Amadeu Vives i Roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amadeu Vives vist per Ramon Casas (MNAC).

Amadeu Vives i Roig (Collbató, Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932)[1] fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere. Amb Lluís Millet va fundar l'any 1891 l'Orfeó Català. Va compondre també obres corals de gran difusió i repercussió popular, com L'emigrant o La Balanguera. La seua vida es va desenrotllar entre Barcelona i Madrid, i en ambdues ciutats va gaudir de vertadera fama i veneració. Persona de gran cultura, va deixar diversos assaigs sobre temes d'estètica de la música.

El fons d'Amadeu Vives es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Amadeu Vives va néixer a Collbató el 1871 fill d'una família humil de flequers i fou batejat a l'església de Sant Corneli amb els noms d'Amadeu Josep Joan. Als quatre anys va iniciar els seus estudis de la mà del seu germà Camil Vives i Roig (1861-1931), que després seguiria la carrera eclesiàstica. El 1877 va sofrir un atac de poliomielitis[2] que li va deixar lesions permanents al braç i la cama esquerres, quedant-li atrofiats per sempre.

Pels seus problemes de salut va ser internat en un asil de Barcelona, fins que la seua família s'hi va traslladar, moment en què Vives pot començar d'una manera més seriosa els seus estudis musicals. Ho farà com escolà de l'església de Santa Anna, intervenint també amb l'Escolania en una representació de Mefistofele de Boito al Liceu.

Escultura d'Amadeu Vives al Palau de la Música Catalana

El 1886 es traslladà a Màlaga i després a Madrid, on va ocupar diverses places com a director de banda i on farà conéixer les seues primeres composicions.

Atès que les condicions de treball a Madrid no eren les desitjables, va tornar a Barcelona, on va iniciar una vida bohèmia que el va portar a la coneixença de Lluís Millet amb qui el 6 de setembre de 1891 va fundar l'Orfeó Català. Amb aquesta agrupació va estrenar diverses composicions corals al llarg de la seua vida entre les quals cal destacar les harmonitzacions de La filadora, Els Segadors i Els tres tambors (1892) i les composicions originals Cançó de les palles i L'Emigrant (1893) (sobre text de Jacint Verdaguer); La Balanguera (sobre text del poeta mallorquí Joan Alcover i popularitzada en temps recents per Maria del Mar Bonet) i Tres idil·lis (1926); La fira i Collsacreu (1927); Follies i paisatges (1928).

Fins al 1900 va viure a Barcelona, on es va casar amb Montserrat Giner i va estrenar les primeres òperes: Arthús (1897) i Euda d'Uriac (1900), aquesta darrera sobre text d'Àngel Guimerà. Tanmateix, també en aquest període va començar a compondre sarsueles per als teatres de Madrid, i encara que el primer títol madrileny, La primera del barrio (1898), va ser un fracàs, l'èxit de Vives va anar refermant-se amb obres com Don Lucas del Cigarral (1899), La preciosilla (1899) o La balada de la luz (1900). És el gran èxit d'aquesta darrera obra el que va precipitar el trasllat de la família Vives a Madrid.

La dedicació de Vives a la música d'escena, primer amb Arthús, òpera allunyada de les essències nacionals catalanes, i després més acusadament per la seua dedicació a la sarsuela, van anar refredant la relació amb Lluís Millet. L'Orfeó Català havia nascut com una institució de fonaments nacionalistes i netament conservadora, que comptava amb el suport de la Lliga de Catalunya i compartia local amb Foment Catalanista. Tanmateix, Vives, malgrat marxar a Madrid va aconseguir mantenir una relació permanent amb Catalunya, i en els darrers anys de la seua vida fins i tot es va implicar en la vida política catalana, com a candidat a regidor de Barcelona per Acció Catalana. Davant els retrets d'una part de la societat catalana pel seu presumpte allunyament dels postulats nacionalistes Vives va declarar: Jo us asseguro que tota la meva música és pensada i escrita en català; els d'ara no se'n poden adonar, però algun dia, quan seré mort, ho descobriran els qui estudiïn sense prevencions i per damunt de l'ambient del nostre temps...

