Altura (Alt Palància)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altura
Bandera d'Altura Escut d'Altura
(En detall) (En detall)
Localització

Localització d'Altura respecte del País Valencià Localització d'Altura respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Vista d'Altura
Vista d'Altura
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc de l'Alt Palància
Sogorb
Gentilici Alturà, alturana
Predom. ling. Castellà
Superfície 129,56 km²
Altitud 391 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.898 hab.
30,09 hab/km²
Coordenades 39° 51′ N, 0° 30′ O / 39.850°N,0.500°O / 39.850; -0.500Coord.: 39° 51′ N, 0° 30′ O / 39.850°N,0.500°O / 39.850; -0.500
Distàncies 56 km de València
65 km de Castelló de la Plana
3 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3 (Altura, Convento i la Cova Santa)
6 PP, 4 PSPV i 1 EUPV
Rafael Rubio Selles (PP) (2007)
Codi postal 12410
Codi territorial 12012
Festes majors Sant Miquel i Verge de Gràcia
Setembre
Dies de mercat Dimecres
Web

Altura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Fa frontera amb Xèrica i Sogorb en la província de Castelló i Les Alcubles, Gàtova, Marines i Llíria en la província de València

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de 129,90 km² està situat en la vall mitjana del riu Palància i pertany majoritàriament al Parc Natural de la Serra Calderona. La zona sud del municipi és molt muntanyosa, amb altures que voregen els mil metres d'altura, com el cim Montmajor amb 920 m, mentres que el nucli urbà es troba situat a 391 m d'altitud. La ciutat està composta pels barris de: Sant Roc, Desemparats, les Casetes, la Caganera i els Tollos.

Història[modifica | modifica el codi]

Els jaciments del Cantal o Caparrota indiquen la presència de pobladors durant l'edat del bronze. També s'han trobat restes d'una vila romana en la partida del Campillo.

No obstant això, no és fins a la reconquista, l'any 1237, quan apareix el primer document en què es parla del nucli urbà, en el qual es menciona la donació per part del rei Jaume I al senyor Pedro Fernández d'Azagra dels castells i viles d'Altura i Xelva, així com les alqueries de Càrcer i Gàtova.

La població va ser heretada per la segona filla del senyor Pedro, que al casar-se amb Jaume Pérez de Xèrica (fill de Jaume I) va fer que es reintegrara a la corona.

No obstant això, les primeres notes documentades sobre l'actual emplaçament de la Vila es remunten a 1251, amb motiu de l'amollonament i distribució de les aigües entre Sogorb i l'Aljama d'Altura. Ambdós nuclis van romandre units sota domini del senyoriu de Xèrica fins al 6 d'octubre de 1296, data en què Altura es dóna en infantia a Sancho Pérez de Ribavellosa.

En 1327, els habitants de la Vila d'Altura obtenen la seua carta pobla atorgada per Bonaventura d'Arbòria, viuda de Pedro de Xérica, i la localitat inicia la seua conformació com a municipi autònom, encara que la seua existència queda pràcticament eclipsada enfront de Cartoixa de Vall de Crist des de 1385 i fins a 1835, data de l'exclaustració monàstica definitiva.

La vila va pertànyer a la corona fins que Martí I l'Humà la va donar en 1391 a la Cartoixa de Vall de Crist. Esta situació es va prolongar fins a 1835 que a causa de la desamortització de Mendizábal va quedar com a municipi lliure.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
2.734 2.925 2.905 3.047 2.892 3.091 2.943 2.895 2.905 2.895 3.137 3.355 3.643

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l'economia alturana. És molt important l'extensió dedicada als cultius de secà amb 3.116 hectàrees, principalment d'oliveres, ametlers i garroferes. No obstant això, l'economia d'Altura inicia el seu envol econòmic i demogràfic amb el segle XX. L'aflorament de les aigües de la Font dels Créixens facilità una forta expansió del regadiu (224 hectàrees principalment en les zones contigües a la cartoixa) i la producció agrària trobà un important revulsiu amb l'assentament de diverses indústries semi-artesanals orientades a la producció d'aiguardents, olis essencials, tèxtil, fustes, etc.

