Alès Adamòvitx

Alès Adamòvitx
	; Postal commemorativa del centenari d'Alès Adamòvitx
Nom original	(be) Алесь Адамовіч
Biografia
Naixement	(be) Аляксандар Міхайлавіч Адамовіч ; 3 de setembre de 1927; Hluixa, óblast de Minsk, Bielorússia, URSS
Mort	26 de gener de 1994 (als 66 anys); Moscou
Causa de mort	Causes naturals (Infart de miocardi )
Sepultura	Hluša (en)
Dades personals
Nacionalitat	Unió Soviètica; Bielorússia
Formació	Universitat Estatal de Bielorússia; Universitat Estatal de Moscou
Activitat
Ocupació	Escriptor
Activitat	1953 – 1994
Ocupador	Universitat Estatal de Belarús ; Institute of Literature of the National Academy of Sciences of Belarus (en) ; Universitat Estatal de Moscou
Partit	BPF Party (en)
Membre de	Unió de Cineastes de la URSS (1977–); Unió de Periodistes de l'URSS (1967–); Unió d'Escriptors Soviètics (1957–)
Gènere	Prosa i periodisme d'opinió
Carrera militar
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Obra
	Obres destacables Khatínskaia apòvests [«La història de Khatyn»]; Blokàdnaia kniga [«El llibre del bloqueig»]
Família
Mare	Hanna Tychyna (en)
Parents	Uladzimir Tychyna (en) (cosí germà); Mikhail Tychina (en) (cosí germà)
	Premis (1987) Orde de la Bandera Roja del Treball; (1985) Orde de la Guerra Patriòtica, 2a classe; (1977) Orde de la Insígnia d'Honor; (1976) Premi Literari Iakub Kolas, per l'obra La Història de Khatyn; (1974) prix du ministère de la Défense d'URSS (fr) , per l'obra La Història de Khatyn; (1946) Medalla dels Partisans, 2a classe; Medalla de Defensor de la Rússia Lliure; Medalla Aleksandr Fadéiev; Premi Literari Iakub Kolas ;

Alès Adamòvitx (en bielorús, Алесь Адамовіч; en rus, Алесь Адамович; nom complet: Александр Михайлович Адамович; Hluixa, óblast de Minsk, Bielorússia, URSS, 3 de setembre de 1927 – Moscou, Rússia, 26 de gener de 1994) fou un escriptor i crític literari soviètic bielorús. Doctor en filosofia i filologia, va ser professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Bielorússia. També va ser membre del Soviet Suprem entre 1989 i 1992. Va escriure tant en rus com en bielorús.

Conegut pels seus llibres Khatínskaia apòvests [literalment, «La història de Khatyn»] i Blokàdnaia kniga [«El llibre del bloqueig»], està molt ben considerat per la seva austera però profunda postura humana contra la guerra, el coratge moral i l'honestedat sense compromisos.

Biografia

Durant la Segona Guerra Mundial Alès Adamòvitx, encara un escolar, es va convertir en membre d'una unitat partisana entre 1942 i 1943. Durant aquest temps, els nazis van incendiar sistemàticament centenars de llogarets bielorussos i exterminar els seus habitants. Més tard, va escriure una de les seves obres més reconegudes, Khatínskaia apòvests, i el guió de la pel·lícula Idí i smotrí, que es va basar en les seves experiències com a missatger i guerriller durant la guerra.

A partir de 1944, va reprendre la seva educació. Després de la guerra, va entrar a la Universitat Estatal de Bielorússia, on va estudiar en el departament de filologia i on va completar el postgrau; va estudiar, més tard, als Cursos Superiors de Guionistes i a la Universitat Estatal de Moscou. A partir de la dècada de 1950, va treballar a Minsk en el camp de la filologia i la crítica literària; més tard també es va dedicar al cinema. Va ser membre de la Unió d'Escriptors Soviètics des de 1957. El 1976 va ser guardonat amb el Premi Estatal Bielorús Iakub Kolas de literatura per Khatínskaia apòvests. Va viure i treballar a Moscou des de 1986 i va ser membre actiu de la comunitat bielorussa d'aquesta ciutat.

Després de l'accident de Txernòbil de 1986, que va afectar Bielorússia més que qualsevol altre país, Adamòvitx va començar a conscienciar activament de la catàstrofe entre l'elit governant soviètica.^[1]^[2]

A finals de la dècada de 1980, Alès Adamòvitx va recolzar la creació del Front Popular de Bielorússia, però no va ser-ne membre. El 1989 Adamòvitx es va convertir en un dels primers membres del Centre PEN de Bielorússia. El 1994 el Centre PEN de Bielorússia va instituir el Premi Literari Alès Adamòvitx, un premi literari per reconèixer els millors escriptors i periodistes. El premi s'atorga anualment el 3 de setembre, l'aniversari d'Alès Adamòvitx, que coincideix amb una conferència anual internacional.

L'octubre de 1993 va signar la Carta dels Quaranta-dos.^[3]

Les obres d'Alès Adamòvitx s'han traduït a més de vint llengües. Svetlana Aleksiévitx, guanyadora bielorussa del Premi Nobel de Literatura 2015, es refereix a Adamòvitx com el seu "principal mestre, que em va ajudar a trobar el meu camí".

Premis i reconeixements

El 1997 Alès Adamòvitx va ser reconegut a títol pòstum amb el Premi Honor i la Dignitat del Talent. També van ser premiats Dmitri Likhatxov, Víktor Astàfiev, Txinguiz Aitmàtov, Vassil Bíkau, Fazil Iskander, Borís Slutski i Bulat Okudjava.

Selecció d'obres

Novel·les i relats

Partizani [«Els partisans»] (1960-1963)
Khatínskaia apòvests [«La història de Khatyn»] (1976)^[4]
Ia iz ognennoi derévni [«Fora del foc»], amb Janka Bril i Vladímir Kolésnik (1977)
Karàteli [«Castigadors»] 1980.
Blokàdnaia kniga [«El llibre del bloqueig»], amb Daniïl Granin (1977-1981)

Crítica

Problems with the New Way of Thinking

Guions

Voinà pod kríxami (1967)
Idí i smotrí, en col·laboració amb Elem Klímov (1985).
Franz + Polina (2006)
Txitàiem 'Blokàdnuiu knigu' (2009)

Referències

↑ В блог. "21.by - Новости Беларуси.
↑ Сяргей Навумчык.
↑ Писатели требуют от правительства решительных действий.
↑ Timothy Snyder, Literary acts of memory, Times Literary Supplement, 17 July 2013, p. 10.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alès Adamòvitx

Biografia d'Alès Adamòvitx (bielorús)
Pàgina sobre Alès Adamòvitx (anglès)
Premi Literari Alès Adamòvitx, Centre PEN de Bielorússia (anglès)
Biografia i bibliogradia d'Alès Adamòvitx (rus)

[1] В блог. "21.by - Новости Беларуси.

[2] Сяргей Навумчык.

[letter-3] Писатели требуют от правительства решительных действий.

[4] Timothy Snyder, Literary acts of memory, Times Literary Supplement, 17 July 2013, p. 10.

[1]

[2]

[3]

[4]