A Madrid va esdevenir un protagonista indiscutible de la vida musical, estrenant sarsueles de gran èxit popular i també de gran qualitat musical i teatral. A la capital d'Espanya va col·laborar amb els millors llibretistes i també va compondre sarsueles en col·laboració amb altres músics com Gerónimo Giménez. També es va relacionar amb els grans intel·lectuals espanyols de la generació del 98, com Ortega y Gasset, Valle Inclán o Azorín. Aquest darrer el considerava el músic espanyol més representatiu de la generació del desastre colonial. Destaquen d'aquest període les sarsueles Bohemios (1904) i La Generala (1912). També a Madrid va iniciar activitats d'empresari musical, junt a Vicent Lleó dels Teatres de la Zarzuela, Eslava i Cómico, sense massa èxit.

S'ha apuntat que potser Vives va trobar a Madrid un ambient més receptiu i més adaptat al seu geni i als seus interessos. En efecte, la Barcelona d'entre segles era una ciutat convulsionada per les lluites obreres i molt ideologitzada pel ressorgir nacionalista, en canvi a Madrid la petita burgesia vivia sense massa cabòries i es delia pels espectacles senzills i sense pretensions intel·lectuals, com era el cas de la sarsuela. Això feia que l'ambient líric de Madrid fora més ric i amb moltes més oportunitats per un compositor de vocació teatral com Vives.

Retrat d'Amadeu Vives fet per David Santsalvador. 1930. Barcelona, Biblioteca de Catalunya

El 1914 va estrenar al Teatro de la Zarzuela de Madrid la més apreciada de les seues òperes: Maruxa, ambientada a Galícia i sobre llibret de Luis Pascual Frutos. L'èxit de l'obra va provocar la seua estrena l'any següent al Teatro Real de Madrid, fet insòlit per a una òpera espanyola. També el 1915 va estrenar les Canciones epigramáticas per a soprano.

El seu prestigi va desembocar en el seu nomenament com a president de la secció de música de l'Ateneu de Madrid (1921) i catedràtic de composició del Conservatori de Madrid (1922).

Doña Francisquita transcorre en l'escenari d'un Madrid idealitzat: alhora romàntic i castís

1923 és l'any de l'estrena de la que es considera la seua obra culminant: Doña Francisquita, obra d'un èxit aclaparador des del primer moment i que ha perdurat fins als nostres dies, i pedra de toc de la sarsuela del segle XX. Amb Doña Francisquita Vives intenta la sublimació del castissisme per la via de la sarsuela, igual que Granados ho va fer amb el piano, aconseguint una obra de gran encís musical i eficàcia teatral. Amb llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw està basada en la comèdia La discreta enamorada de Lope de Vega, amb l'acció traslladada al Madrid romàntic. El paper de Fernando (tenor) ha estat defensat i enregistrat per tenors de la talla d'Emili Vendrell, Alfredo Kraus, Plácido Domingo i Jaume Aragall. En les darreries del segle XX i principis del segle XXI, Doña Francisquita ha obtingut una creixent projecció internacional que l'ha duta als escenaris operístics més importants d'Europa i Amèrica.

Després d'una gira internacional amb la seua pròpia companyia de sarsuela i d'una breu estada a Barcelona que el portarà a retrobar-se amb l'Orfeó Català, Vives va retornar a Madrid, on va morir el 2 de desembre de 1932 a causa d'una miocarditis. El seu soterrament va convertir-se en una ampla mostra de dol popular tant a Madrid com a Barcelona, on van ser traslladades les despulles. L'Orfeó Català va interpretar L'Emigrant i el seguici fúnebre va travessar diversos carrers amb un acompanyament espectacular, fins al Cementeri Nou, on reposa en la tomba 508 de la Via Misericòrdia.

Entre les darreres obres cal destacar la sarsuela La Villana (1927), les Cançons Epigramàtiques dedicades a la soprano Conxita Badia que ella mateixa li estrena al Palau de la Música el maig de 1927, i la sarsuela pòstuma Talismán, estrenada 4 dies després de la mort del compositor.

