs.

L'altiplà té una flora i fauna similar a altres regions muntanyenques africanes; coneguda com a Afromontana però en el temps de la darrera glaciació tenia alguna flora paleàrtica d'Euràsia. Està dividida en tres ecoregions diferent segons l'altitud. Bosc montà d'Etiòpia entre 1.100 i 1.800 metres, sobre praderies i sabanes de la terra baixa. La Kolla, és una arbreda oberta dominada per espècies de Terminalia, Commiphora, Boswellia, i Acacia. Weyna dega és una arbreda de zones més altes i humides dominada per coníferes Afrocarpus gracilior i Juniperus procera. Al bosc d'Harenna hi ha arbredes amb Warburgia ugandensis, Croton macrostachyus, Syzygium guineese, i Afrocarpus gracilior, amb Coffea arabica silvestre com arbust dominat.

L'arbreda i praderies montanes és la més extensa de les ecoregions de l'altiplà ocupa una zona entre 1800 i 3000 metres d'altitud. La vegetació natural és un bosc dens en les zones més humides i praderies i matollars en les seques. Tanmateix aquesta zona té bons sòls i està molt poblada amb poques zones no agrícoles, inclou la capital Adis Abeba. Els boscos que hi resten tenen espècies de Podocarpus i Juniperus procera, sovint amb Hagenia abyssinica. Al bosc d'Harenna hi ha retalls de Pouteria i Olea amb lianes i epífits. Per sobre dels 2400 metres hi ha una zona arbustiva amb Hagenia, Schefflera, i lobèlies gegants (Lobelia gibberroa). El bosc de fulla persistent de les muntanyes Semien entre 2.300 i 2.700 metres està dominat per Syzygium guineense, Juniperus procera, i Olea africana.

Hi ha molts rèptils endèmics ocells i animals com Capra walie i el babuí Gelada. (Tragelaphus buxtoni) està restringit al sud. també hi ha Colobus guereza, Papio anubis, Canis aureus, Panthera pardus, Lleó Crocuta crocuta, Caracal caracal, Felis serval, Sylvicapra grimmia i Potamochoerus porcus.

Per sobre dels 3000 metres hi ha les torberes montanes d'Etiòpia que estan per sobre del límit arbori o línia de creixement dels arbres i són praderies i torberes amb moltes herbes i alguns arbusts hi ha animals endèmics com Canis simensis i Tachyoryctes macrocephalus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Paul B. Henze, Layers of Time (New York: Palgrave, 2000), p. 2.
  2. Una explicació d'aquest patró especial de pluges es pot trobar a Ethiopia: Drought intensifies during corn and sorghum harvest (ReliefWeb)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 12° 32′ 00″ N, 41° 23′ 8″ E / 12.53333°N,41.38556°E / 12.53333; 41.38556