Amaldruda

Amaltruda o Himiltruda (va florir al darrer terç del segle VIII) fou una concubina o esposa secundaria de Carlemany, a qui li dóna un primer fill, Pipí el Geperut.

Biografia

Se sap relativament poc d'Amaltruda o Himiltruda. Pau el Diaca la designa com dona noble. El seu nom apareix en els llibres d'alguns monestirs de Alemània, el que podria ser una indicació del seu origen (alaman o alsacià).

Va ser la companya de Carlemany en el moment en què es va convertir en rei dels francs (768), amb el seu germà [[Carloman. Li havia donat poc abans una filla anomenada Amaldra o Alpais (segons les fonts).

L'estat civil no està clarament establert. Va poder haver ser una concubina de Carlemany, com s'indica per part d'Eginard com segueix Pierre Riche, o be una esposa d'estatus germànic (el sistema Friedelehe), d'acord amb Dieter Hagermann.

La seva relació es va veure interrompuda quan es va proposar un matrimoni entre els dos reis francs i dues princeses filles del rei llombard Desideri d'Ístria. El projecte sembla haver estat recolzat per la mare de Carlemany, [Bertrada de Laon|Bertrada]] , més que pels seus fills. El papat era llavors rival dels llombards i aliats franc des de temps de Pipí el Breu, i el papa Esteve III es va oposar categòricament al projecte: encara es conserven les seves cartes a Carlemany, en el qual diu que el matrimoni amb Amaltruda o Himiltruda és perfectament legítim i en cap cas hauria de ser cancel·lat afavorint a Desideri .

Sembla que tot i això, i malgrat donar llum el 769 a Pipí el Geperut, Himiltruda o Amaltruda va ser repudiada a favor de Desiderata, de la que també es va divorciar l'any 771.

Himiltruda va morir en un convent en una data desconeguda.

Referències

• George Minois Carlemany, Perrin, París, 2010, pàgines 168-170
• Dieter Hagermann, Karl der Große Herrscher de Abendlands, Ullstein, 2003, pàg. 82 i següents.