Recentment, el sector industrial ha desenvolupat un auge important a causa de la creació d'un polígon industrial.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Lozano Carot UCD
1983 - 1987 José Prieto Torres AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 Manuel Carot Martínez PSPV
1991 - 1995 Manuel Carot Martínez PSPV
1995 - 1999 Manuel Carot Martínez PSPV
1999 - 2003 Manuel Carot Martínez PSPV
2003 - 2007 Francisco Vicente López Muñoz PSPV
2007 - 2011 Rafael Rubio Sellés PP
Des del 2011 Rafael Rubio Sellés PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Cartoixa de Vall de Crist
  • Església Parroquial. Edifici neoclàssic del segle XVIII que alberga un retaule del segle XVII (ca. 1630), obra de l'escultor francés Joan Miquel Orliens, procedent de Vall de Crist. En l'església parroquial es conserven diverses taules procedents del menys tres retaules atribuïts al desconegut Mestre d'Altura, que va treballar a finals del S. XV i principis del XVI. Mereix una menció especial així mateix l'espectacular imatge de la Mare de Déu de Gràcia, obra realitzada cap al segle XV.
  • Santuari de la Cova Santa. Situat a 820 m d'altitud en el fons d'un avenc de 20 m de profunditat a uns 12 km del nucli urbà. És un lloc de gran devoció en tota la comarca i fora d'esta. Es realitzen romeries cap al lloc des de diverses localitats al llarg de l'any.
  • Cartoixa de Vall de Crist. Situat a menys d'un quilòmetre del nucli urbà, encara és possible impregnar-se de la solemnitat d'un dels més importants monuments del Regne de València visitant les restes que queden després de quasi dos segles d'abandó.

Monuments Civils[modifica | modifica el codi]

  • El Portalico. Es configura com a porta d'accés al recinte medieval, obert al "camí d'Aragó" i "camí vell de Sogorb" que confluïxen en ell.
  • Casa Gran. Casalot renaixentista del segle XVI que conserva bona part de les seues originals dependències i dels murs que la van circumdar.
  • El Batan. A 2 km de la població. Edifici d'origen medieval destinat pels monjos cartoixans a la fabricació de draps i, posteriorment, a l'elaboració de paper.
  • Masies. Al llarg del terme municipal hi ha diverses masies com la d'Uñoz, el Curiós, Rivas o Abanillas, que són un bon exemple de l'arquitectura rural típica de la zona.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Altura organitza periòdicament diversos esdeveniments de caràcter cultural entre els quals destaquen:

  • Concurs de Novel·la Històrica Martí I l'Humà.
  • Cicle de concerts "Cartoixa de Vall de Crist", es realitza durant l'estiu en el recinte monàstic que li dóna nom i compta amb grups corals i especialistes que exhibixen el seu art en la restaurada església gòtica de Sant Martí.
  • Concurs i exposició d'Art Manuel Valdés. Concursos convocat anualment durant l'estiu amb la intenció d'homenatjar la figura d'este artista.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Quant als plats típics d'esta localitat cal destacar l'olla de poble, carns i embotits, creïlles de pobre, ensalades preparades amb hortalisses fresques de la terra i regades amb l'oli d'oliva verge extra que s'hi produïx. Com a postres, destaquen les fruites del lloc i els preparats casolans. Per a culminar un àpat, són remarcables la coca contrafeta o qualsevol dels dolços artesanals elaborats en els forns del poble.

Festes[modifica | modifica el codi]

Les festes patronals se celebren en honor de Sant Miquel i la Mare de Déu de Gràcia durant la segona quinzena de setembre, període que destaca pels nombrosos actes taurins com el bou embolat. A més a més, al llarg de l'any se celebren nombroses festivitats en honor a Sant Antoni, l'Encarnació o Santa Cecília.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Muntanya i ermita de Santa Bàrbara. A 1 km de la població. Construcció d'origen medieval que s'ubica sobre un turó pròxim i permet òptimes vistes panoràmiques d'Altura i la vall del Palància.
  • Paratge de les Fontaniques. A 1 km de la població. Font i parc habilitat per a ús recreatiu i ocasionals acampades.
  • Font dels Créixens. A 1 km de la població. Font de gran cabal que aflora artificialment en el si d'una xicoteta àrea recreativa.
  • Cara del Moro. A 1,5 km de la població. Formació rocosa que provoca la sensació òptica d'un rostre humà.
  • Pous de la Mena. A 6 km de la població. Formació càrstica que es configura com atractives piscines naturals en la Rambla de la Mena.
  • El Cantal i el Bot del Cavall. A 14 km de la població. Paratge sobre el qual es dreça un enorme menhir, el Cantal, rodejat de diversos poblaments prehistòrics. En les seues proximitats, el barranc del Bot del Cavall s'encaixa davall escarpades roques que oferixen refugi a les aus rapaces.
  • Font i paratge de la Torreta. A 17 km de la població. Font i àrea recreativa en les proximitats de la qual es troben les restes d'un antic poblament iber.
  • Pla de les Boqueres. A 15 km de la població. Àrea recreativa ubicada en un entorn forestal de caràcter ancestral.
  • Senda GR 10. Travessa el terme municipal d'Altura, solcant camins de la Serra Calderona utilitzats com a tradicionals rutes de transhumància.
  • La via verda d'Ojos Negros travessa el terme passant pel costat del Càmping municipal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altura (Alt Palància)