Amadeu Vives va morir a Madrid el 2 de desembre de 1932. En els seus últims moments va demanar l'auxili d'un sacerdot català. Ja aquest al seu costat, li va pregar que li parlés de la Moreneta i, murmurant en els seus llavis el Virolai, va morir. El seu cos va ser exposat al poble madrileny en la seu social de la Societat General d'Autors d'Espanya, i, el dia 3, a Barcelona, a la sala d'assajos de l'Orfeó Català, al Palau de la Música, on hi va passar moltíssina gent.[3] Fou inhumat al Cementiri de Montjuïc de Barcelona; en setembre de 2014, les restes foren traslladades al cementiri de la seva vila nadiua, Collbató, on reposen des de llavors.[4]

També Vives va deixar una estimable obra literària, amb assaigs, una autobiografia i una comèdia teatral: Jo no sabia que el món era així, estrenada a Barcelona el 1929.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • Si Catalunya és la meva mare, Madrid és la meva promesa (A. Vives)

Obres (Llista no exhaustiva)[modifica | modifica el codi]

En negreta, les obres més destacades.

Obres d'Amadeu Vives (Llista no exhaustiva)
Data Obra Tipus d'obra Llibretistes Estrena
1897 Artús Òpera Sebastià Trullols Teatre Novedades (Barcelona), 19-5
1898 La primera del barrio. Sarsuela Salvador M. Granés, Antonio García Rufino Teatro de la Zarzuela (Madrid), 10-6
1899 Don Lucas del Cigarral. Sarsuela gran Tomás Luceño i Carlos Fernández Shaw, a partir d'Entre bobos anda el juego de Francisco Rojas Zorrilla Teatro Circo Parish (Madrid), 18-2
La luz verde. Sarsuela Fiacro Yráyzoz Teatro Apolo (Madrid), 16-4
La preciosilla. Sarsuela Diego Jiménez Prieto Teatro Romea (Madrid), 25-4
La fruta del tiempo (en col·laboració amb Gregorio Mateos). Sarsuela Gabriel Merino T. Martín (Madrid), 26-9
El rey de la Alpujarra. Sarsuela Federico Locatelli T. Eslava (Madrid), 23-12
1900 Viaje de instrucción. Sarsuela Jacinto Benavente T. Eslava (Madrid), 6-1
La balada de la luz. Sarsuela Eugenio Sellés Teatro de la Zarzuela (Madrid), 12-6
Euda d'Uriach. Òpera Àngel Guimerà Teatre Novedades (Barcelona), 17-10
El escalo. Sarsuela Carlos Arniches, Celso Lucio T. Eslava (Madrid)
Polvorilla (en col·laboració amb Antonio Montesinos). Sarsuela Fiacro Yráyzoz, Carlos Fernández Shaw T. Eslava (Madrid)
1901 La barcarola. Sarsuela Eugenio Sellés Teatro de la Zarzuela (Madrid)
A estudiar a Salamanca (en col·laboració amb José Mª Guervós). Sarsuela Tomás Luceño Teatro Apolo (Madrid)
La buenaventura (en col·laboració amb José María Guervós). Sarsuela L. López Ballesteros, Carlos Fernández Shaw Teatro Apolo (Madrid), 30-4
Doloretes (en co·laboració amb Manuel Quislant). Sarsuela Carlos Arniches Teatro Apolo (Madrid), 28-6
El coco. Sarsuela José Jackson Veyán, José Francos Rodríguez T. Apolo (Madrid)
1902 La caprichosa. Sarsuela Luis Pascual Frutos, Antonio López Monís Teatro de la Zarzuela (Madrid)
El tirador de palomas. Sarsuela Carlos Fernández Shaw, Ramón Asensio Mas T. Apolo (Madrid), 17-2
El curita. Sarsuela Ventura de la Vega T. Eslava (Madrid)
Lola Montes. Sarsuela Fiacro Yráyzoz Teatro de la Zarzuela (Madrid), 11-6
La nube. Sarsuela Eugenio Sellés Teatro de la Zarzuela (Madrid)
Sueño de invierno (en col·laboració amb Gregorio Mateos). Sarsuela Gabriel Merino T. Cómico (Madrid)
1903 El cornetín de órdenes (en col·laboració amb Manuel de Falla). Sarsuela - - (perduda)
La cruz de Malta (en col·laboració amb Manuel de Falla). Sarsuela Pedro Muñoz Seca, Enrique García Álvarez -
Su Alteza Imperial (en col·laboració amb Enric Morera). Sarsuela Sinesio Delgado T. Price (Madrid)
El parador de las golondrinas. Sarsuela Manuel Rovira i Serra T. de la Zarzuela (Madrid)
La patria nueva. Sarsuela Fiacro Yráyzoz, Manuel Merino T. de la Zarzuela (Madrid)
El ramo de azahar. Sarsuela Fiacro Yráyzoz T. de la Zarzuela (Madrid)
1904 Bohemios. Sarsuela (en 1920, versió com a òpera) Guillermo Perrín, Miguel Palacios Teatro de la Zarzuela (Madrid), 24-3
El húsar de la guardia (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios Teatro de la Zarzuela (Madrid), 1-10
La familia de Don Saturio. Sarsuela Ricardo de la Vega T. Apolo (Madrid)
La rabalera. Sarsuela Miguel Echegaray T. de la Zarzuela (Madrid)
La vendimia (en col·laboració amb Rafael Calleja). Sarsuela Diego Jiménez Prieto, Giménez Guerra T. Cómico (Madrid)
El prisionero de guerra (en col·laboració amb Manuel de Falla). Sarsuela - (perduda)
1905 El amigo del alma (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Francisco de Torres, Carlos Cruselles T. Eslava (Madrid)
El dinero y el trabajo (en col·laboració amb Artur Saco del Valle) Sarsuela José Jackson Veyán, Ramón

