Alts graus maçònics

En francmaçoneria, els tres primers graus maçònics constitueixen els graus fonamentals. La francmaçoneria dels tres primers graus és anomenada "simbòlica", "blava" o - als països de llengua anglesa - "d'ofici" (craft masonry).

A aquests tres graus fonamentals s'hi han afegit amb el temps diferents sistemes d'"alts graus" facultatius, practicats en "tallers superiors".

Història

Convé fixar-se de passada que la francmaçoneria al començament només comptava dos graus: el d'Aprenent i el de Company. El Mestre Maçó ha aparegut més tardanament, cap a 1725, a Londres.

A partir de 1740, diferents autors, la majoria francesos després anglesos, van escriure rituals per a nombrosos graus addicionals considerats, als seus ulls, de completar i aprofundir els tres primers. Els historiadors n'enumeren diversos centenars al final del segle, però convé relativitzar aquest nombre ja que molts d'ells:

• no són de fet més que variants uns dels altres.
• i/o mai no van ser realment practicats.

Tots aquests graus es poden reagrupar en un nombre molt més restret de temes. És així com es van construir, per reagrupació lògica de diferents sèries de graus en un tot progressiu i coherent, els principals ritus maçònics al final del segle XVIII i al començament del segle XIX.

Pràctica

Les lògies que practiquen els "alts graus" són sempre diferents de les lògies dels tres primers graus. Tenen diferents noms, variables segons els graus que confereixen, però també són designades sota el terme genèric de "tallers superiors".

Per regla general, aquests "tallers superiors" són reagrupats en conjunts anomenats "sistemes", "règims" o "jurisdiccions", i diferents també de les obediències (grans lògies o grans orients) que federen les lògies dels tres primers graus.

Tanmateix, aquesta independència de dret entre les obediències i els sistemes d'alts graus no és sempre totalment efectiva en els fets, el que alimenta debats teòrics de vegades força llargs entre els maçons.

La pertinença als "alts graus", que són doncs essencialment graus de perfeccionament, és sempre facultativa: Un francmaçó pot renunciar a la seva pertinença als "tallers superiors" sense que això no tingui conseqüència sobre la seva vida maçònica a la "lògia blava". Però al contrari, un francmaçó que no pertanyés a cap lògia simbòlica, per a una raó o una altra, acabaria ipso facto de pertànyer a tots els seus eventuals "tallers superiors".