Amílcar (262 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amílcar fou un general cartaginès de la Primera Guerra Púnica. Encara que no se saben detalls familiars és clar que no és el mateix personatge que Amílcar Barca.

El tercer any de la guerra (262 aC) fou nomenat comandant en cap dels cartaginesos en substitució d'Hannó el Vell que no havia pogut evitar la derrota en la Batalla d'Agrigentum. Les seves primera operacions foren victorioses i encara que la flota cartaginesa fou derrotada a la Batalla de Miles per el cònsol romà Gai Duili el 260 aC, Amílcar va mantenir la superioritat dels seus a terra.

Assabentat de què els romans havien acampat a Therma, allunyats del campament dels legionaris, va atacar sobtadament i va matar 4000 romans; llavors va travessar l'illa i va arribar fins a Enna i fins Camarina, ciutats que va ocupar sense lluita, ja que els habitants es van entregar; també va fortificar Drepanum que va esdevenir una de les principals fortaleses cartagineses a la part final de la guerra.

El 257 aC va dirigir la flota a la costa nord de Sicília i va lliurar la Batalla de Tyndaris amb el cònsol Gai Atili Règul Serrà, en una batalla que segons Polibi no va tenir guanyador clar (el cònsol romà no obstant va obtenir per aquesta batalla els honors del triomf a Roma).

El 256 aC unit a Hannó en el comandament de la gran flota cartaginesa, li fou encarregat d'impedir el pas dels romans cap a Àfrica com pretenien els cònsols Marc Atili Règul i Luci Manli Vulsó Llong. Les dos flotes es van enfrontar a la Batalla del Cap Ecnomo, a la costa sud de Sicília; ambdues eren similars, 350 trirrems els cartaginesos i 330 vaixells més els transports els romans. Encara que Amílcar, que manava l'ala esquerra, va obtenir una lleu avantatge, el conjunt de la batalla fou una gran victòria pels romans; 30 vaixells cartaginesos foren enfonsats o destruïts i 64 capturats; Amílcar es va poder retirar amb la resta de la flota cap a Heraclea Minoa i molt poc després va rebre ordres de tornar a Cartago amenaçada pels romans que havien aconseguit desembarcar.

A la tornada a Cartago se li va donar el comandament de l'exèrcit compartit amb Asdrubal i Bostar, amb el qual s'havien d'enfrontar a Règul. Els errors dels generals va portar a la derrota cartaginesa d'Adis.

Polibi no diu quina fou la sort dels generals després de la batalla però sembla que van conservar el comandament. Orosi parla d'un Amílcar, probablement el mateix, que molt poc després de la batalla d'Adis fou enviat a combatre els revoltats númides; Florus per la seva part diu que els generals cartaginesos van morir o van ser fets presoners així que l'Amílcar esmentat per Orosi podria ser un personatge diferent.