Rocabert || T. Cómico (Madrid)

El arte de ser bonita (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Antonio Paso, Diego Jiménez T. Cómico (Madrid)
Las granadinas (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios T. Cómico (Madrid)
El cochero (en col·laboració amb Artur Saco del Valle) Sarsuela Ramón Rocabert T. Cómico (Madrid)
El príncipe ruso. Sarsuela Luciano Boada, Manuel Castro Tiedra T. Moderno (Madrid)
La dama duende. Sarsuela Carlos Fernández Shaw T. Apolo (Madrid)
La tribu malaya. Sarsuela Sinesio Delgado T. Apolo (Madrid)
Sangre roja. Sarsuela Manuel Linares Ribas T. Apolo (Madrid)
El diablo verde (en co·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios Teatro de la Zarzuela (Madrid)
La favorita del Rey. Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios T. Apolo (Madrid)
La libertad (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios Teatre Tívoli (Barcelona)
La gatita blanca (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Revista José Jackson Veyán, Jacinto Capella T. Cómico (Madrid), 23-12
1906 El golpe de estado (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Atanasio Melantuche, Santiago

Oria || T. Eslava (Madrid)

La venta de la alegría (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios T. Apolo (Madrid)
El guante amarillo (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela José Jackson Veyán, Jacinto Capella T. Cómico (Madrid)
La Machaquito (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Luis de Larra y Ossorio, Jacinto Capella T. Eslava (Madrid)
La marcha real. Sarsuela Antonio Paso, Joaquín Abatí T. de la Zarzuela (Madrid)
Sangre torera. Sarsuela Luis Pascual Frutos, Antonio López Monís Teatro Eslava (Madrid)
1907 La Chipén. Sarsuela Ricardo Monasterio, Félix Limendoux T. Cómico (Madrid)
Las tres cosas de Jerez. Sarsuela Pedro Muñoz Seca, Carlos Fernández Shaw T. Eslava (Madrid)
1908 Pepe Botella (en co·laboració amb Vicent Lleó). Sarsuela Miguel Ramos Carrión Teatro de la Zarzuela (Madrid), 17-3
Los episodios nacionales (en co·laboració amb Vicent Lleó). Sarsuela Maximiliano Thous, Elías Cerdá Teatro de la Zarzuela (Madrid), 30-4
El robo de la perla negra (en col·laboració amb Camil Vives). Sarsuela Llansó, Cuesta T. de la Zarzuela (Madrid)
El talismán prodigioso. Sarsuela Sinesio Delgado T. Apolo (Madrid)
1909 Ábreme la puerta. Sarsuela Fiacro Yráyzoz Teatro Eslava (Madrid)
La muela del rey Farfán. Sarsuela Serafín y Joaquín Álvarez Quintero T. Apolo (Madrid), 28-12
La mujer de boliche (en col·laboració amb Camil Vives). Sarsuela Manuel Fernández de la Puente Teatre Gran Via (Barcelona)
1910 Juegos malabares. Sarsuela Miguel Echegaray T. Eslava (Madrid), 4-2
Colomba. Òpera Guillermo Fernández-Shaw sobre Colombe, novel·la de Prosper Merimée Teatro Real (Madrid), 15-10
El alma del querer (en co·laboració amb Tomás Barrera). Sarsuela Pedro Pérez Fernández Gran Teatro de Madrid
Así son todas. Sarsuela Enrique de la Vega T. Apolo (Madrid)
La fresa. Sarsuela José Jackson Veyán, José López Silva T. Eslava (Madrid)
Gloria in excelsis. Sarsuela Sinesio Delgado T. Apolo (Madrid)
La reina Mi Mi. Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios T. Apolo (Madrid)
El palacio de los duendes (en col·laboració amb Josep Serrano). Sarsuela Sinesio Delgado T. Apolo (Madrid), 28-12
1911 La casa de los enredos. Sarsuela Juan Lorenzo T. Apolo (Madrid)
Los viajes de Gulliver (en col·laboració amb Gerónimo Giménez). Sarsuela Antonio Paso, Joaquín Abatí T. Cómico (Madrid), 21-2
La casta Susana (música, Jean Gilbert; adaptación de Amadeo Vives). Sarsuela letra, Georges Okonkowski; adaptación española de José Paz Guerra Gran Teatro de Madrid, 22-09
