Amalio Gimeno Cabañas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquín Sorolla, 1919, Retrato de D. Amalio Gimeno.

Amalio Gimeno y Cabañas, comte de Gimeno, (* Cartagena, 31 de maig de 1852 - † Madrid, 13 de setembre de 1936) fou un metge, científic i polític espanyol, que va ser ministre de Instrucció Pública i Belles Arts, de Marina, de Governació, de Foment i de Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Científic[modifica | modifica el codi]

Després d'estudiar Medicina a la Universitat Central de Madrid obté la càtedra de Patologia en la Universitat de Santiago de Compostel·la el 1875 i la de Terapèutica a la Universitat de València en 1877, es trasllada a Madrid en 1888 en obtenir la càtedra d'Higiene Privada i Pública en la Universitat Central passant el 1891 a la de Patologia Mèdica.

Va tenir un important protagonisme durant l'epidèmia de còlera que va assolar Espanya el 1885 i en la qual va implantar, seguint les teories de Koch i del doctor Ferran, la vacunació massiva de la població. El 1894 va ser nomenat Director de l'Institut Nacional de Bacteriologia i d'Higiene; el 1898 va passar a ser Vocal del Reial Consell de Sanitat càrrec que repetiria el 1905, en 1915 seria nomenat President de l'Institut d'Higiene escolar, i en 1927 Conseller del Reial Consell de Sanitat. Va ser president de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de la Reial Acadèmia de Ciències i de l'Acadèmia de Belles Arts. Entre les seves obres científiques destaquen "Tratado elemental de terapéutica" (1877), "Tratado de patología general" (1885 - 1886) i "La inoculación preventiva contra el cólera morbo asiático".

Polític[modifica | modifica el codi]

Afiliat al Partit Liberal iniciarà la seva carrera política en obtenir un acta de diputat a les eleccions generals espanyoles de 1886 per la circumscripció d'Alzira i el 1893 fou membre del Senat d'Espanya representant a la Universitat de València fins que el 1908 és nomenat senador vitalici, arribant a vicepresident de la Cambra alta el 1910 i 1911. Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 6 de juliol i el 4 de desembre de 1906 en un gabinet presidit per José López Domínguez i que li va permetre impulsar la fundació, en 1907, de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques. Aquesta mateixa cartera ministerial tornaria a ocupar-la entre el 3 d'abril de 1911 i el 12 de març de 1912, aquesta vegada en un govern de Canalejas.

Ministre[modifica | modifica el codi]

Ministre de Marina també dos cops, el primer entre el 31 de desembre de 1912 i el 27 d'octubre de 1913 sota la presidència del Comte de Romanones concedint-se-li la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Naval amb distintiu blanc; i posteriorment entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de març de 1918, ara en un gabinet García Prieto. Igualment va ser ministre d'Estat entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917 i ministre de Governació entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en sengles gabinets presidits novament pel comte de Romanones; i finalment ministre de Foment entre el 12 de desembre de 1919 i el 14 de febrer de 1920 en un govern Allendesalazar. Així mateix va ser Conseller d'Estat entre 1918 i 1920.

Altres mèrits[modifica | modifica el codi]

En 1910 li va ser concedida la Gran Creu de l'Ordre civil d'Alfons XII i després de jubilar-se el 1920 va seguir com catedràtic numerari de la Facultat de Medicina de la Universitat Central sent-li atorgat el títol de Comte de Gimeno, per ell, els seus fills i successors legítims. En 1923 va actuar com Delegat d'Espanya en la quarta Assemblea de la Societat de les Nacions, celebrada a Ginebra el 3 de setembre; i en 1930 va ser designat Comissari Reial, President del Consell d'Administració del Canal d'Isabel II.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro San Martín y Satrústegui
Amós Salvador Rodrigáñez
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Segona República Espanyola

1906
1911 - 1912
Succeït per:
Pedro Rodríguez de la Borbolla
Santiago Alba Bonifaz
Precedit per:
José Pidal Rebollo
Manuel de Flórez
Ministre de Marina
Segona República Espanyola

1912 - 1913
1917 - 1918
Succeït per:
Augusto Miranda y Godoy
José Pidal Rebollo
Precedit per:
Miguel Villanueva y Gómez
Ministre d'Estat
1916 - 1917
Succeït per:
Juan Alvarado y del Saz
Precedit per:
Luis Silvela Casado
Ministre de Governació
Segona República Espanyola

1918 - 1919
Succeït per:
Antonio Goicoechea y Cosculluela
Precedit per:
Abilio Calderón Rojo
Ministre de Foment
Segona República Espanyola

1919 - 1920
Succeït per:
Emilio Ortuño Berte