Alutiiq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAlutiiq
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius450 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aAlaska Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deAlaska Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües esquimo-aleutianes
yupik Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i alfabet esquimal Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ems Modifica el valor a Wikidata
Glottologpaci1278 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere60-ABA-d Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueems Modifica el valor a Wikidata
UNESCO157 Modifica el valor a Wikidata
IETFems Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages672 Modifica el valor a Wikidata
Vestimenta tradicional del poble alutiiq

L'idioma alutiiq, també anomenat yupik del Pacífic o sugpiaq, és una branca del yupik d'Alaska que s'estén per la costa sud, i com a tal, pertany al grup de les Llengües esquimoaleutianes. La llengua no ha de ser confosa amb la Llengua aleutiana, llengua parlada pels aleutians que viuen més cap al sud-est, al llarg de les illes Aleutianes.

La llengua alutiiq és relativament pròxima a la llengua parlada pels yupiks a l'àrea de Bethel (Alaska), però es considera una llengua diferent amb dos dialectes majors. El dialecte Chugach es parla a la Península de Kenai, i a l'estret de Prince William. Amb una població aproximada de 3,000 persones, el nombre de parlants arriba als pocs centenars. Les comunitats alutiiq estan en procés de revitalitzar la seva llengua. Tradicionalment han viscut a la costa, subsistint principalment dels recursos de l'oceà com el salmó, el mero i la balena, així com d'altres recursos de la costa com baies i mamífers terrestres. Abans d'entrar en contacte amb comerciants de pells russos, els alutiiq vivien en cases construïdes parcialment sota terra anomenades barabaras. Actualment viuen en comunitats pesqueres a la costa, on treballen en tots els aspectes de l'economia moderna.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]