La canción española (en co·laboració amb Tomás Barrera). Sarsuela Miguel Mihura, Ricardo González del Toro Gran Teatro de Madrid, 14-12
Agua de noria. Sarsuela Miguel Echegaray T. Apolo (Madrid), 4-3
Anita la risueña. Sarsuela Serafín i Joaquín Álvarez Quintero T. Apolo (Madrid), 23-12
La gallina de los huevos de oro. Sarsuela Antonio Paso, Joaquín Abatí T. Lara (Madrid), 23-12
1912 Al cantar de la jota. Sarsuela Fiacro Yráyzoz Teatro Novedades (Madrid)
La alegre Polonia. Sarsuela - Gran Teatro de Madrid
La Generala. Opereta Guillermo Perrín, Miguel Palacios Gran Teatro de Madrid, 14-6
1913 El pretendiente'. Òpera Miguel Echegaray T. Apolo (Madrid), 27-6
1914 Maruxa. Òpera Luis Pascual Frutos T. de la Zarzuela (Madrid), 28-5
El gran simpático. Sarsuela Ricardo González del Toro T. Martín (Madrid)
Miss Australia. Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios Gran Teatro de Madrid
1915 La cena de los húsares. Sarsuela Antonio Paso, Joaquín Abatí T. Apolo (Madrid)
La veda del amor. Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios Gran Teatro de Madrid, 5-12
1916 Canciones epigramáticas. Cançons per a veu i piano diversos poetes espanyols dels s XVI-XVII -
La guitarra del amor (en col·laboració amb Tomás Bretón i Ricardo Villa). Sarsuela Guillermo Perrín, Miguel Palacios Teatro de la Zarzuela (Madrid), 16-5
Los pendientes de la Trini. Sarsuela Ángel Torres del Álamo, Antonio Asenjo Pérez T. Apolo (Madrid)
La ley del embudo. Sarsuela Sinesio Delgado T. Apolo (Madrid)
El señor Pandolfo. Sarsuela Pedro Pérez Fernández, Luis Fernández Ardavín T. Apolo (Madrid), 27-12
1917 El tesoro. Sarsuela Manuel Fernández de la Puente Teatro de la Zarzuela (Madrid), 7-4
1918 Todo el mundo en contra mía. Sarsuela Manuel Fernández de la Puente T. Apolo (Madrid)
1919 Alegres y desenfadados. Sarsuela - Gran Teatre del Liceu, 5-10
Balada de Carnaval. Òpera Joaquín Montero, Luis Fernández Ardavín Gran Teatro de Madrid, 5-7
Trianerías. Sarsuela Pedro Muñoz Seca, Pedro Pérez Fernández T. Apolo (Madrid)
Las verónicas. Sarsuela Pedro Muñoz Seca, Pedro Pérez Fernández T. Reina Victoria (Madrid)
1920 Pepe Conde, o, El mentir de las estrellas. Sarsuela Pedro Muñoz Seca, Pedro Pérez T. Apolo (Madrid), 5-1
Bohemios (versió operística de Conrado del Campo). Òpera (a partir de la sarsuela de 1904) Guillermo Perrín, Miguel Palacios Teatro Real (Madrid), 26-2
El duquesito, o, La corte de Versalles. Sarsuela Luis Pascual Frutos T. Reina Victoria (Madrid), 16-4
1921 El parque de Sevilla. Sarsuela Pedro Muñoz Seca, Pedro Pérez Fernández T. Apolo (Madrid), 22-1
El sinvergüenza en palacio (en col·laboració amb Pablo Luna). Sarsuela Pedro Pérez, Pedro Muñoz Seca T. Apolo (Madrid)
1922 Bergamino el Lampo. Sarsuela Eduard Marquina, Gregorio Martínez Sierra Teatre Tívoli (Barcelona), 21-1
El ministro Giroflán. Sarsuela Juan José Cadenas T. Reina Victoria (Madrid)
1923 Doña Francisquita. Sarsuela Federico Romero, Guillermo Fernández-Shaw, sobre La discreta enamorada de Lope de Vega T. Apolo (Madrid), 17-10
1926 Francisquita la maleva. Sarsuela - T. Nuevo (Buenos Aires)
1927 La villana. Sarsuela Federico Romero, Guillermo Fernández-Shaw, sobre Peribáñez y el comendador de Ocaña de Lope de Vega T. de la Zarzuela (Madrid), 1-10
1927 Canciones epigramáticas. Cançons Dedicades a Conxita Badia, estrenades per la mateixa Conxita Badia acompanyada pel pianista Ricard Viñes Palau de la Música Catalana (Barcelona)
1928 Los flamencos. Sarsuela Federico Romero, Guillermo Fernández-Shaw T. Apolo (Madrid), 15-11
1929 La noche de verbena. Sarsuela Luis de Vargas T. Eslava (Madrid) pel tenor Vicente Simon
1932 Talismán. Sarsuela Federico Romero, Guillermo Fernández-Shaw, sobre l'obra de Walter Scott T. Calderón (Madrid), 6-12

