Alunita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alunita

Alunita del Turó de Montcada (Barcelona)
Classificació
Categoria sulfats
Fórmula química KAl3(SO4)2(OH)6
Nickel-Strunz 07.BC.10
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí fibrós a columnar, porcelànic, comunament granular a massiu
Estructura cristal·lina a = 6.98 Å, c = 17.32 Å; Z = 3
Simetria trigonal 3m o 32/m
Color groc, vermell, marró vermellós, incolor si és pura, pot ser blanc, ombres pàl·lides de color gris,
Exfoliació perfecta {0001}
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5 a 4
Lluïssor vítria, nacrada, terrosa als agregats
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,6 a 2,9
Densitat 2,7 a 2,8
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1.572 nε = 1.592
Birefringència δ = 0.020
Altres característiques fortament piroelèctrica
Referències [1][2][3][4]

L'alunita és un mineral de la classe dels sulfats. Es va observar per primera vegada al segle XV a Tolfa, prop de Roma, on s'extreia per a la fabricació d'alum. Originàriament rebia el nom d'aluminita, fins que el mineralogista francès François Beudant va establir el nom actual l'any 1824, del llatí alumen (alum). Dóna nom al grup alunita i al supergrup alunita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un mineral d'alumini i potassi hidratats, de fórmula química KAl3(SO4)2(OH)6. Els cristalls d'alunita morfològicament són romboedres amb angles interfacials de 90° 50′, el que els proporciona una gran semblança als cubs. L'estructura cristal·lina és trigonal. L'alunita pot variar del color blanc fins al gris groguenc. La duresa és 4 i la gravetat específica és d'entre 2,6 i 2,9. És insoluble en aigua o àcids febles, però soluble en àcid sulfúric.

Formació[modifica | modifica el codi]

L'alunita es troba en filons i en masses de reemplaçament en traquita i riolita, així com en roques volcàniques similars riques en potassi. Es produeix com a mineral secundari sobre els minerals de sulfat de ferro. Es forma per l'acció de solucions de rodaments d'àcid sulfúric sobre aquestes roques durant l'oxidació i lixiviació dels dipòsits de sulfur. Es troba també a prop de fumaroles volcàniques. Les masses blanques de grans fins s'assemblen en aparença a la pedra calcària, a la dolomita, a l'anhidrita i a la magnesita.

L'alunita és un anàleg de la jarosita, en la qual l'alumini reemplaça el Fe3+. El sodi pot substituir per el potassi en el mineral, i quan el contingut de sodi és alt se'n diu natroalunita.

Supergrup alunita[modifica | modifica el codi]

L'alunita pertany i dóna nom al supergrup alunita de minerals. Aquest supergrup inclou els següents grups: grup alunita, grup beudantita, grup plumbogummita i grup dussertita. Els cristalls que es troben en aquest supergrup són generalment petits, imperfectes, i rars. L'hàbit és generalment o bé tabular {0001} o pseudo-cúbic (romboedrocúbica) a pseudo-cuboctahedral. Aquest supergrup també és conegut com a família alunita.[5]

Grup alunita[modifica | modifica el codi]

El grup alunita és un dels grups que pertanyen al supergrup del mateix nom. El membre més comú és la jarosita. Aquest grup conté els següents minerals: alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), beaverita-(Zn), dorallcharita, huangita, hidronijarosita, jarosita, natroalunita, natroalunita-2c, natrojarosita, osarizawaita, plumbojarosita, schlossmacherita i walthierita.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/alunite.pdf Handbook of Mineralogy
  2. «Alunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2014].
  3. http://webmineral.com/data/Alunite.shtml Webmineral data
  4. Hurlbut, Cornelius S. Manual of Mineralogy. 20a ed., 1985. ISBN 0-471-80580-7. 
  5. «Alunite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2014].
  6. «Alunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alunita