Amèlia d'Orleans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amèlia d'Orleans, reina de Portugal (York House al comtat de Surrey 1865 - Versalles 1951). Princesa de sang de França de la casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que es convertí en reina de Portugal d'ençà de l'ascens al tro del seu marit, el rei Carles I de Portugal.

Nascuda a York House a la localitat de Twickenham al comtat anglès de Surrey, el dia 28 de setembre de 1865, essent filla del príncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans, caps de la Casa Reial de França. Amèlia era néta per via paterna del príncep Ferran Felip d'Orleans i de la duquessa Helena de Mecklenburg-Schwerin i per via materna del príncep Antoni d'Orleans i de la infanta Lluïsa Ferranda d'Espanya.

Batejada amb el nom de Maria Amèlia Lluïsa Helena rebé una esmerada educació a casa que la destinaria a convertir-se en un brillant partit pels diferents prínceps de les monarquies catòliques europees com a primogènita del Cap de la Casa Reial dels Orleans.

El 22 de maig de 1886, a l'edat de 20 anys, contragué matrimoni a Lisboa amb el príncep hereu i després rei Carles I de Portugal, fill del rei Lluís I de Portugal i de la princesa Maria Pia de Savoia. D'aquesta forma dues de les cases reials de l'Europa catòlica més antigues i prestigioses es veien una vegada més unides per llaços de sang.

Carles i Amèlia tingueren tres fills:

  • SAR la infanta Maria Anna de Portugal, nada a Lisboa el 1887 i morta el mateix dia.
Els reis de Portugal.

L'any 1889, després de només tres anys d'arribar a Portugal es convertí en reina del país lusità. La seva nata elegància i la seva cultura fruit d'una esmerada educació influenciaren favorablemet la cort portuguesa i ajudaren a desenvolupar un rol significatiu com a reina de Portugal.

L'any 1892 fundà l'Institut de Socors als Nàufrags i l'any 1905 el Museu Nacional dels Cotxe. Alhora, i com a obra principal, fundà l'organització d'assistència nacionals als tuberculosos dedicada a combatre un dels flagells més importants del Portugal de l'època.

A part de la seva vida pública, s'encarregà personalment, a diferència de la seva antecessora, de l'educació dels seus fills als qui preperà a la perfecció per la vida pública i les responsabilitats socials i polítiques que haurien d'entomar algun dia. Desenvolupa el sentit crític dels seus fills i els hi mostrà el llegat cultural i històric del Mediterrani a través de creuers destinats a aproximar els seus fills les cultures romanes, gregues i egípcies.

L'1 de febrer de l'any 1908 es produí un atemptat terrorista contra el rei Carles I de Portugal i el seu fill i hereu, el príncep Lluís Felip de Portugal, el qual deixà un profund llast en el caràcter de la sobirana. Es retirà al Palau de Pena a Sintra, sense deixar de fer costat al seu fill, el rei Manel II de Portugal, en el difícil paper de monarca en un moment en què la institució monàrquica era mal vista en el país.

Amb la proclamació de la República portuguesa l'any 1910, la reina seguí el camí de l'exili amb el resta de la Família Reial a Londres. Pocs mesos després establiria la seva residència definitiva a la localitat francesa de Versalles. Malgrat tot, els disgustos arribarien de nou amb la mort sobtada del rei Manel II de Portugal l'any 1932.

Durant la Segona Guerra Mundial, el govern portuguès del general Salazar convidà a la reina a refugiar-se a Portugal per evitar l'ocupació alemanya de França. Amèlia no acceptà i declarà la seva residència territori nacional portuguès, conscient que ella era l'única representant viva del tronc central i principal de la Casa dels Bragança.

No fou fins a l'any 1946 que decidí retornar a Portugal per tal de realitzar una emotiva visita a tots els llocs vinculats amb el seu passat portuguès. Rebuda per multituds visità el Monestir de Fàtima i algunes de les principals residències reials. En aquest viatge aprofità l'ocasió per ser padrina del príncep Duarte de Portugal, present duc de Bragança i cap de la casa reial portuguesa, legitimant d'alguna forma aquesta brança de la casa dels Bragança com a hereva directe al tro portuguès.

Amèlia morí l'octubre de 1951 a l'edat de 86 anys a la seva residència francesa de Versalles, essent posteriorment enterrada al Panteó Reial dels Bragança a l'Església de São Vicente de Fora a Lisboa.