Obra coral i vocal[modifica | modifica el codi]

  • Santus, per a cor i orquestra (1892)
  • La complanta d'en Guillem, per a cor i orquestra (1892)
  • La filadora, harmonització per a cor (1892)
  • Els Segadors, harmonització per a cor (1892)
  • Els tres tambors, harmonització per a cor (1892)
  • Cançó de les palles, per a cor (1893)
  • L'emigrant, per a cor (1893)
  • La Balanguera, per a cor (1926)
  • Tres idil·lis, per a cor (1926)
  • Follies i paisatges, Suite per a cor (1928)

Altres obres[modifica | modifica el codi]

  • Fulla d'album, per a quartet de corda (1892)
  • Somnis, Suite per a orquestra (1893)
  • Goigs i Planys, sardana per a cobla (1926)
  • Matinada santpolenca, sardana per a cobla (1926)
  • Eixelebrada, sardana per a cobla (1926)
  • Montserratina, sardana per a cobla (1926)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Amadeu Vives i Roig». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vallès Altés, Joan. Aproximació a la figura d'Amadeu Vives. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 14. ISBN 9788478269228. 
  3. Torrents, Jaume. «Amadeus Vives, una vida heroica» (en castellà). La Vanguardia, 8 de juny de 1971.
  4. Les despulles d´Amadeu Vives arribaran dissabte a Collbató

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Regidor Arribas, R.; Granados, V. Articles continguts al Programa de la representació de Doña Francisquita al Teatro de la Zarzuela de Madrid, 1998. (castellà)
  • Hernández Girbal, F. Amadeo Vives. El músico y el hombre. Madrid: Ediciones Lira, 1971. (castellà)
  • Lladó i Figueres, Josep M. Amadeu Vives (1871-1932). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988 (Biblioteca Serra d'Or). ISBN 84-7202-950-6. (català)
  • Marco, Tomás. Historia de la música española. Siglo XX. Madrid: Alianza, 1983 (catàleg). ISBN 84-206-8506-2. (castellà)
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. (català)
  • Sagardía, Angel. Vives. Barcelona: Edicions de Nou Art Thor, DL 1982 (Gent Nostra; 20). ISBN 84-7327-059-2. (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amadeu Vives i Roig